|
Taitō
Taitō (台東区, Taitō-ku) és un dels 23 barris especials de Tòquio (特別区, Tokubetsu-ku) que conformen Tòquio, al Japó. El districte es va fundar el 15 de març de 1947. La població del districte era de 175.346 habitants per a una superfície de 10,08 km² l'any 2008. HistòriaCreat el 15 de març de 1947. En el districte de Ueno va tenir lloc la batalla on les forces imperials van derrotar a l'últim suport del shogunat Tokugawa el 1868. El districte està dominat pel Parc Ueno, creat en el lloc de la batalla i convertit en parc públic el 1873. El parc alberga diversos museus, com el Museu Nacional de Tòquio, el Museu Nacional de les Ciències i el Museu Nacional d'Art Occidental. Al parc està la tomba Shogi Tai: dues làpides que recorden als samurais que van lluitar en la batalla de la Muntanya Ueno. Geografia El barri està situat al nord-est dels 23 barris especials. Algunes fites urbanes són el Parc Ueno, el parc Sumida, i el temple Sensoji. Barris
Política Assemblea municipalLa composició actual de l'assemblea municipal és aquesta:[2]
AlcaldesTransport
Diversió
Personalitats
Patrimoni
Referències
 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Taitō |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Index:
pl ar de en es fr it arz nl ja pt ceb sv uk vi war zh ru af ast az bg zh-min-nan bn be ca cs cy da et el eo eu fa gl ko hi hr id he ka la lv lt hu mk ms min no nn ce uz kk ro simple sk sl sr sh fi ta tt th tg azb tr ur zh-yue hy my ace als am an hyw ban bjn map-bms ba be-tarask bcl bpy bar bs br cv nv eml hif fo fy ga gd gu hak ha hsb io ig ilo ia ie os is jv kn ht ku ckb ky mrj lb lij li lmo mai mg ml zh-classical mr xmf mzn cdo mn nap new ne frr oc mhr or as pa pnb ps pms nds crh qu sa sah sco sq scn si sd szl su sw tl shn te bug vec vo wa wuu yi yo diq bat-smg zu lad kbd ang smn ab roa-rup frp arc gn av ay bh bi bo bxr cbk-zam co za dag ary se pdc dv dsb myv ext fur gv gag inh ki glk gan guw xal haw rw kbp pam csb kw km kv koi kg gom ks gcr lo lbe ltg lez nia ln jbo lg mt mi tw mwl mdf mnw nqo fj nah na nds-nl nrm nov om pi pag pap pfl pcd krc kaa ksh rm rue sm sat sc trv stq nso sn cu so srn kab roa-tara tet tpi to chr tum tk tyv udm ug vep fiu-vro vls wo xh zea ty ak bm ch ny ee ff got iu ik kl mad cr pih ami pwn pnt dz rmy rn sg st tn ss ti din chy ts kcg ve
Portal di Ensiklopedia Dunia
