Una sombra ya pronto serás és una pel·lícula argentina de comèdia dramàtica de 1994. Dirigida per Héctor Olivera. Protagonitzada per Miguel Ángel Solá i Pepe Soriano. Coprotagonitzada per Alicia Bruzzo, Luis Brandoni, Roberto Carnaghi, Marita Ballesteros i Alfonso de Grazia. També, va comptar amb l'actuació especial d'Eusebio Poncela. I les presentacions de Diego Torres i Gloria Carrá. Escrita per Olivera en col·laboració amb Osvaldo Soriano, basant-se en la novel·la homònima de Soriano. Filmada en Eastmancolor i estrenada en 5 de maig de 1994. Filmada parcialment a Chacharramendi, província de la Pampa, Carhué província de Buenos Aires i Viedma, província de Río Negro.
Sinopsi
Un enginyer argentí arribat de Europa, encarregat de dissenyar programes informàtics, troba estranys i solitaris personatges en el seu deambular per la Pampa argentina.
Repartiment
Premis i nominacions
- Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina, 1995
- Pepe Soriano guanyador del Premi Còndor de Plata al Millor Actor de Repartiment
- Alicia Bruzzo guanyadora del Premi Còndor de Plata a la Millor Actriu de Repartiment
- Félix Monti guanyador del Premi Còndor de Plata a la Millor Fotografia
- Emilio Basaldúa guanyador del Premi Còndor de Plata a la Millor Escenografia
- Osvaldo Montes guanyador del Premi Còndor de Plata a la Millor Música.
- Una ombra molt aviat seràs, nominada al Premi Còndor de Plata a la Millor Pel·lícula.
- Héctor Olivera: nominat del Premi Còndor de Plata a la Millor Direcció.
- Miguel Ángel Solá: nominat del Premi Còndor de Plata al Millor Actor.
- Luis Brandoni: nominat del Premi Còndor de Plata al Millor Actor de Repartiment.
- Héctor Olivera i Osvaldo Soriano: nominats al Premi Còndor de Plata al Millor Guió Adaptat.
- Festival de Cinema Llatinoamericà de Biarritz, 1995
- Miguel Ángel Solá: Guanyador del Premi al Millor Actor
- Festival Internacional de Cinema de Chicago, 1994
- Héctor Olivera: nominat al Premi Hugo d'Or a la Millor Direcció
- 51a Mostra Internacional de Cinema de Venècia, 1994[2]
- Héctor Olivera: nominat al Premi Lleó d'Or.
També va ser seleccionada com a entrada argentina per a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa als Premis Oscar de 1994, però no va ser acceptada com a nominada.[3]
Comentaris
Marcelo Zapata a Ámbito Financiero va escriure:
| «
|
«Una fallida road movie discepoliana.»
|
»
|
Isabel Croce en La Prensa va opinar:
| «
|
«Un film excel·lent.»
|
»
|
Claudio España en La Nación va opinar:
| «
|
«…una obra de maduresa…Despullada de baluerns…el resultat fílmic és impecable.»
|
»
|
Manrupe i Portela escriuen en el seu llibre:
| «
|
«Amb una estètica prestada, que vol acostar-se al Wim Wenders de Paris, Texas (Estats Units, 1984), o al Bagdad Café de Percy Adlon (Alemanya, 1988) que al Olivera clàssic, la pel·lícula busca el clima del sense-futur, de l'etern retorn. El desenvolupament es compleix amb fredor avançant per fragments o retallades per mitjà de diferents personatges-fantasmes.»
|
»
|
Notes
Bibliografia
- Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos (1930-1995). Buenos Aires, Editorial Corregidor, 2001, p. 544. ISBN 950-05-0896-6.
Enllaços externs
