Tractat de la Lluna
L'Acord de Governs de les Activitats dels Estats a la Lluna i Altres Cossos Celestes,[1] també conegut com el Tractat de la Lluna o Acord de la Lluna, és un tractat internacional que proveeix jurisdicció de tots els cossos celestes (incloent les seves òrbites) a la comunitat internacional. Per tant, totes les activitats han de complir amb el dret internacional (en particular, això inclou la Carta de les Nacions Unides). A la pràctica, no és un tractat en vigor, ja que no ha estat ratificada per cap país amb capacitat de conduir un exploració espacial tripulada o amb plans de fer-ho (p.e.; els Estats Units, el Regne Unit, la Unió europea, la Federació Russa, República Popular de la Xina, Japó i l'Índia) des de la seva creació el 1979 i, per tant, té un efecte insignificant en el vol espacial real. ContingutEl tractat s'aplicaria a la Lluna i altres objectes astronòmics dins el sistema solar, que no sigui la Terra, incloent-hi les seves òrbites o altres trajectòries al seu voltant. El tractat fa una declaració de la utilitació de la Lluna per al benefici de tots els estats i tots els pobles de la comunitat internacional. També expressa el desig d'evitar que la Lluna es converteixi en font de conflicte internacional. Als fins del tractat:
RatificacióEl tractat va ser conclòs en 1979 i va entrar en vigor per a la possibilitat de ratificar el 1984. Com a complement al Tractat de l'espai exterior, del Tractat de la Lluna intenta establir un règim per a la utilització de la Lluna i altres objectes astronòmics similar a l'establert per al relleu oceànic en la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar. Fins al 2012 Austràlia, Àustria, Bèlgica, Xile, el Kazakhstan, Líban, Mèxic, Marroc, Països Baixos, Pakistan, Perú, Filipines i Uruguai, l'havien ratificat i França, Guatemala, Índia i Romania l'han signat però no l'han ratificat.[2] El 2012, Turquia[3][4] i Aràbia Saudí es van adherir, i el 2016 ho feu Venezuela.[5] Referències
Vegeu tambéEnllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia