Utoasteca-tano

Utoasteca-tano

Tipus	família lingüística
Distribució geogràfica	Oest dels Estats Units, Mèxic
Subdivisions
uto-asteca Kiowa-tano Keres (?) Zuñi (?)
Distribució geogràfica
Extensió de les llengües de la macrofamilia.

La macrofamília utoasteca-tano és una proposta de parentiu distant entre les llengües uto-asteca i les kiowa-tano.

En algunes propostes s'inclou també dins d'aquesta família a les llengües keres i/o a la llengua zuni, encara que l'evidència en favor d'aquesta última inclusió és més dubtosa.

Història

La hipòtesi utoasteca-tano es remunta a les classificacions de 1921 i 1929 d'Edward Sapir. Posteriorment, Trager i Whorf (1937) van donar una llista de 102 possibles cognats, encara que la revisió de Newman (1954) va considerar aquesta evidència prometedora però inconclusiva.[1] Miller (1959), un dels principals contribuidors a la reconstrucció del proto-utoasteca va trobar problemes en la llista de Trager i Whorff. Davis (1989) va demostrar que les coincidències de la llista de Trager i Whorf es reduïen bàsicament a una sola síl·laba, i va considerar com a possibles cognats només 52 dels termes. Finalment Lyle Campbell (1997) assenyala l'excessiva amplitud semàntica en la llista proposta de cognats, i és escèptic quant a la demostrabilitat de la relació a partir de l'evidència disponible, assenyalant a més el contacte lingüístic com a causa de similituds superficials.

Evidència

L'evidència en favor d'aquesta hipòtesi és petita, i no s'han establert correspondències fonètiques regulars extensives que permetin una aplicació sistemàtica del mètode comparatiu i fins al moment les similituds oposades són limitades.

La següent taula mostra algunes similituds superficials entre el proto-kiowa-tano i el proto-uto-asteca:[2][3][4]

GLOSSA	proto- KT	proto- UA	proto- keres	Zuñi
'jo'	*na-	*ni-		ho-
'tú'	*ʔim-	*im-		to-
'dos'	*wi-	*wo- *wa-	*d^yu-	kwilli
'tres'	*payo	*pahi	*chami	hai
'aigua'	*p'a-	*pā

KT: Kiowa-tano

UA: Uto-asteca

Alguns exemples de formes lèxiques comparades en kiowa, en tewa[5] i en proto-utoasteca.[2]

GLOSSA	Kiowa	Tewa	Tigua	proto-UA
'un'	pa	wî'	wä^nna^n	*sɨm-
'dos'	yi	wíyeh	wi'i n^n	*woho-~ *wō
'tres'	pa'o	poeyeh	payua	*paha-yo
'quatre'	yige	yôenu		*nā-woho-
'cinc'	ant'a	p'ą́ąnú	p'anyua	*mā-ko
'home'	ch'i	sen	soan	*ti-/*taka
'dona'	ma	kwee		*hupi
'sol'	pay	than		*ta(w)-
'lluna'	p'ahy	p'óe		*meya
'aigua'	t'on	p'oe	p'â	*pā

Referències

1. Marianne Mithun: The languages of native North America, p. 301
2. Wick R. Miller, Uto-Aztecan cognate sets, 1967.
3. F. Barriga (2005): Los sistemas pronominales indoamericanos, INAH, México, ISBN 968-03-0129-X
4. Numerals in Tanoan languages (Rosenfelder's Metaverse)
5. Vocabulary Words in the Kiowa-Tanoan Language Family

Bibliografia

• Davis, Irvine. 1979. The Kiowa-Tanoan, Keresan, and Zuni languages. In The languages of Native America: historical and comparative assessment, ed. Lyle Campbell and Marianne Mithun, 390-443. Austin: University of Texas Press.
• Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. Nova York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
• Campbell, Lyle; & Mithun, Marianne (Eds.). (1979). The languages of native America: Historical and comparative assessment. Austin: University of Texas Press.
• Goddard, Ives (Ed.). (1996). Handbook of North American Indians: Languages (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-048774-9.
• Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
• Whorf, Benjamin L.; & Trager, George L. (1937). The relationship of Uto-Aztecan and Tanoan. American Anthropologist, 39, 609–624.