Uthman ibn Naissa

Uthman ibn Naissa

Activitat
Ocupació	militar

Uthman ibn Naissa fou valí d'Arbuna (Narbona), conegut entre els francs com Munussa o Manusa.

El 730 impugnà Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí sabent de l'opressió que patien els amazics al nord d'Àfrica i va pactar una treva amb Odó el Gran, casant-se amb Lampègia, la filla del duc.[1] [2] El sirià Gedhi ibn Zeyan fou enviat en secret per Al-Ghafiqí amb un esquadró de cavalleria[3] lleugera per capturar viu o mort a Uthman, sent localitzat a Llívia on va quedar assetjat. Gehdi va ordenar tallar el subministrament d'aigua a la ciutat i la situació es va fer desesperada. Essent inevitable la rendició, Munussa va fugir a través dels penyasegats aprofitant la foscor de la nit, juntament a la seva dona i alguns fidels. Segons Antoni Rovira i Virgili aquest episodi correspon a una llegenda i no va existir cap Manusa.[4]

Hi ha hagut discussió sobre la personalitat de Munussa: la font de l'origen amazic de Munussa és el «unus ex Maurorom gente nomine Munnuz» de la Crònica del 754. Posteriorment, en 1820, Conde el va assimilar a Uthman, governador d'Arbuna, cosa refutada clarament ja per Lafuente. També ho contradiu l'Akhbar Majmua dient que Uthman ibn Abi-Nissa viu el 743, la qual cosa no pot ser certa, ja que Munuza mor el 731.

Precedit per: El comtat estava sota el poder visigot del rei Ardó

valí d'Arbuna 720-730

Succeït per: Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí

Referències

1. Coppée, Henry. History of the Conquest of Spain by the Arab Moors (en anglès). Gorgias Press LLC, 2002 (1881), p. 430. ISBN 1931956936. 
2. Ellis, Edward Sylvester. The Story of the Greatest Nations: A Comprehensive History, Extending from the Earliest Times to the Present, Founded on the Most Modern Authorities Including A Complete Chronology of the World and a Pronouncing Vocabulary Of Each Nation (en anglès). F.R. Niglutsch, 1913. 
3. Scott, Samuel Parsons. «Volum I». A: History of the moorish empire in Europe (en anglès). 1a ed.. J.B. Lippincott Company, 1904, p.296-297. 
4. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum II. Edicions Pàtria, 1920, p. 337 a 338.