Un uomo da bruciare

Un uomo da bruciare

Fitxa
Direcció	Valentino Orsini, Paolo Taviani i Vittorio Taviani
Protagonistes	Gian Maria Volontè Didi Perego Spiros Focás ^(en) Turi Ferro Marina Malfatti Marcella Rovena Carmen Villani Lydia Alfonsi Renato Montalbano Vittorio Duse
Producció	Henryk Chroscicki
Dissenyador de producció	Piero Poletto
Guió	Valentino Orsini i germans Taviani
Música	Gianfranco Intra
Fotografia	Antonio Secchi
Muntatge	Lionello Massobrio
Vestuari	Lina Nerli Taviani
Distribuïdor	Warner Bros.
Dades i xifres
País d'origen	Itàlia
Estrena	1962
Durada	92 min
Idioma original	italià
Rodatge	Sicília
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	drama
Lloc de la narració	Sicília

Un uomo da bruciare és una pel·lícula italiana del 1962, la primera pel·lícula dirigida per Valentino Orsini juntament amb els germans Taviani, amb un guió lliurement inspirat en la vida del sindicalista socialista Salvatore Carnevale, assassinat per la màfia el maig de 1955.[1][2]

Argument

Després de dos anys passats al continent, Salvatore torna a la seva Sicília natal. Mentre somia ser acollit com un fill pròdig, descobreix que els habitants del seu poble l'esperen, amb força impaciència, per resoldre un conflicte social allà. La pregunta crucial és aquesta: hem d'ocupar els dominis que la llei recent ha expropiat i dividit i que la màfia impedeix que se'ls distribueixin? Els pagesos comencen una acció pacífica, però Salvatore vol anar més enllà: llaurant i sembrant, han de provocar una situació irreversible. Els pagesos es posen a treballar, però la màfia els ataca de matinada. Els carrabiners intervenen llavors per evitar els combats. No admetent la derrota, la màfia es compromet a controlar l'arrendament de les pedreres properes. Simultàniament, busca guanyar-se a Salvatore per la seva causa, comprant-lo si cal. Tot i que pretén acceptar la negociació, Salvatore es dedica a una campanya per millorar les condicions de treball a les pedreres. Un matí, Salvatore s'enfronta violentament al cap local de la màfia: aquest el liquida físicament, una hora després. Tot el poble, fent-li un homenatge, assisteix al seu funeral.

Repartiment

• Gian Maria Volonté: Salvatore
• Didi Perego: Barbara
• Spyros Focas: Jachino
• Lydia Alfonsi: Francesca
• Marina Malfatti: Wilma
• Turi Ferro: don Vincenzo
• Vittorio Duse
• Alessandro Sperlì: Carmelo
• Marcella Rovena: mare de Francesca

Critica

«

«centrada en l'enfrontament-xoc entre individu i grup, la pel·lícula..." reafirma, en aquells anys de pau, la necessitat de la violència revolucionària" i demostra l'opció dels directors per superar el neorealisme introduint elements de reflexió política en la narrativa i existencial... l'actuació teatralment accentuada de Volonté. Premi de la Crítica al Festival de Venècia, en un període en què el compromís polític no estava tan de moda.» **½[3]

»

Premis i distincions

Festival Internacional de Cinema de Venècia

Any	Categoria	Resultat
1962[4]	Premi Nou Cinema - Millor pel·lícula	Guanyador
	Premi Cinema 60	Guanyador
	Premi Pasinetti	Guanyador

Referències

1. Bondanella, Peter E. A history of Italian cinema. Continuum International Publishing Group, 2009, 2009. 
2. Gian Piero Brunetta. The history of Italian cinema. Princeton University Press, 2009, 2009. 
3. Paolo Mereghetti, Dizionario dei film, ed. 1994.
4. Pier Marco De Santi. I film di Paolo e Vittorio Taviani. Gremese Editore, 1988. 

Bibliografia

• Jeanine Marroncle, « Venise 1962 », Téléciné, numéro 107, Paris, Fédération des Loisirs et Culture Cinématographique (FLECC), novembre 1962, ISSN 0049-3287

Enllaços externs

• Un uomo da bruciare a Internet Archive