Tony Walton

Tony Walton

Biografia
Naixement	(en) Anthony John Walton 24 octubre 1934 Walton-on-Thames (Anglaterra)
Mort	2 març 2022 (87 anys) Nova York
Formació	Slade School of Fine Art Radley College
Activitat
Camp de treball	Escenografia i disseny de vestuari
Ocupació	director artístic, dissenyador de producció, escenògraf, decorador de teatre, dissenyador de vestuari, dissenyador escènic
Activitat	1957 - 2007
Obra
Localització dels arxius	Divisió de Música de la Biblioteca del Congrés
Família
Cònjuge	Julie Andrews (1959–1967)
Fills	Emma Walton
Premis
(1996)  Lucille Lortel Award for Outstanding Scenic Design ^(en) (1992)  Premi Tony a la millor escenografia (1986)  Premi Tony a la millor escenografia (1978)  Oscar a la millor direcció artística, per l'obra Comença l'espectacle (1973)  Premi Tony a la millor escenografia  Art Directors Guild Lifetime Achievement Award ^(en)

Anthony John Walton, conegut artísticament com a Tony Walton, (Walton-on-Thames, Regne Unit 1934 - Nova York, Estats Units 2022) fou un dissenyador de vestuari i director artístic britànic, guanyador d'un premi Oscar, un premi Emmy i tres premis Tony.

Biografia

Va néixer el 24 d'octubre de 1934 a la ciutat de Walton-on-Thames, població situada al comtat de Surrey (Anglaterra), fill d'un cirurgià ortopèdic i una mestressa de casa.[1][2] Als 12 anys conegué l'actriu Julie Andrews, de la qual es convertí en amic. Estudià grec i llatí al Radley College d'Oxford i posteriorment s'interessà pel disseny artístic al Slade School of Fine Art de Londres.

El 1959 es casà amb Julie Andrews, i d'aquesta unió nasqué l'escriptora Emma Walton Hamilton.[3] Es divorciaren l'any 1968. Walton es tonà a casar l'any 1991 amb la seva parella Gen LeRoy.

Tony Walton morí el 2 de març de 2022 en el seu apartament de Nova York (Estats Units) a l'edat de 87 anys.[4]

Carrera artística

Inicià la seva carrera artística l'any 1957 dissenyant els escenaris de l'obra musical teatral de Noël Coward Conversation Piece a l'off-Broadway. [5]

Walton va entrar al món cinematogràfic a través de Walt Disney, al qual va conèixer al teatre després d'una actuació de l'obra musical Camelot, protagonitzada a Broadway per la seva promesa Julie Andrews. Disney havia escollit Andrews com a protagonista de la pel·lícula Mary Poppins i va acabar contractant Walton com a dissenyador de vestuari, escenògraf i consultor visual. No se li va permetre fer cap referència a les famoses il·lustracions que Mary Shephard havia fet per al llibre original de 1934, ja que els drets de la història no incloïen les il·lustracions. Robert i Richard Sherman, els compositors de la pel·lícula, van suggerir-li transportar la història des de la dècada de 1930 al període eduardià.[2] Per aquesta pel·lícula Walton va rebre la seva primera nominació al premi Oscar com a dissenyador del vestuari.

Walton continuà treballant al cinema realitzant el vestuari o el disseny de producció de pel·lícules com Fahrenheit 451 (1966) de François Truffaut; Golfus de Roma (1966) de Richard Lester; Assassinat a l'Orient Express (1974), Equus (1977), El mag (1978) o El príncep de la ciutat (1981), totes elles de Sidney Lumet; i Comença l'espectacle (1979) de Bob Fosse, per la qual aconseguí el seu únic premi Oscar com a dissenyador de producció del film.

Premis i nominacions

Premis Oscar

Any	Categoria	Pel·lícula	Resultat
1964[6]	Millor vestuari	Mary Poppins	Nominat
1974[7]		Assassinat a l'Orient Express	Nominat
1978[8]		El mag	Nominat
1978	Millor direcció artística	El mag juntament amb Philip Rosenberg, Edward Stewart i Robert Drumheller	Nominat
1979[9]		Comença l'espectacle juntament amb Philip Rosenberg, Edward Stewart i Gary J. Brink	Guanyador

Premis Emmy

Any	Categoria	Obra	Resultat
1985	Millor direcció artística de minisèries o pel·lícula per la televisió	La mort d'un viatjant juntament amb John Kasarda i Robert J. Franco	Guanyador

Premis Tony

Any	Categoria	Obra	Resultat
1967	Millor vestuari	The Apple Tree	Nominat
1973	Millor escenografia	Pippin	Guanyador
1976		Chicago	Nominat
1980		A Day in Hollywood / A Night in the Ukraine	Nominat
1984		The Real Thing	Nominat
1986		The House of Blue Leaves	Guanyador
1987		The Front Page	Nominat
1988		Anything Goes	Nominat
	Millor vestuari		Nominat
1989	Millor escenografia	Lend Me a Tenor	Nominat
1990		Grand Hotel	Nominat
1991		The Will Rogers Follies	Nominat
1992		Guys and Dolls	Guanyador
1994		She Loves Me	Nominat
1997		Steel Pier	Nominat
2000		L'oncle Vània	Nominat

Referències

1. «A Life in the Theatre: Tony Walton» (en anglès). Playbill, 2008.
2. «Tony Walton obituary» (en anglès). .
3. Stevens, Christopher. Born Brilliant: The Life Of Kenneth Williams. John Murray, 2010, p. 372. ISBN 978-1-84854-195-5. 
4. Barnes, Mike «Tony Walton, Famed Costume, Set Designer for Broadway and the Big Screen, Dies at 87» (en anglès). The Hollywood Reporter, 03-03-2022.
5. Sandomir, Richard «Tony Walton, Award-Winning Stage and Screen Designer, Dies at 87» (en anglès). The New York Times, 05-03-2022.
6. «37th Academy Awards (1965)» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 29 maig 2023].
7. «47th Academy Awards (1975)» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 29 maig 2023].
8. «51th Academy Awards (1979)» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 29 maig 2023].
9. «52nd Academy Awards (1980)» (en anglès). Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques. [Consulta: 29 maig 2023].