Són plantes herbàcies anuals o perennes o arbusts amb oli essencials. Les tiges són erectes, de vegades molt ramificades. Les fulles varien entre linears, lanceolades i ovades, poden ser simples o pinnatisectes, habitualment disposades de manera oposades i amb glàndules al limbe. Les flors es troben agrupades en capítols terminals o agrupats en cimes corimbiformes o paniculiformes. A l'involucre, cilíndric, fusiforme o acampanat i amb una filera de bràctees, entre 5 i 10, unides excepte per l'àpex, mentre que el receptacle és entre convex i cònic. Les flors ligulades són habitualment femenines, i poden ser grogues, taronges, blanques o de dos colors. Els flòsculs, les flors interiors, són hermafrodites i tenen una corol·la tubular amb cinc lòbuls de color entre groc i taronja, tot i que també pot ser porpra o blanca. El fruit és un aqueni pubescent amb papus persistent.[4][5][6]
Taxonomia
Aquest gènere va ser publicat per primer cop l'any 1753 al segon volum de l'obra Species Plantarum del botànic suec Carl von Linné (1707-1778).[7][8]
Etimologia
Tagetes derivaria de Tages, el nom llatí d'un profeta etrusc que hauria sortit de la terra mentre era llaurada amb una arada.[9][10]
Algunes espècies s'utilitzen arreu del món com a plantes ornamentals d'interior o exterior en funció del lloc, són poc exigents i fan moltes flors. Les varietats cultivars es basen sobre tot en tres espècies principals, Tagetes patula, Tagetes erecta i Tagetes tenuifolia.[11]
També s'utilitzen a l'alimentació humana com a colorant, al te i com a succedani de l'estragó. Tanmateix pot ser perjudicial si s'ingereix una gran quantitat.[12]
Referències
↑ 1,01,11,2«Tagetes» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 2 octubre 2022].
↑«Tagetes erecta». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 7 octubre 2022].
↑«Tagetes patula». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 7 octubre 2022].
↑«Tagetes L.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 1r desembre 2024].
↑«Marigolds» (en anglès). University of Minnesota, 2022. [Consulta: 24 desembre 2024].
↑«Tagetes» (en anglès). North Carolina Extension Gardener Plant Toolbox. North Carolina State University. [Consulta: 24 desembre 2024].
Bibliografia
Bean, A. R.. «TAGETES». A: Annette J.G. Wilson. Flora of Australia (en anglès). vol. 37. Melbourne: ABR S/CSIRO Publishing, 2015, p. 48-73. ISBN 978-1-4863-0416-5.
Anderberg, P.O.; Baldwin, B.G.; Bayer, R.G.; Breitwieser, J.; Jeffrey, C.; Dillon, M.O.; Eldenäs, P.; Funk, V.; Garcia-Jacas, N.; Hind, D.J.N.; Karis; Lack, H.W.; Nesom, G.; Nordenstam, B.; Oberprieler, Ch.; Panero, J.L.; Puttock, C. «Compositae». A: K. Kubitzki. The Families and Genera of Vascular Plants (en anglès). vol. VIII. Springer, 2007, p. 57-588. ISBN 978-3-540-31050-1.
Tutin, T.G.; Heywood, V.H.; Burges, N.A.; Moore, D.M.; Valentine, D.H.; Walters, S.M.; Webb, D.A.. Flora Europaea. Alismataceae to Orchidaceae (en anglès). vol. 4. Cambridge University Press, 1976. ISBN 0 521 08717 1.
Page, Martin. Name that plant : an illustrated guide to plant and botanical Latin names (en anglès). Reimpressió de la 1a. Edició. Worth Press Ltd, 2002. ISBN 1 903025 10 9.
.JPG)
.jpg)
.svg){kind=icon}
.jpg)
