Un dia. Mirall trencat

Un dia. Mirall trencat

Tipus	obra literària
Autor	Mercè Rodoreda i Gurguí
Llengua	català

Un dia. Mirall trencat fou l'adaptació teatral de l'obra teatral Un dia i la novel·la Mirall trencat de la novel·lista Mercè Rodoreda i Gurguí que es representà entre el 5 de setembre fins al 19 d'octubre de 2008 al Teatre Borràs de Barcelona. La direcció de l'obra va anar a càrrec de Ricard Salvat i fou adaptada per Manel Molins i pel mateix Salvat.[1]

En els crèdits figura com una producció d'El Corral de l'Olivera, nom que Salvat va adoptar per a la companyia creada per a aquesta ocasió, ja que és la denominació del teatre més antic dels Països Catalans, a València.[2]

Repartiment

Actor/Actriu	Personatge	Actor/Actriu	Personatge
Rosa Novell	Teresa Goday (edat avançada)	Alma Alonso	Pilar Segura / Maria
Enric Majó	Amadeu Riera	Miquel Agell	Anselm/ Sebastian Sánchez/ Cambrer/ Milicià
Rosa Vila	Armanda	Manel Bartomeus	Feliu / Oncle de la Sofia
Anna Sahun	Teresa Goday (Jove)	Joan Carles Suau	Quim /Màrius/ Mosso /Xòfer/Cambrer/Milicià
Daniela Feixas	Sofia	Babeth Ripoll	Minyona/Esposa d'Amadeu Riera
Ivan Benet	Salvador Valldaura	David Segú	Mosso
Albert Alemany	Eladi Farriols	Carlos Aguilar	Milicià
Araceli Bruch	Eulàlia	Martí Malla — Martí Atanc	Ramon (nen)
Ester Bové	Bàrbara / Sílvia	Georgina Avellaneda — Sofia Jiménez	Maria nena
Teresa Sánchez	Miquela	Guillermo Greuheras — Christian Par Wolder	Jaume (nen)
Eugeni Roig	Jesús Masdeu / Ramon	Font: Fulletó de l'obra "Un dia. Mirall Trencat" (Teatre Borràs)

Crítica

Segons l'article d'opinió de l'escriptora i periodista Isabel-Clara Simó i Monllor, Un dia. Mirall Trencat fou el millor homenatge possible a Mercè Rodoreda. A més a més, ressalta la feina de l'adaptador principal, Ricard Salvat, per la «bellesa i amenitat» aconseguida en l'adaptació de la complexa novel·la en què partia. Finalment, conclogué:

«	Avui, encara emocionada, no em puc estar de dir, en veu alta, gràcies a tots els qui heu fet possible aquest miracle. I a llançar una pregunta: per què no al Teatre Nacional?	»
— Isabel-Clara Simó, Diari Avui[3]

Segons l'article d'opinió del crític Juan Carlos Olivares, considera que l'obra està formada per una barreja de virtuts i defectes. Opinà que aquella xarxa interior en què Rodoreda tanca als personatges i sobre ella mateixa, no va ser portat amb total encert a l'adaptació de Salvat, ja que aquell recurs psicològic no es veu amb claredat. A més a més, critica que fora molt escàs la intimitat escènica que requereix el recurs rodoredià en què dona veu a la memòria fent coincidir en una mateix pla escènic el món del vius i dels morts.

«	Però la deriva és imparable i el públic s'acomoda a un llarg espectacle digne en la forma i l'execució, però que li costa trobar la connexió poètica amb l'autora. Reconèixer l'esforç sense trobar l'emoció.	»
— Juan Carlos Olivares, Diari Avui[4]

Segons el crític Joan-Anton Benach, l'obra és un tast de l'eloqüent «vigor creatiu» de Salvat que incorpora peculiars formes i llenguatges, com per exemple, moviments glaçats, coreografies breus, imatges projectades, entre d'altres. Ressalta també la bona feina Marta Carrasco en les la introducció de coreografies; també la fidelitat dels vestits d'època de Nina Pavlowsky; i per acabar també l'ambient d'agilitat en els canvis d'escenari de Jon Berrondo. Al final sentencià amb el següent:

«	Llàstima que l'espectacle mostri el seu punt dèbil en alguns poques interpretacions. No em refereixo als nens [...] Parlo de les encartonades figures de Salvador Valldaura i Eladi Farriols, entre altres. Enfront a elles, s'ha de destacar el gran paper que representa Rosa Novell i Anna Sahun; l'escena supèrbia del segon acte entre Novell i Enric Majó, magnífic, malgrat la primera aparició, com a amant Amadeu Riera.	»
— [Traducció del castellà] Joan-Anton Benach, La Vanguardia[5]

Referències

1. «Ricard Salvat estrenarà l'11 de setembre un espectacle teatral a partir de dues obres de Mercè Rodoreda». CCMA. Notícies, 29-08-2008 [Consulta: 13 abril 2016].
2. Guinart, Belen «Ricard Salvat monta compañía para llevar a Rodoreda al teatro» (en castellà). El País, 30-08-2008 [Consulta: 13 abril 2016].
3. Isabel-Clara Simó. «'Un dia. Mirall trencat'». Diari Avui. [Consulta: 18 octubre 2008].^[Enllaç no actiu]
4. Juan Carlos Olivares. «Dignitat sense emoció». Diari Avui, 13-09-2008. [Consulta: 20 octubre 2008].^[Enllaç no actiu]
5. Joan-Anton Benach. «Crónica rodorediana». La Vanguardia, 15-09-2008. [Consulta: 20 octubre 2008].^[Enllaç no actiu]

Enllaços externs

• «Estrenos de teatro» (en castellà). Bases de datos de teatro. INAEM – Centro de Documentación Teatral. [Consulta: 13 abril 2016].