Tel·luri natiu

Tel·luri
Tel·luri natiu (negre) i quars (blanc); Moctezuma, Sonora, Mèxic
Fórmula química	Te
Localitat tipus	Mina Mariahilf, Faţa Băii, Zlatna, Romania
Classificació
Categoria	elements natius
Nickel-Strunz 10a ed.	1.CC.10
Nickel-Strunz 9a ed.	1.CC.10
Dana	1.3.4.2
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 4,4572Å; c = 5,929Å;
Grup espacial	P3₁21 i P3₂21
Color	blanc estany
Exfoliació	perfecta en {1010}, imperfecta en {0001}
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	2 a 2,5
Lluïssor	metàl·lica
Color de la ratlla	gris
Diafanitat	opaca
Densitat	6,1 a 6,3 g/cm³ (mesurada); 6,225 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	anisotròpica
Pleocroisme	feble
Impureses comunes	Se, Fe, Bi, S
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1802
Símbol	Te
Referències	[1]

El tel·luri és un mineral de la classe dels elements natius. Anomenat així pel mot llatí tellus, nom emprat en aquesta llengua per a referir-se a la Terra, va ser descobert l'any 1802.[1]

Classificació

El tel·luri es troba classificat en el grup 1.CC.10 segons la classificació de Nickel-Strunz (1 per a elements natius; C per a metal·loides i no-metalls i C per a sofre-seleni-iode; el nombre 10 correspon a la posició del mineral dins del grup). En aquesta classificació comparteix grup amb la rosickýita, el seleni i el sofre. En la classificació de Dana, el mineral es troba en el grup 1.3.4.2 (1 per a elements natius i aliatges i 3 per a semimetalls i no-metalls; 4 i 2 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]

Característiques

El tel·luri és un mineral de fórmula química Te. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa en l'escala de Mohs és 2 a 2,5.

Formació i jaciments

Es forma en vetes.[2] Ha estat descrit en tots els continents.[1]

Referències

1. «Tellurium» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
2. Tellurium Mineral Data, (en anglès) WebMineral

Bibliografia

• Von Reichenstein, F. J. M. (1783): Versuche mit dem in der Grube Mariahilf in dem Gebirge Fazeby bey Zalathna vorkommenden vermeinten gediegenen Spiesglanzkönig, Physikalische Arbeiten der einträchtigen Freunde in Wien, 1.Quartal 1783, 63-69.
• Klaproth, M. H. (1802): Chemische Untersuchung der siebenbürgischen Golderze, A. Gediegen Tellur. Beiträge zur chemischen Kenntniss der Mineralkörper, Dritter Band, Rottmann Berlin, 2-15.
• Palache, Charles, Harry Berman & Clifford Frondel (1944), The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana Yale University 1837-1892, Volume I: Elements, Sulfides, Sulfosalts, Oxides. John Wiley and Sons, Inc., New York. 7th edition, revised and enlarged, 834pp.: 138-139.
• Acta Crystallographica (1967): 23: 670-671.