Tercer Govern de Pedro Sánchez
El tercer Govern de Pedro Sánchez el va presentar Pedro Sánchez el 20 de novembre de 2023, format per 12 dones i 10 homes,[1] deixant fora de l'Executiu a Podem, que va passar al grup mixt després de desavinences entre aquests i Moviment Sumar. AntecedentsPedro Sánchez fou reelegit president del govern espanyol el 16 de novembre del 2023 per majoria absoluta del Congrés dels Diputats després d'acceptar una llei d'amnistia per als represaliats durant el Procés independentista català amb 179 vots a favor (PSOE, la coalició Sumar, Esquerra Republicana de Catalunya, Junts, Euskal Herria Bildu, PNB, Bloc Nacionalista Gallec i CC) i 171 en contra (PP, Vox i UPN). Aquesta investidura va comportar l'inici d'un nou govern de coalició entre el PSOE i la coalició Sumar.[2] ComposicióCanvis en el governEl 29 de desembre del 2023 Nadia Calviño és elegida com a nova presidenta del Banc Europeu d'Inversions (BEI) i fou substituida per María Jesús Montero a la vicepresidència i Carlos Cuerpo Caballero al Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa.[6] El 6 de setembre de 2024 Óscar López Águeda fou nomenat ministre de Transformació Digital i Funció Pública i José Luis Escrivá Belmonte fou nomenat governador del Banc d'Espanya.[5] El 25 de novembre de 2024 Sara Aagesen Muñoz va substituir Teresa Ribera com a vice-presidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Desafiament Demogràfic quan Ribera es va convertir en Vicepresidenta de la Comissió Europea i comissària de de la Competència,[7] Activitat legislativaEl 16 de novembre de 2023, Pedro Sánchez fou reelegit president del govern espanyol per majoria absoluta del Congrés dels Diputats després d'acceptar una llei d'amnistia per als represaliats durant el Procés sobiranista català amb 179 vots a favor (PSOE, la coalició Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNB, BNG i CC) i 171 en contra (PP, VOX i UPN). Aquesta investidura va comportar l'inici d'un nou govern de coalició entre el PSOE i la coalició Sumar.[8] El 20 de novembre va presentar el seu nou consell de ministres, amb 12 dones i 10 homes,[1] deixant fora de l'Executiu a Podem, que va passar al grup mixt després de desavinences entre aquests i Moviment Sumar. El 24 d'abril de 2024 el president va decidir cancel·lar la seva agenda per estudiar la renúncia al càrrec per la guerra judicial contra la seva dona Begoña Gómez per una denúncia de Manos Limpias[9] i va decidir continuar,[10] tot i que amb dificultats per tirar endavant el pressupost de 2025[11] i les seves polítiques, amb la negativa dels socis a recolzar les seves iniciatives per castigar el proxenetisme o la reforma de llei del sòl,[12] i desenes de votacions perdudes[13] com el projecte de llei per reformar la Llei d'Arrendaments Urbans per fer front a la crisi de l'habitatge,[14][15] el decret òmnibus (que disposava mesures com l'augment de les pensions, les ajudes al transport públic i la prohibició dels desnonaments a col·lectius vulnerables), la pròrroga de l’impost a les energètiques (promesa a ERC, Bildu i el BNG)[16] o les crítiques de l'oposició per presumpte finançament il·legal, suborn i tràfic d'influències, arran del cas Koldo.[17] El juliol de 2024 la ertzaintza va assumir el control de l'ordre públic i la integritat de les persones i el patrimoni als aeroports i ports bascos, que exercien la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia,[18] una competència que el govern de Pere Aragonès va acordar també per als Mossos d'Esquadra, però no es va materialitzar per la convocatòria d'eleccions, i el següent govern, del socialista Salvador Illa va rebutjar.[19] El govern va anunciar el 5 de novembre una resposta immediata i urgent seguida d'un pla de reconstrucció, per després rellançar i transformar els territoris afectats on va declarar la Zona afectada greument per una emergència, va demanar a la Comissió Europea l'ajuda del Fons de Solidaritat Europeu i al Consell Europeu i al Parlament Europeu la reprogramació dels fons de cohesió per poder-los dedicar en part a pal·liar els danys ocasionats per desastres naturals.[20] Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia