Unió Democristiana–Partit Popular Txecoslovac

Infotaula d'organitzacióUnió Democristiana–Partit Popular Txecoslovac
Dades
Nom curtKDU-ČSL Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiademocràcia cristiana
conservadorisme verd
conservadorisme social
europeisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentrisme
centredreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1919
Activitat
Membre dePartit Popular Europeu
Internacional Demòcrata de Centre Modifica el valor a Wikidata
Membres27.662 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaMarian Jurečka (en) Tradueix (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Escons a la Cambra de Diputats
10 / 120
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webkdu.cz Modifica el valor a Wikidata

Facebook: kducsl X: kducsl Modifica el valor a Wikidata
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palác Charitas (en) Tradueix
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
LocalitzacióCharles Square (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Map
 50° 04′ 28″ N, 14° 25′ 06″ E / 50.0743928°N,14.4184058°E / 50.0743928; 14.4184058
Facebook: kducsl X: kducsl

Unió Democristiana-Partit Popular Txecoslovac (txec Křesťanská a Demokratická Unie - Československá Strana Lidová, KDU–ČSL) és un partit polític de la República Txeca, també conegut com a lidovci. A les eleccions legislatives de 2010 va obtenir el 4,4% dels vots i quedà fora del parlament.

Història

Cap a finals del segle xix els catòlics romans de Bohèmia i Moràvia van unir els seus moviments polítics dins l'Àustria-Hongria Cisleithània. El Partit Socialcristià es va fundar el setembre de 1894 a Litomyšl, i el Partit Nacional Catòlic de Moràvia es va crear el setembre de 1896 en Přerov.

Aquests dos partits catòlics foren reunificats a Praga el 1919 sota el nom de Československá strana lidová (ČSL), i Jan Šrámek va ser elegit president. En 1921, el ČSL va entrar en la coalició de govern de Txecoslovàquia, i també en les següents coalicions malgrat tot de canvis polítics.

Després que l'ocupació de Txecoslovàquia per l'Alemanya nazi, Šrámek va servir com a cap de govern txecoslovac a l'exili (en el Regne Unit). Després de 1945, el ČSL formava part del govern d'unitat nacional. Quan el Partit Comunista de Txecoslovàquia va prendre tot el poder el febrer de 1948, molts dirigents del ČSL van ser empresonats. El partit va perdre qualsevol influència real i va ser mantingut com titella de comunistes dins el Front Nacional. A canvi, se li va permetre de mantenir una certa presència al govern fins al 1989.

Després que la Revolució de Vellut de 1989, el ČSL intentà reprendre els compromisos i la política del passat. Això va incloure un canvi de nom en 1992 després que la fusió amb la Unió Democristiana (que era un corrent polític que intentava emular a la CDU alemanya, però sense la seva força política). Així, la KDU-ČSL formà part dels governs de Václav Klaus, cap del Partit Democràtic Cívic (ODS) fins que els seus ministres van abandonar el govern la tardor de 1997, cosa que va provocar la caiguda del govern; la KDU-ČSL també era representat en el govern provisional de Josef Ašovský abans de les eleccions prematures en 1998.

A les eleccions de 2002 la KDU–ČSL es presentà en coalició amb la Unió de la Llibertat–Unió Democràtica (EUA–DEU) que pretenia ser una alternativa a l'"acord d'oposició" del Partit Democràtic Cívic i al Partit Socialdemòcrata Txec (ČSSD). Però només va obtenir 22 escons i 9 el seu company de coalició, i tornaren a entrar en un govern de coalició amb el Partit Socialdemòcrata Txec.

En 2003 Miroslav Kalousek va ser elegit president del partit; a diferència del seu predecessor Cyril Svoboda representa l'ala dretana de KDU–ČSL partidària de cooperar amb l'ODS, la qual cosa era una font de tensió dins de la coalició. Després de la seva elecció va rebutjar entrar al govern després de la dimissió del primer ministre Vladimír Špidla, i finalment va demanar la dimissió del primer ministre Stanislav Gross el 19 de febrer de 2005 va demanar després d'un fort escàndol financer.

Després que les eleccions de 2006 provoquessin un resultat inesperat en repartiment d'escons, la KDU–ČSL va formar part del govern juntament amb l'ODS i el Partit Verd (SZ).

Resultats electorals

Eleccions de Txecoslovàquia

Eleccions legislatives

Any Líder Vots Escons Govern
# % # ± Pos.
1920 Col·lectiu 699,728 11.3
33 / 281
Augment 33 2n Oposició
1925 Jan Šrámek 691,238 9.7
31 / 300
Disminució 2 3r Coalició
1929 623,340 8.4
25 / 300
Disminució 6 Coalició
1935 615,804 7.5
22 / 300
Disminució 3 Coalició
1946 1,111,009 15.7
46 / 300
Augment 24 3r Coalició
1948 Dins del Front Nacional
23 / 300
Disminució 23 4t Bloc
1954
20 / 368
Disminució 3 3r Bloc
1960
16 / 300
Disminució 4 4t Bloc
1964
20 / 300
Augment 4 4t Bloc
1971
8 / 200
Disminució 12 4t Bloc
1976
11 / 200
Augment 3 4t Bloc
1981
12 / 200
Augment 1 3r Bloc
1986
11 / 200
Disminució 1 4t Bloc
1990 Josef Bartončík 629,359 5.9
9 / 150
Disminució 2 Suport extern
1992 Josef Lux 388,122 4.0
7 / 150
Disminució 2 Coalició

Eleccions Txèquia

Any Líder Vots Escons Govern
# % # ± Pos.
1968 Dins del Front Nacional
25 / 200
Augment 25 3r Bloc
1971
15 / 200
Disminució 10 2n Bloc
1976
14 / 200
Disminució 1 3r Bloc
1981
14 / 200
= 2n Bloc
1986
14 / 200
= 2n Bloc
1990 Josef Bartončík 607,134 8.42
20 / 200
Augment 6 4t Coalició
1992 Josef Lux 406,341 6.28
15 / 200
Disminució 5 Coalició

Eleccions Eslovàquia

Any Líder Vots Escons Govern
# % # ± Pos.
1928 Martin Mičura 43,689 3.31
2 / 54
Augment 2
1935 3.0
1 / 54
Disminució 1

Eleccions Txèquia

Eleccions legislatives

Any Líder Vots Escons Govern
# % # ± Pos.
1996 Josef Lux 489,349 8.08
18 / 200
Augment 3 4tAugment Coalició
1998 537,013 8.99
20 / 200
Augment 2 4t Oposició
2002 Cyril Svoboda 680,670 14.27
22 / 200
Augment 11 4t Coalició
Dins de 4K, que va obtenir 31 escons en total
2006 Miroslav Kalousek 386,706 7.23
13 / 200
Disminució 18 4t Coalició
2010 Cyril Svoboda 229,717 4.39
0 / 200
Disminució 13 Disminució Extraparlamentari
2013 Pavel Bělobrádek 336.970 6.78
14 / 200
Augment 14 Disminució Coalició
2017 293,643 5.80
10 / 200
Disminució 4 Oposició
2021 Marian Jurečka 1,493,701 27.79
23 / 200
Augment 13 2n Coalició
Dins de Junts, que va obtenir 71 escons en total

Eleccions al Senat

Any 1a volta 2a volta Escons
Vots % Pos.* Vots % Pos.*
1996** 274,316 9.9 4t 247,819 10.7 3r
13 / 81
1998*** 255,785 26.6 2n 166,483 31.0 2n
5 / 27
2000 121,355 14.1 4t 137,515 24.4 2n
8 / 27
2002 58,858 8.8 4t 47,049 5.7 4t
1 / 27
2004 97,956 13.5 3r 54,501 11.4 3r
3 / 27
2006 125,388 11.8 4t 59,603 10.4 3r
4 / 27
2008 82,870 7.9 - 42,225 5.13 -
0 / 27
2010 87,182 7.6 4t 42,990 6.32 4t
2 / 27
2012 61,006 6.94 4t 14,995 2.92 4t
1 / 27
2014 84,328 8.21 77,103 16.27 2n
4 / 27
2016 74,709 8.48 78,448 18.50 2n
6 / 27
2018 99,383 9.12 4t 34,833 8.33
2 / 27
2020 82,814 8.30 4t 65,397 14.47 3r
3 / 27
2022 120,972 10.87 3r 74,696 15.57 3r
7 / 27
2024 46,518 5.86 4t 15,635 4.00
2 / 27

* Segons el nombre de vots obtinguts.
** Només un terç del Senat va ser elegit en totes les eleccions posteriors..
***Dins de 4K

Eleccions Presidencials Indirectes

Any Candidat 1a volta 2a volta 3a volta
Vots % Resultat Vots % Resultat Vots % Resultat
1993 Václav Havel 109
63,37 / 100
Victòria
1998 130
70,65 / 100
2a volta 146
52,3 / 100
Victòria
2003 (Petr Pithart)

Jan Sokol

128
46,55 / 100
2a volta 129
48,13 / 100
3a volta 124
46,6 / 100
Derrota
2008 Václav Klaus[1] 141
50,9 / 100
2a volta 141
52,81 / 100
3a volta 141
55,95 / 100
Victòria

Eleccions Presidencials Directes

Any Candidat 1a volta 2a volta
Vots % Resultat Vots % Resultat
2013 Zuzana Roithová 255,045
4,95 / 100
Suport a Karel Schwarzenberg
2018 Jiří Drahoš 1,369,601
26,6 / 100
2a volta 2,701,206
48,63 / 100
Derrota
2023[a] Petr Pavel 1,975,056
35,4 / 100
2a volta 3,358,926
58,33 / 100
Victòria
Danuše Nerudová 777,080
13,93 / 100
Derrota Suport a Petr Pavel
Pavel Fischer 376,705
6,75 / 100
Derrota Suport a Petr Pavel
  1. Junts va donar suport a 3 candidats independents.

Eleccions europees

Any Líder Vots % Escons +/– Grup
2004 Zuzana Roithová 223,383 9.57 (#4)
2 / 24
Nou EPP-ED
2009 180,451 7.64 (#4)
2 / 22
= EPP
2014 Pavel Svoboda 150,792 9.95 (#5)
3 / 22
Augment 1
2019 171,723 7.24 (#6)
2 / 21
Disminució 1
2024[a] Alexandr Vondra 661,250 22.27 (#2)
1 / 21
Disminució 1
  1. Dins de Junts, que va obtenir 6 eurodiputats en total.

Eleccions locals

Any Vots % Escons
1990 8,845,562 11,5 8,083
1994 9,260,542 7.23 7,616Disminució
1998 7,206,346 11.18 7,119Disminució
2002 7,728,402 9.58 6,013Disminució
2006 6,263,980 5.76 5,049Disminució
2010 4,938,960 5.47 3,738Disminució
2014 4,865,956 4.91 3,792Augment
2018 5,599,336 5.02 3,633Disminució
2022 3,252Disminució

Eleccions regionals

Any Vots % Escons +/- Pos.
2000 537,012 22.86
72 / 675
Nou 2n
2004 226,016 10.67
84 / 675
Augment 12 4t
2008 193,911 6.65
56 / 675
Disminució 28 4t
2012 261,724 9.87
61 / 675
Augment 5 4t
2016 159,610 6.30
61 / 675
=
2020 252,598 9.12
53 / 675
Disminució 8
2024[a] 371.321 15.59
49 / 675
Disminució 4 4t
  1. Dins de Junts.

Referències

  1. Šídlo, Jindřich «Lidovci jsou pro Klause» (en txec). Economia, 15-01-2008.

Enllaços externs

  • (txec) Web oficial
  • (anglès) Versió en anglès

 

Prefix: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z 0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Portal di Ensiklopedia Dunia