Tres Cruces

Pel barri de Montevideo, vegeu Tres Cruces (Montevideo)

Tres Cruces

Tipus	muntanya
Localització
Continent	Amèrica
Entitat territorial administrativa	departament de Tinogasta (Argentina)
Localització	Xile-Argentina
27° 05′ 53″ S, 68° 46′ 41″ O
Serralada	Andes
Característiques
Altitud	6.748
Prominència	1.422 m

Tres Cruces , també conegut com a Nevado Tres Cruces, és un massís d'origen volcànic situat a la Serralada de los Andes, al límit de Xile amb la província de Catamarca (Argentina). La major part del massís es troba en territori xilè.[1]

Presenta entre 8 i 12 kilòmetres d'extensió nord-sud i quatre cims principals, dos d'ells molt per sobre dels 6.000 metres:

Té dos cims principals, Tres Cruces Sur a 6.748 metres[2] i Tres Cruces Centro a 6.629 m, i un tercer cim menor, Tres Cruces Norte de 6.030 m. Tres Cruces Sur és la sisena muntanya més alta dels Andes.

Una collada d'aproximadament 6.000 m separa aquests dos cims, fent possible la doble ascensió per part dels alpinistes. El cim sud, conegut amb el nom de Cerro Tres Cruces Sur, a tocar de la frontera entre Xile i l'Argentina, és el segon cim més alt de Xile i el sisè del continent americà.[3]

Les morenes es troben per sobre dels 4.400 metres d'altitud[4] i una morena terminal ben desenvolupada als peus del Nevado Tres Cruces, a 4.200 metres d'altitud, ha estat trencada pel riu Lamas.[5] Hi ha circs a 5.500 metres als costats orientals del Nevado Tres Cruces [6] i hi ha rastres periglacials. Actualment, l'altitud de la línia d'equilibri es troba a uns 5.800 metres; durant l'últim màxim glacial, l'altitud de la línia d'equilibri va baixar fins als 5.500 metres.[7]

Referències

1. Melcher, Gerardo. El norte de Chile: su gente, desiertos y volcanes (en castellà). Editorial Universitaria, 2004, p. 13. ISBN 978-956-11-1708-2. 
2. Biggar, John. The Andes: A Guide for Climbers (en anglès). Andes, 2005, p. 183. ISBN 978-0-9536087-2-0. 
3. La linea de frontera en la puna de Actacama (en castellà). Impr. Universitaria, 1906, p. 80. 
4. Gardeweg, MC (et al). EL MACIZO TRES CRUCES: UN COMPLEJO VOLCANICO LONGEVO Y POTENCIALMENTE ACTIVO EN LA ALTA CORDILLERA DE COPIAPO,. IX CONGRESO GEOLOGICO CHILENO, 2000, p. 291. 
5. Brüggen, J. «Zur Glazialgeologie der chilenischen Anden» (en alemany). Geologische Rundschau, 20, 1, 01-04-1929, pàg. 1–35. DOI: 10.1007/BF01805072. ISSN: 1432-1149.
6. Haselton, Kirk; Hilley, George; Strecker, Manfred R. «Average Pleistocene Climatic Patterns in the Southern Central Andes: Controls on Mountain Glaciation and Paleoclimate Implications». The Journal of Geology, 110, 2, 3-2002, pàg. 211–226. DOI: 10.1086/338414. ISSN: 0022-1376.
7. Mark, B. G.; Harrison, S. P.; Spessa, A.; New, M.; Evans, D. J. A. «Tropical snowline changes at the last glacial maximum: A global assessment». Quaternary International, 138-139, 01-09-2005, pàg. 168–201. DOI: 10.1016/j.quaint.2005.02.012. ISSN: 1040-6182.

Enllaços externs

• Serralada dels Andes: Tres Cruces Arxivat 2007-08-09 a Wayback Machine. (castellà)
• Tres Cruces Sur al portal Andes.org.uk Arxivat 2007-02-19 a Wayback Machine. (anglès)