Tabula patronatus

Una tabula patronatus de Bócor (6 dC)

Les tabulae patronatus eren taules, especialment elaborades en bronze i destinades a exhibir-se en públic, en les quals s'establia un tractat de patronat segons el dret romà. Així, una població autòctona se sotmetia a la tutoria d'un càrrec polític resident a Roma, en un ambivalent tractat de lleialtat i protecció. Després de la defunció d'un patró, es podia renovar l'acord amb un altre agent per una altra tabula.[1] Se'n coneixen cinc a la península Ibèrica: les dues tabulae patronatus de Bóquer (10 aC/6 dC), una a Sasamón (239 dC), una amb frontó a Cañete de les Torres (247 dC) i una altra a Còrdova (349 dC).[2] Una inscripció trobada a Roma de l'any 222 de fa referència al patronat de Clunia.[3] La Tabula Lougeiorum és també és una tabula patronatus però és d'autenticitat dubtosa.

Referències

1. «Una nova Tabula Patronatus de Bocchoris». Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 30, 1, 1952, pàg. 632-637.
2. «La recepción de la cultura epigráfica romana en Hispania». La adaptación de las sociedades ibéricas a los modelos romanos, 2003 [Consulta: l'11 setembre 2019].
3. «Tabula patronatus de Caius Marius Pudens Cornelianus». Museus Vaticans. [Consulta: l'11 setembre 2019].