|
Táchira
Táchira és un dels 23 estats en què és dividida Veneçuela. La capital de l'estat és San Cristóbal. Es troba a les coordenades 7° 46′ 11” de latitud nord i 72° 14′21” de longitud oest. L'Estat de Táchira limita al nord amb l'Estat de Zulia, a l'est amb els estats de Mérida i Barinas, al Sud amb Apure i Barinas i a l'Oest amb Colòmbia. La seva temperatura mitjana és d'entre 10 i 25 °C. La seva superfície és d'11.100 quilòmetres quadrats i la seva població és d'1.463.256 habitants. La densitat de població és de 106,06 habitants/km². De l'Estat de Táchira són originaris set presidents de Veneçuela, que van governar per una gran part del segle xx, Cipriano Castro, Juan Vicente Gómez, Eleazar López Contreras, Isaías Medina Angarita, Marcos Pérez Jiménez, Carlos Andrés Pérez i Ramón José Velázquez  Táchira és un vocable d'origen timoto-cuica (txibtxa) provenent del terme "tachure" amb el qual es identifica a una planta tintòria de color violeta que té un ús medicinal, coneguda amb el nom de "tun-túa" o "sibidigua. GeografiaL'Estat de Táchira, és a l'occident i sud-oest de Veneçuela, a la regió de Los Andes. És el segon estat amb més altitud després de l'estat Mérida, amb el qual comparteix frontera a l'Est i al Nord, les altres fronteres de l'estat són: Nord: Estat de Zulia, Sud: Colòmbia i Estat d'Apure, est: Estat de Barinas. El seu territori ocupa una superfície d'11.100 km², una àrea similar a la de l'illa de Jamaica. És travessat per l'extensió de la serralada dels Andes de sud a nord-oest que divideix l'estat en tres regions diferenciades i amb climatologia particular:
Les principals ciutats en aquesta zona són San Cristóbal, La Grita, Michelena, Rubio, San Antonio del Táchira, Táriba.
En general, el clima de l'estat presenta grans variacions, principalment degut a les variacions d'altitud. La vegetació de muntanya inclou exemplars com el pi crioll i l'eucaliptus. Els apamates i el cedre crioll són abundants. Els mangos, guamas, pomarroses, guayabes i altres arbres fruiters són comuns a tot l'Estat. La hidrografia és variada, hi ha abundants rius de llera considerable; el riu Torbes, el riu Caparo, el riu Uribante i el Doradas entre altres, existeixen també llacs i embassaments, com l'embassament Uribante, el Caparo, la Laguna de García, la laguna El Rosal, la Laguna de Riobobo, i altres. Divisió administrativaEs divideix en 29 municipis i 39 parròquies, de manera que és l'estat més dividit de tota Veneçuela.
HistòriaPoblat per grups d'origen chibcha com els Machirí, Umuquena, Táriba, el territori va ser extensament colonitzat al segle xvi. Amb la fundació de San Cristóbal el 1561 per Juan de Maldonado i La Grita el 1576 per Francisco de Cáceres, s'inicia l'explotació agrícola en la zona, fet que dona origen a la creació de nous assentaments a la 1607 La Grita fou nomenada capital de la provincia del Táchira, pel que la importància d'aquesta ciutat fou primordial en la regió fins a l'arribada d'empreses comercialitzadores europees a l'estat, instal·lades, principalment en la més accessible i millor comunicada San Cristóbal. Durant la Guerra d'Independència de Veneçuela, Simón Bolívar va envair el país a través del Táchira en la seva campanya admirable. Malgrat el creixement poblacional progressiu de la regió i de la seva importància com principal productor de cafè de Veneçuela durant més de dos segles i de l'arribada d'importants cases comercials europees al segle xix, l'Estat es va mantenir relativament aïllat de la resta del país, mantenint per molts anys una influència cultural determinant emanada des de la veïna Colòmbia En un país que actualment depèn econòmicament de la renda petroliera, el Táchira va tenir el privilegi de tenir els primers pous d'explotació petroliera a Veneçuela, a finals del segle xix va néixer la indústria petroliera nacional al lloc actualment anomenat La Petrólea. El 1899, Cipriano Castro inicia la seva invasió de Veneçuela des de l'Estat de Táchira amb un grup armat i enfrontat al règim de Ignacio Andrade, victoriosa la revolució, Castro arriba a la presidència de la república. Els successius presidents de Veneçuela d'origen tachirenc inicien un procés de major integració de l'estat al país amb la construcció de vies de comunicació y la instrumentació de mesures de control sobre el comerç agrícola de l'Estat fins aquell moment destinat quasi totalment per l'exportació. Història territorial
Referències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Táchira
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg)
Portal di Ensiklopedia Dunia
