Systemd
Systemd és un dimoni d'administració de sistema dissenyat exclusivament per l'API del nucli Linux. El nom ve del sufix system daemon (processos en segon pla) amb la lletra d.[1] El programa systemd va ser desenvolupat per substituir el sistema d'arrencada d'inici (init) heretat dels sistemes operatius System V i Berkeley Software Distribution (BSD). Al procés d'arrencada a Linux, és el procés arrencador i que s'executa en l'espai d'usuari, per tant, és el procés pare de tots els processos fills de l'espai usuari. Systemd està dissenyat per proveir un millor entorn de treball per a expressar les dependències del servei, permet fer més feina paral·lelament a l'inici del sistema i reduir la sobrecàrrega de la shell. Systemd va ser escrit per Lennart Poettering[2] i publicat com software lliure sota els términis de la GNU Lesser General Public License versió 2.1 o posterior.[3] DissenyComparat amb el init de System V, systemd inclou l'ús de les següents tècniques:
HistòriaAl maig de 2011, Fedora es va convertir en la primera distribució de Linux en habilitar systemd per defecte.[5] Distribucions en què systemd està habilitat per defecte: Fedora 15 i superior,[6] Frugalware 1.5 i superior,[7] Mageia des de la versió 2,[8] Mandriva 2011,[9] openSUSE 12.1 i superior,[10] Arch Linux des d'octubre de 2012,[11] Siduction des de desembre de 2013,[12] CentOS 7 des de juliol de 2014 i Debian des de maig de 2015.[13] Distribucions com Gentoo ofereixen paquets systemd com a elements no suportats oficialment.[14][15] Lennart Poettering, qui fou el desenvolupador principal de Systemd, va abandonar les responsabilitats que exercia a Red Hat per a unir-se a Microsoft el juliol de 2022. Poc després s'anuncià que WSL a Windows 11 augmentava capacitats afavorint sobretot la compatibilitat dels paquets Snap d'Ubuntu.[16][17] Lennart Poettering, ja essent treballador de Microsoft, continuà exercint responsabilitats en el desenvolupament de Systemd.[18] Referències
Enllaços externs
|
Portal di Ensiklopedia Dunia