Tercer Govern de Pedro Sánchez

Tercer Govern de Pedro Sánchez

Dades
Tipus	Consell de Ministres d'Espanya
Història
Reemplaça	segon govern de Pedro Sánchez
Creació	21 novembre 2023
Format per	Pedro Sánchez Pérez-Castejón (2023–) Teresa Ribera Rodríguez (2023–) María Jesús Montero Cuadrado (2023–) Yolanda Díaz Pérez (2023–) Nadia Calviño Santamaría (2023–2023) José Manuel Albares Bueno (2023–)

El tercer Govern de Pedro Sánchez el va presentar Pedro Sánchez el 20 de novembre de 2023, format per 12 dones i 10 homes,[1] deixant fora de l'Executiu a Podem, que va passar al grup mixt després de desavinences entre aquests i Moviment Sumar.

Antecedents

Pedro Sánchez fou reelegit president del govern espanyol el 16 de novembre del 2023 per majoria absoluta del Congrés dels Diputats després d'acceptar una llei d'amnistia per als represaliats durant el Procés independentista català amb 179 vots a favor (PSOE, la coalició Sumar, Esquerra Republicana de Catalunya, Junts, Euskal Herria Bildu, PNB, Bloc Nacionalista Gallec i CC) i 171 en contra (PP, Vox i UPN). Aquesta investidura va comportar l'inici d'un nou govern de coalició entre el PSOE i la coalició Sumar.[2]

Composició

← Tercer Govern de Pedro Sánchez → (des del 21 de novembre de 2023)
Partit polític		Partit Socialista Obrer Espanyol
		Partit dels Socialistes de Catalunya
		Catalunya en Comú
		Más Madrid
		Esquerra Unida/Partit Comunista d'Espanya
		Moviment Sumar
		Independent
Càrrec	Titular
President del Govern		Pedro Sánchez Pérez-Castejón Des del 17 de novembre de 2023
Vicepresidències
Vicepresidenta primera		Nadia María Calviño Santamaría[3] 21 de novembre de 2023-29 de desembre de 2023
		María Jesús Montero Cuadrado[4] Des del 29 de desembre de 2023
Vicepresidenta segunda		Yolanda Díaz Pérez Des del 21 de novembre de 2023
Vicepresidenta tercera		Teresa Ribera Rodríguez 21 de novembre de 2023-25 de novembre de 2024
		Sara Aagesen Muñoz[3] Des del 25 de novembre de 2024
Vicepresidenta cuarta		María Jesús Montero Cuadrado 21 de novembre de 2023-29 de desembre de 2023
	El 29 de desembre de 2023 es suprimeix
Ministeris
Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació		José Manuel Albares Bueno Des del 21 de novembre de 2023
Presidència, Justícia i Relaciones amb les Cortes Notari Major del Regne Ministre-Secretari del Consell de Ministres		Félix Bolaños García Des del 21 de novembre de 2023
Defensa		María Margarita Robles Fernández[3] Des del 21 de novembre de 2023
Hisenda i Funció Pública (2023) Hisenda (desde 2023) (2020-2021)		María Jesús Montero Cuadrado Des del 21 de novembre de 2023
Interior		Fernando Grande-Marlaska Gómez[3] Des del 21 de novembre de 2023
Transports i Mobilitat Sostenible		Óscar Puente Santiago Des del 21 de novembre de 2023
Educació, Formació Professional i Esports Portaveu		María del Pilar Alegría Continente Des del 21 de novembre de 2023
Treball i Economia Social		Yolanda Díaz Pérez Des del 21 de novembre de 2023
Industria y Turismo		Jordi Hereu i Boher Des del 21 de novembre de 2023
Agricultura, Pesca i Alimentació		Luis Planas Puchades Des del 21 de novembre de 2023
Sanitat		Mónica García Gómez Des del 21 de novembre de 2023
Habitatge i Agenda Urbana		Isabel Rodríguez García Des del 21 de novembre de 2023
Economia, Comerç i Empresa		Nadia María Calviño Santamaría[3] 21 de novembre de 2023-29 de desembre de 2023
		Carlos Cuerpo Caballero[3] Des del 29 de desembre de 2023
Cultura		Ernest Urtasun i Domènech Des del 21 de novembre de 2023
Ministeri de Política Territorial i Memòria Democràtica		Ángel Víctor Torres Pérez Des del 21 de novembre de 2023
Ciencia, Innovació i Universitats		Diana Morant Ripoll Des del 21 de novembre de 2023
Drets Socials, Consum i Agenda 2030		Pablo Bustinduy Amador Des del 21 de novembre de 2023
Transició Ecològica i Repte Demogràfic		Teresa Ribera Rodríguez 21 de novembre de 2023-25 de novembre de 2024
		Sara Aagesen Muñoz[3] Des del 25 de novembre de 2024
Igualdad		Ana Redondo García Des del 21 de novembre de 2023
Inclusió, Seguretat Social i Migracions		Elma Saiz Delgado Des del 21 de novembre de 2023
Transformació Digital (2023) Transformació Digital i Funció Pública (2023-)		José Luis Escrivá Belmonte[5] 21 de novembre de 2023 - 6 de setembre de 2024
		Óscar López Águeda[5] Des del 6 de setembre de 2024
Joventut i Infància		Sira Abed Rego Des del 21 de novembre de 2023

Canvis en el govern

El 29 de desembre del 2023 Nadia Calviño és elegida com a nova presidenta del Banc Europeu d'Inversions (BEI) i fou substituida per María Jesús Montero a la vicepresidència i Carlos Cuerpo Caballero al Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa.[6]

El 6 de setembre de 2024 Óscar López Águeda fou nomenat ministre de Transformació Digital i Funció Pública i José Luis Escrivá Belmonte fou nomenat governador del Banc d'Espanya.[5]

El 25 de novembre de 2024 Sara Aagesen Muñoz va substituir Teresa Ribera com a vice-presidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica i el Desafiament Demogràfic quan Ribera es va convertir en Vicepresidenta de la Comissió Europea i comissària de de la Competència,[7]

Activitat legislativa

El 16 de novembre de 2023, Pedro Sánchez fou reelegit president del govern espanyol per majoria absoluta del Congrés dels Diputats després d'acceptar una llei d'amnistia per als represaliats durant el Procés sobiranista català amb 179 vots a favor (PSOE, la coalició Sumar, ERC, Junts, EH Bildu, PNB, BNG i CC) i 171 en contra (PP, VOX i UPN). Aquesta investidura va comportar l'inici d'un nou govern de coalició entre el PSOE i la coalició Sumar.[8] El 20 de novembre va presentar el seu nou consell de ministres, amb 12 dones i 10 homes,[1] deixant fora de l'Executiu a Podem, que va passar al grup mixt després de desavinences entre aquests i Moviment Sumar.

El 24 d'abril de 2024 el president va decidir cancel·lar la seva agenda per estudiar la renúncia al càrrec per la guerra judicial contra la seva dona Begoña Gómez per una denúncia de Manos Limpias[9] i va decidir continuar,[10] tot i que amb dificultats per tirar endavant el pressupost de 2025[11] i les seves polítiques, amb la negativa dels socis a recolzar les seves iniciatives per castigar el proxenetisme o la reforma de llei del sòl,[12] i desenes de votacions perdudes[13] com el projecte de llei per reformar la Llei d'Arrendaments Urbans per fer front a la crisi de l'habitatge,[14][15] el decret òmnibus (que disposava mesures com l'augment de les pensions, les ajudes al transport públic i la prohibició dels desnonaments a col·lectius vulnerables), la pròrroga de l’impost a les energètiques (promesa a ERC, Bildu i el BNG)[16] o les crítiques de l'oposició per presumpte finançament il·legal, suborn i tràfic d'influències, arran del cas Koldo.[17]

El juliol de 2024 la ertzaintza va assumir el control de l'ordre públic i la integritat de les persones i el patrimoni als aeroports i ports bascos, que exercien la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia,[18] una competència que el govern de Pere Aragonès va acordar també per als Mossos d'Esquadra, però no es va materialitzar per la convocatòria d'eleccions, i el següent govern, del socialista Salvador Illa va rebutjar.[19]

El govern va anunciar el 5 de novembre una resposta immediata i urgent seguida d'un pla de reconstrucció, per després rellançar i transformar els territoris afectats on va declarar la Zona afectada greument per una emergència, va demanar a la Comissió Europea l'ajuda del Fons de Solidaritat Europeu i al Consell Europeu i al Parlament Europeu la reprogramació dels fons de cohesió per poder-los dedicar en part a pal·liar els danys ocasionats per desastres naturals.[20]

Referències

1. «12 dones i 10 homes al nou govern Sánchez: els ministres, perfil a perfil». 324, 20-11-2023. [Consulta: 20 novembre 2023].
2. «Pedro Sánchez, investit per majoria absoluta en un Congrés polaritzat per l'amnistia». CCMA, 16-11-2023. [Consulta: 17 novembre 2023].
3. A propuesta del PSOE.
4. SER, Cadena. «Pedro Sánchez refuerza a María Jesús Montero nombrándola vicepresidenta primera del Gobierno» (en espanyol europeu), 29-12-2023. [Consulta: 29 desembre 2023].
5. Cué, Carlos E. «Tercer Govern de Pedro Sánchez» (en castellà). El País, 09-09-2024. [Consulta: 11 gener 2025].
6. «Nadia Calviño, nueva presidenta del Banco Europeo de Inversiones. La vicepresidenta y ministra de Asuntos Económicos española inaugurará su mandato el próximo 1 de enero de 2024». Público, 08-12-2023 [Consulta: 8 desembre 2023].
7. Guadilla Angrill, Marc. «L'Eurocambra avala la nova Comissió Europea malgrat el rebuig del PP espanyol a Teresa Ribera». 324, 27-11-2024. [Consulta: 29 novembre 2024].
8. «Pedro Sánchez, investit per majoria absoluta en un Congrés polaritzat per l'amnistia». CCMA, 16-11-2023. [Consulta: 17 novembre 2023].
9. «El «lawfare» contra su pareja abate a Sánchez, que se toma unos días para decidir qué hacer» (en castellà). Naiz, 24-04-2024. [Consulta: 25 abril 2024].
10. «Pedro Sánchez continua com a president del govern espanyol “amb més força que mai”». La mañana, 29-04-2024. [Consulta: 24 maig 2024].
11. Sempere, Pablo. «El Gobierno asume que no podrá presentar el proyecto de presupuestos de 2025 hasta después de Reyes» (en castellà). El Pais, 28-11-2024. [Consulta: 22 gener 2025].
12. Martí Odriozola i Marcé, Abel Degà. «El govern espanyol retira la llei del sòl per evitar una nova patacada al Congrés». El Nacional, 23-05-2024. [Consulta: 24 maig 2024].
13. «El PSOE suma otra derrota en el Pleno del Congreso y ya ha perdido 35 votaciones desde el inicio de legislatura» (en castellà). Europa Press, 17-09-2024. [Consulta: 15 octubre 2024].
14. «Junts, PP i VOX tomben la proposta de regulació dels lloguers de temporada i per habitacions al Congrés». La Directa, 19-09-2024. [Consulta: 19 setembre 2024].
15. «Proposición de Ley relativa a la regulación de los contratos de alquiler de vivienda por temporada y alquilerde habitaciones». BOE, 05-07-2024, pàg. 5 [Consulta: 20 setembre 2024].
16. «Junts tomba el decret òmnibus i l’impost a les energètiques i deixa Sánchez contra les cordes». El Nacional, 22-01-2025. [Consulta: 22 gener 2025].
17. «Alejandro Fernández defiende la querella del PP ante "la podredumbre en Sánchez y su entorno"» (en castellà). El Diario, 13-10-2024. [Consulta: 15 octubre 2024].
18. Vázquez, Míriam. «La Ertzaintza se refuerza y extiende sus funciones a los puertos y aeropuertos vascos» (en castellà). Deia, 24-07-2024. [Consulta: 19 desembre 2024].
19. RS, Guillem. «La cronologia d'una rectificació: un error de càlcul amb els Mossos deixa el president Illa a contrapeu». El Nacional, 18-12-2024. [Consulta: 19 desembre 2024].
20. «Ayudas del Plan de Respuesta Inmediata, Reconstrucción y Relanzamiento» (en castellà). La Moncloa, 05-11-2024. [Consulta: 7 novembre 2024].