|
The Red ViolinThe Red Violin és una pel·lícula de l'any 1998 dirigida per François Girard i co-produïda per Canadà, Itàlia i el Regne Unit. El compositor John Corigliano va rebre un Oscar per la banda sonora. ArgumentEn un taller de la Itàlia del segle xvii, un mestre artesà crea la seva obra definitiva, un violí perfecte i envernissat de vermell, per al seu fill a punt de néixer. A partir d'aquell moment, l'instrument viatja de mà a mà des de Cremona a Viena, Oxford, Shanghai, fins a arribar a Montreal a l'època actual. Quan en el part mor la dona de Busotti (Cremona), el mestre artesà, com acte d'amor, barnissa el violí amb la seva sang. Com que el nen no pot sobreviure, dona el violí a un monestir-orfenat. Abans de parir la dona, la Cesca, la criada, li fa una predicció sobre el seu futur, la primera carta, "la lluna", diu que viurà molt de temps, i es compleix, ja que encara que mori, la seva essència està dins el violí. Al monestir, el violí passa per mans de molts nens, fins que arriba a un nen prodigi, Kaspar Weiis (Viena). A en Kaspar l'adopta l'expert en música George Poussin, que el presenta a un càsting davant el rei. En provar de tocar, mor d'un atac de cor. I així es compleix la segona carta, "el penjat", que diu que durà mort. Quan enterren en Kaspar, el violí l'acompanya. Però uns gitanos el roben i li venen a Frederick Pope (Òxford), músic anglès. Pope té una xicota que li dona inspiració. Un dia se’n va a un altre lloc per culpa del treball i el músic es queda sol. Ella li comença a enviar moltes cartes i ell no la suporta i li és infidel. Quan la seva dona s'adona que li és infidel, dispara al violí.
La pel·lícula es considera que està inspirada per un dels violins de Stradivarius, el Red Mendelssohn (1720), que utilitza actualment Elizabeth Pitcairn, després que el seu avi l'adquirís pel seu setzè aniversari, per 1,6 milions de dòlars, a la subhasta de Christie a Londres. Apropiadament, és un dels pocs solistes que toca el Red Violin Chaconne compost per John Corigliano per a la pel·lícula. Curiositats
Referències
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia
