ca Tallareta sarda

Tallareta sarda
Curruca sarda
	;
Dades
Pes	1,52 g ; 10,5 g
Nombre de cries	3,5
Període d'incubació de l'ou	13 dies
Estat de conservació
	Risc mínim
UICN	22735017
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Passeriformes
Família	Sylviidae
Gènere	Curruca
Espècie	Curruca sarda ; (Temminck, 1820)
Nomenclatura
Epònim	Alberto Ferrero de La Marmora i Sardenya
Sinònims	Sylvia sarda sarda
Protònim	Sylvia sarda

La tallareta sarda^[1] o busqueret (Balears i l'Alguer) (Curruca sarda; syn: sylvia sarda) és un moixó de la família dels sílvids (Sylviidae) que habita algunes illes de la Mediterrània.^[2] El seu estat de conservació es considera de risc mínim.^[3]

Taxonomia

La tallareta sarda estava classificada en el gènere Sylvia, però el Congrés Ornitològic Internacional, en la seva llista mundial d'ocells (versió 10.2, 2020) la transferí al gènere Curruca.^[4] Segons el Handook of the Birds of the World i la quarta versió de la BirdLife International Checklist of the birds of the world (Desembre 2019), aquest tàxon apareix classificat encara dins del gènere Sylvia.^[5]

La tallareta balear, era considerada una subespècie de la tallareta sarda, però avui és en general classificada com una espècie diferent.

Morfologia

Fan una llargària de vora 13 cm amb una envergadura de 14 – 18 cm.
És un típic membre del gènere Sylvia, amb cua llarga i cap gran. Color grisa força uniforme per sobre, que es fa més clara a la gola, pit i flacs, i encara més al ventre. Els mascles adults presenten un to blavós al cap.
Iris i potes roges.

Hàbitat i distribució

Habiten en zones de garrigues, essent endèmics de les illes de Còrsega i Sardenya. En general són sedentaris, però en hivern es presenten al nord d'Àfrica i de manera més esporàdica a Europa continental. Hi ha dades confirmades d'un albirament al Garraf en 1997.^[6]

Alimentació

Són insectívors, com la majoria de les tallaretes.

Reproducció

Ponen 3 – 5 ous en un niu fet a un arbust.

Referències

↑ Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «tallareta sarda». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 15 juliol 2022].
↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 633. ISBN 978-84-16728-37-4.
↑ BirdLife International. «Marmora's Warbler. Curruca sarda (formerly as: Sylvia sarda)» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 15 juliol 2022].
↑ «Taxonomic Updates IOC» (en anglès). Congrés Ornitològic Internacional, 25-07-2020. [Consulta: 5 agost 2022].
↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 632. ISBN 978-84-16728-37-4.
↑ Xavier Bayer, Cisco Guasch, Humbert Salvador. Observació de tallareta sarda al Garraf Full text PDF^{[Enllaç no actiu]} Rev 01-04-2011

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tallareta sarda

[:1-1] Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «tallareta sarda». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 15 juliol 2022].

[:0-2] Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 633. ISBN 978-84-16728-37-4.

[uicn2-3] BirdLife International. «Marmora's Warbler. Curruca sarda (formerly as: Sylvia sarda)» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 15 juliol 2022].

[4] «Taxonomic Updates IOC» (en anglès). Congrés Ornitològic Internacional, 25-07-2020. [Consulta: 5 agost 2022].

[:03-5] Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 632. ISBN 978-84-16728-37-4.

[6] Xavier Bayer, Cisco Guasch, Humbert Salvador. Observació de tallareta sarda al Garraf Full text PDF^{[Enllaç no actiu]} Rev 01-04-2011

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

Tallareta sarda