|
Teleobjectiu L1 - Tele positive lens group L2 - Tele negative lens group D - Diaphragm Un teleobjectiu és un objectiu d'una càmera de fotos o de cinema que té una distància focal més gran que la d'un objectiu normal i, per tant, capta una imatge més restringida que l'ull humà i sembla aproximar aquesta imatge.[1]  Les característiques d'un teleobjectiu són les següents:
ClassificacióObjectius per a retratsSón teleobjectius lleugers de distància focal entre els 80 i 135 mm, per a càmeres de format petit. Són ideals per fer fotos de retrat a causa de la seva imatge lliure de distorsions, sense ser per un altre costat excessivament planes, i a causa de la seva reduïda profunditat de camp, la qual permet difuminar el fons ressaltant més la cara fotografiada. Aquests objectius poden emprar-se sense trípode en condicions normals de llum. Són usuals els següents angles de visió diagonals:
Teleobjectius estàndardLes distàncies focals més usuals per a teleobjectius van des dels 135 mm fins als 200 mm, en format petit. Aquests objectius són usualment pobres en lluminositat, oscil·lant entre els f:4 i els f:5,6. Se solen emprar per a viatges, i fins i tot per a fotografia de naturalesa. Per a aquestes distàncies focals se solen requerir velocitats d'obturació i, per tant, una bona il·luminació o una pel·lícula d'alta sensibilitat (ISO), per evitar la trepidació. Una altra opció és l'ús del trípode. Els teleobjectius més usuals són:
SuperteleobjectiusTots els objectius de distàncies focals majors a 300 mm. L'ús d'aquests objectius sol tenir com a finalitat la fotografia documental d'animals o esports. En la majoria dels casos requereixen trípode per al seu ús. Els superteleobjectius més usuals són:
Nota: aquests angles es corresponen per a un sensor o pel·lícula de la mida de la clàssica pel·lícula de 35 mm (36 mm x 24 mm) i per a una distància al motiu fotografiat no molt baixa (a 1 m en la focal de 80 mm l'angle és de 28º baixant ràpidament com més prop estem del motiu). Objectius catadiòptricsEls objectius catadiòptrics són objectius molt lleugers, molt petits en relació a la seva distància focal, i molt barats. Estan construïts amb sistemes de miralls similars als telescopis. Com a inconvenients, compten amb una obertura de diafragma, no són lluminosos, es produeixen aberracions, i el "bokeh" és de pitjor qualitat. Per a càmeres de petit format les distàncies focals van des dels 200 mm fins als 2.000 mm. L'ús d'aquests objectius demana fer servir trípode. Teleconversors o duplicadors de focalNo són objectius pròpiament dits, sinó que són convertidors, adaptadors que s'intercalen entre un objectiu i el cos de la càmera per modificar la distància focal de l'objectiu. És una forma barata de duplicar la distància focal, tot i que resta lluminositat i qualitat a la imatge. La lluminositat varia en, aproximadament, el doble de proporció en què alteren la distància focal. D'aquesta manera, un objectiu 50 mm f:2,8, amb un duplicador x2 passa a ser un 100 mm f:5,6. Hi ha duplicadors des de x1,3, x1,5, x1,7, fins x2. Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teleobjectiu |
Portal di Ensiklopedia Dunia
