ca Tastavent

En els velers s’anomenen tastavents (sing. tastavent)^[1] les petites cintes, fils o cordons que es lliguen per un dels caps a la vela o a un estai (o similars) i indiquen la direcció del vent en aquell punt. Les denominacions catavents (oficial)^[2] i marca-vents (popular) designen dispositius similars.

Materials

Els fils de llana són molt adequats per a fer tastavents curts (entre 20 i 30 cm l'extrem lliure). Van millor en brises una mica fortes i no tant en ventijols. Les cintes de cassette són ideals per a ventijols. Però cal renovar-les amb freqüència per la seva degradació.^[3]

Ubicació i funció

Esquema d’un floc gènova. Amb alguns tastavents indicats (8).

Per a detectar el vent aparent

La direcció del vent aparent es pot observar a partir d'un nombre reduït de tastavents lligats a l'eixàrcia ferma. Per exemple: un tastavent a cada obenc o a cada estai.

Per a detectar el flux correcte sobre una vela

Hi ha diverses escoles que preconitzen diferents sistemes de visualització del flux de l’aire sobre les veles mitjançant catavents. La idea és emprar una filera de tastavents (verticals o horitzontals) en ambdues cares de la vela. Amb un flux ideal laminar, el tastavent de sobrevent i el corresponent de sotavent s’haurien de mostrar horitzontals i enganxats a la vela. En el cas dels flocs la filera de marca-vents s’hauria de disposar prop del gràtil (el caient de proa) i en posició paral·lela. Pel que fa a les veles mestres, els tastavents s’haurien de posar en una filera horitzontal i en la baluma (caient de sortida del vent).

A la pràctica hi ha algunes dificultats en aprofitar aquest sistema de navegació i optimització de l’ajustament de les veles.^[4]^[5]^[6]^[7]^[8]

Referències

↑ «tastavent - Diccionari d'esports nàutics». TERMCAT. [Consulta: 8 novembre 2021].
↑ Esteban, J.H.. Escritos recobrados (en portuguès). J. Herrero, 2007, p. 213. ISBN 978-84-612-1079-4.
↑ Association, R.Y.. RYA Start Sailing (G-G3). Royal Yachting Association, 2018, p. 163.
↑ «Voile Évasion» (en francès). Voile Évasion. [Consulta: 8 novembre 2021].^{[Enllaç no actiu]}
↑ Sleight, S.; Ainslie, B. The Complete Sailing Manual. Dorling Kindersley Limited, 2021, p. 130. ISBN 978-0-241-53202-7.
↑ Textor, K. The New Book of Sail Trim. Sheridan House, 1995, p. 22. ISBN 978-0-924486-81-4.
↑ Evans, J.; MacArthur, E. Sailing: Techniques, Boats, Equipment, Cruising, Navigation, Racing (en francès). Dorling Kindersley Limited, 2008, p. 79 (DK Eyewitness Companion Guide). ISBN 978-1-4053-3472-3.
↑ Zimmerman, S. Cruising (with) Class. Trafford Publishing, 2001, p. 120. ISBN 978-1-55212-654-7.

Vegeu també

[TERMCAT-1] «tastavent - Diccionari d'esports nàutics». TERMCAT. [Consulta: 8 novembre 2021].

[Esteban_2007_p._213-2] Esteban, J.H.. Escritos recobrados (en portuguès). J. Herrero, 2007, p. 213. ISBN 978-84-612-1079-4.

[Association_2018_p._163-3] Association, R.Y.. RYA Start Sailing (G-G3). Royal Yachting Association, 2018, p. 163.

[Voile_Évasion-4] «Voile Évasion» (en francès). Voile Évasion. [Consulta: 8 novembre 2021].^{[Enllaç no actiu]}

[Sleight_Ainslie_2021_p._130-5] Sleight, S.; Ainslie, B. The Complete Sailing Manual. Dorling Kindersley Limited, 2021, p. 130. ISBN 978-0-241-53202-7.

[Textor_1995_p._22-6] Textor, K. The New Book of Sail Trim. Sheridan House, 1995, p. 22. ISBN 978-0-924486-81-4.

[Evans_MacArthur_2008_p._79-7] Evans, J.; MacArthur, E. Sailing: Techniques, Boats, Equipment, Cruising, Navigation, Racing (en francès). Dorling Kindersley Limited, 2008, p. 79 (DK Eyewitness Companion Guide). ISBN 978-1-4053-3472-3.

[Zimmerman_2001_p._120-8] Zimmerman, S. Cruising (with) Class. Trafford Publishing, 2001, p. 120. ISBN 978-1-55212-654-7.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]