Timoteu II d'Alexandria
Timoteu II d'Alexandria, anomenat Timoteu Eluros va ser patriarca d'Alexandria per dues vegades, del març de l'any 457 al gener del 460 i del 475 fins a la seva mort el 477, usurpant la seu les dues vegades al patriarca elegit.[1] Abans de ser patriarca era monjo. Va ser consagrat bisbe després de la mort de Diòscor d'Alexandria (454) pels que s'oposaven a les conclusions del Concili de Calcedònia i es proclamaven Miafisites, que creien que la naturalesa de Crist és única, i és el fruit de la unió de la humana i la divina, i no tenia dues naturaleses com va declarar el Credo de Calcedònia. Va ser elegit per una part del poble quan la seu ja estava ocupada per Proteri, i al morir assassinat aquest patriarca, Timoteu, que n'era un dels principals opositors i probablement l'instigador de la seva mort, va ocupar el tron fins que l'emperador Lleó I el va exiliar. Quan l'emperador usurpador Basilisc favorable als monofisistes i miafisistes va pujar al tron el gener de l'any 475, va enviar Timoteu de nou a Alexandria, on els seus partidaris van expulsar al patriarca Timoteu III i el van tornar a nomenar. Va morir el 31 de juliol de l'any 477 quan encara era patriarca.[2][3] Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia