Underworld

Underworld

Dades
Tipus	grup de música
Història
Creació	1979, Romford
Activitat
Activitat	1980  –
Segell discogràfic	Cooking Vinyl
Gènere	Synthpop, tecno i house progressiu
Format per	Karl Hyde Darren Emerson Rick Smith
Lloc web	underworldlive.com

Underworld és un grup de música electrònica nascut el 1980 a Cardiff, Gal·les,[1] i format pels músics Karl Hyde i Rick Smith. Entre els exmembres destacats hi ha Darren Emerson (1991-2001) i Darren Price (2005-2016).[2]

Trajectòria

Després de crear-se com a banda de música funk i synthpop, publicant dos àlbums entre 1988 i 1989, Underworld va guanyar popularitat convertint-se, el 1993, en un grup de house progressiu i techno i publicant posteriorment set àlbums, entre ells Dubnobasswithmyheadman (1994), Second Toughest in the Infants (1996), i el single de 1996 «Born Slippy .NUXX». Conegut pel veejing i el dinamisme dels seus directes, Underworld ha influït en un ampli ventall d'artistes i ha estat present en bandes sonores de pel·lícules i en la inauguració dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2012 a Londres juntament amb el cineasta Danny Boyle.[3] Al llarg de la seva carrera, han col·laborat amb músics com Brian Eno, John Hopkins i Iggy Pop, amb qui van gravar l'EP Teatime Dub Encounters.[4]

Underworld ha estat citat com a influència per a diversos compositors de música de videojocs, com Nobuyoshi Sano,[5] Andrew Sega,[6] Jesper Kyd,[7] Michiel van den Bos[8] i Rom Di Prisco.[9]

Discografia

Àlbums d'estudi

• Underneath the Radar (1988)
• Change the Weather (1989)
• Dubnobasswithmyheadman (1994)
• Second Toughest in the Infants (1996)
• Beaucoup Fish (1999)
• A Hundred Days Off (2002)
• Oblivion with Bells (2007)
• Barking (2010)
• Barbara Barbara, We Face a Shining Future (2016)[10]
• Drift Series 1 (2019)

Cronologia

Referències

1. "Underworld: Reborn slippy", The Independent, 19 November 2006, Retrieved on 24 January 2014
2. Bianciotto, Jordi. «Sónar 2019: Underworld, la reialesa electrònica», 20-07-2019. [Consulta: 10 agost 2020].
3. «Underworld y Danny Boyle mezclarán 86 canciones en la inauguración de Londres 2012». Resonancia Magazine, 18-01-2013. Arxivat de l'original el 2013-01-18. [Consulta: 10 agost 2020].
4. «Underworld». Sónar Barcelona 2019. Arxivat de l'original el 2020-10-20. [Consulta: 10 agost 2020].
5. «Nobuyoshi Sano». Giant Bomb.
6. «Iris: an interview with Andrew Sega and Reagan Jones». Connexion Bizarre, 01-01-2009. Arxivat de l'original el 2017-05-18. [Consulta: 10 agost 2020].
7. Nguyen, John. «Composer Jesper Kyd on Assassin's Creed Brotherhood and Curing Insomnia (Interview)». Nerd Reactor, 01-11-2010. Arxivat de l'original el 2018-06-19. [Consulta: 10 agost 2020].
8. Naumenko, Michael. «Michiel van den Bos Interview: Working on Epic Games». Game-Ost, 01-09-2012. Arxivat de l'original el 25 juny 2015.
9. Greening, Chris. «Interview with Rom Di Prisco». Square Enix Music Online, 01-01-2011. Arxivat de l'original el 2 abril 2012.
10. «Londres es la ciudad menos inspiradora del momento» (en castellà). MondoSonoro, 01-04-2016. [Consulta: 10 agost 2020].