Taquihidrita

Taquihidrita
Fórmula química	CaMg₂Cl₆·12H₂O
Epònim	celeritat, Hidrat i composició
Localitat tipus	Stassfurt, Saxònia-Anhalt, Alemanya
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.BB.35
Nickel-Strunz 9a ed.	3.BB.35
Nickel-Strunz 8a ed.	III/B.08
Dana	11.5.5.1
Heys	8.4.6
Propietats
Sistema cristal·lí	trigonal
Color	incolor, groc clar
Macles	exhbeix macles lamel·lars de vegades, probablement secundàries degut a la pressió
Exfoliació	perfecta en {10_11}
Duresa (Mohs)	2
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent
Densitat	1,667 g/cm³ (mesurada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,520 nε = 1,512
Birefringència	δ = 0,008
Pleocroisme	non-pleochroic
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1856
Símbol	Thy
Referències	[1]

La taquihidrita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom del grec ταχίς, ràpid, i ϋδωρ, aigua, al·ludint a la seva deliqüescència.

Característiques

La taquihidrita és un halur de fórmula química CaMg₂Cl₆·12H₂O. És un clorur hidratat molt higroscòpic. Cristal·litza en el sistema trigonal, i es troba en forma de masses arrodonides.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la taquihidrita pertany a «03.BB - Halurs simples, amb H₂O, amb proporció M:X = 1:2» juntament amb els següents minerals: eriocalcita, rokühnita, bischofita, niquelbischofita, sinjarita i antarcticita.

Formació i jaciments

Es troba en dipòsits de solució salina rica en potassi, de tipus oceànic. Va ser descoberta l'any 1856 a Stassfurt (Saxònia-Anhalt, Alemanya), associada a la caïnita i a la carnallita. Sol trobar-se associada també a altres minerals com: silvita, halita, kieserita, bischofita o anhidrita.

Referències

1. «Tachyhydrite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 març 2016].
2. «Tachyhydrite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 12 març 2016].