La seva tradició universitària es remunta al període colonial. No obstant això, va ser després de la independència del país que es va establir com a universitat estatal, o sigui, aquella que deuria formar la base intel·lectual d'Angola, creant una xarxa de facultats cobrint tot el territori nacional. Encara avui és referència en l'ensenyament superior angolès, i aplega en la seva estructura orgànica, set facultats, una escola superior i dos instituts superiors.
Mitjançant la reforma de 2008/2009, la seva qualificació va ser limitada a les províncies de Luanda i de Bengo, de manera que només comprèn la seva seu i les facultats situades a Talatona, Caxito, Luandai a Viana. Les altres facultats localitzades a altres províncies van ser agrupades en universitats regionals autònomes. Encara després d'aquesta reducció dràstica, la UAN continua a ser la major universitat d'Angola.
Història
Els primers cursos universitaris es van establir durant el període colonial.[5] La Facultat de Medicina de la Universitat Agostinho Neto reclama ser la successora de l' Aula de Medicina e Anatomia de Luanda, creada per la Carta Patent de Maria I de Portugal, el 24 d'abril de 1789, sota la direcció del metge José Pinto de Azeredo.[6] (encara que l' Aula de Geometria e Fortificação, el primer curs d'Enginyeria d'Àfrica, data de 1699).[5] El 29 de desembre de 1836 a l'Aula de Medicina passà a denominar-se Escola Médico-Cirúrgica de Luanda[6] i, el 2 d'abril de 1845, canvià la seva denominació en Instituto Prático de Medicina da África Ocidental Portuguesa.[5]
L'11 de desembre de 1851 un informe ministerial estudià el valor de la iniciativa, apuntava les dificultats i les deficiències, distingia l'Escola Mèdica de Goa com l'única que havia obtingut resultats acceptables i en comptes de proporcionar solucions, el decret que concloïa aquell document extingia algunes d'aquestes escoles, entre elles a de Luanda. Així va acabar una experiència que va durar més de seixanta anys.[5]
Amb l'arribada dels moviments de descolonització al territori d'Angola a partir de 1954 l'Estat Nou va decidir, entre altres coses, reprendre l'ensenyament universitari (servint com contra-resposta de naturalesa social), institucionalitzant a Angola l'any 1962, pel decret-llei 44530, de 21 d'agost, els Estudos Gerais Universitários de Angola (EGUA) integrat en la Universitat Portuguesa (en aquest cas, una tutela conjunta de les Universitats de Lisboa i de Porto). El primer rector dels EGUA va ser l'enginyer André Francisco Navarro.[7]
El 23 de desembre de 1968 el decret-llei 48790 transformà els Estudos Gerais Universitários de Angola en Universidade de Luanda que comprenia les Facultats d'Enginyeria, Economia i de Medicina, situades a Luanda, la Facultat d'Agronomia i de Medicina Veterinària, situada a Huambo i la Facultat de Lletres a Lubango.[8]
El 28 de setembre1976, després de la proclamació d'independència d'Angola en 1975, la Universidade de Luanda fou transformada en Universidade de Angola (decret 77-A/76). El 24 de gener de 1985 passà a denominar-se Universidade Agostinho Neto, en memòria del primer president d'Angola i també del primer rector de la universitat després de la independència.[4]
En el transcurs dels anys 1980 i 1990, es va produir una expansió sistemàtica de la UAN, que va arribar a tenir facultats a Benguela, Cabinda, Huambo, Luanda, Lubango i Uíge.[9] Foren creats els anomenats Instituto Superior de Ciências da Educação (ISCED), que havien d'encarregar-se de la formació de professors d'ensenyament secundari a totes les províncies del país.
En 1997, acompanyant les modificacions polítiques al país i al món, van ser realitzades les primeres eleccions per a rector i degans de les Unitats Orgàniques, fet que va marcar la democratizació de la gestió universitària. Va ser elegida com la rectora la professora Laurinda Hoygaard, de la Facultat d'Economia, primera dona a dirigir una universitat al país. Tanmateix, a causa del seus enfrontaments amb les autoritats ministerials en defensa de l'autonomia acadèmica i universitària fou destituïda en 1999. El Ministeri de l'Educació va nomenar al professor Mário Fresta com a substitut després d'una decisió judicial.[10]
La tradició democràtica, però, fou reafirmada en 2002 quan fou elegit rector de la UAN João Sebastião Teta.[11]
Estructura orgànica
Actualment la Universitat Agostinho Neto està organitzada en les següents unitats:[1][12]
Facultats a Luanda
Facultat de Ciències
Biologia
Ciències de Computació
Enginyeria Geogràfica
Física
Geofísica
Meteorologia
Geologia
Matemàtica
Química
Facultat de Ciències Socials
Antropologia
Ciència Política
Comunicació Social
Geodemografia
Gestió i Administració Pública
Història
Psicologia (del Treball, Criminal i Social)
Sociologia
Facultat d'Economia
Comptabilitat i Administració
Comptabilitat i Auditoria
Economia
Gestió d'Empreses
Gestió Financera
Facultat d'Enginyeria
Arquitectura
Enginyeria Civil
Enginyeria Electrònica i Telecomunicacions
Enginyeria Electrotècnia
Enginyeria Informàtica
Enginyeria Mecànica
Enginyeria de Mines
Enginyeria Química
Enginyeria de Petroli
Facultat de Lletres
Filosofia
Llenguas i literatura angoleses
Llengua i literatura en Llengua Francesa
Llengua i literatura en Llengua Anglesa
Llengua i literatura en Llengua Portuguesa
Secretariat Administratiu i Comunicació Empresarial
Instituto Superior de Ciències da Saúde
Imfermeria
Farmàcia
Psicologia Clínica
Psicologia Escolar
Anàlisi Clínica
Facultat de Dret
Dret
Facultat de Medicina
Medicina
Escola Superior d'Hoteleria i Turisme
Gestió de Turisme
Instituto Confúcio
Llengua i Cultura Xineses
Infraestructura
Com que les instal·lacions inicials de la UAN a Luanda ja no es corresponien a les seves necessitats,[13] es va construir a Kilamba Kiaxi, la Ciutat Universitària de la Universitat Agostinho Neto (també coneguda com a Cidade Universitária de Camama) que, a partir de 2012, passà a acollir el conjunt de les unitats i serveis de la UAN, situats a la capital.
Es calcula que la seva capacitat és per a un màxim de 40.000 estudiants, amb 20,23 km quadrats.[14] Posseeix 18.000 espais residencials per a professors, estudiants i funcionaris.
L'arquitectura del campus és el·líptica, com els edificis equidistants de la biblioteca central, disposats de forma que optimitzi la il·luminació i ventilació natural.[15]
↑Sousa, Marília Teixeira de.. Estudos Gerais Universitários de Angola - 50 Anos - História e Memórias.. Lisboa: Colibri, 2014.
↑Paulo de Carvalho, Víctor Kajibanga, Franz-Wilhelm Heimer “Angola”, in: D. Teferra & P. Altbach (orgs.), African Higher Education: An International Reference Handbook, Bloomington & Indianapolis: Indiana University Press, 2003, pp. 162-175
↑Blog morrodamaianga. (Flashback/Julho 2001) O poder judicial está de parabéns. 8 de julho de 2010