Susanna

Per a altres significats, vegeu «Santa Susanna (desambiguació)».

Susanna

Susana i els vells, pel Guercino, 1617 (Madrid, Prado).
Biografia
Naixement	hebreu: שׁוֹשַׁנָּה, "lliri"; grec: Σουσαννα, Sousanna
Es coneix per	Personatge fictici, protagonista de la història del Llibre de Susanna bíblic
matriarca
Celebració	Església Catòlica, Església Ortodoxa
Festivitat	25 de setembre; Diumenge de les matriarques (ortodoxos, diumenge anterior a la Nativitat)
Iconografia	Despullada, a punt de banyar-se, mentre la miren dos vells; en un judici, defensada per Daniel

Susanna (en hebreu: שׁוֹשַׁנָּה, "lliri"; grec: Σουσαννα) és un personatge bíblic, protagonista del Llibre de Susanna. No és una persona històrica però un personatge d'una paràbola escrita per Daniel.[1]

És una al·legoria, d'una bella dona arquetípica que prefereix morir, que no pas mentir i perdre la seva virginitat. Ix del capítol 13 del Llibre de Daniel del cànon bíblic catòlic i ortodox. Va inspirar molts obres d'art[2][3] que hi contrasten la puresa d'una jova innocent que resisteix contra la lubricitat de dos vells jutges lúbrics i corruptes.[4] També tracta el tema universal d'un jutge, que teòricament hauria de ser just, que prevarica i condemna un innocent i absol un culpable, «manipulant la instrucció, acceptant una mentida com una prova, menyspreant un testimoni si no li fa el pes per als seus propòsits, acceptant un suborn».[4]

Tot i ésser un personatge fictici, és venerat com a sant en diverses confessions cristianes.[5]

Sext Juli Africà no considera la història com a canònica, i Jeroni la tracta com una faula.

Argument

Susanna era una dona jove i bella, casada amb Joaquim; per la seva castedat i bellesa, va ser desitjada per dos vells jutges jueus, llavors desterrats a Babilònia. Els dos es van posar d'acord per a intentar de sorprendre-la tota sola i abusar-ne o fer que acceptès de fotre amb ells. Els homes s'amaguen un dia que Susanna anava a banyar-se al jardí i l'hi van sorprendre: la van amenaçar dient-li que si no es lliurava a ells, ferien un fals testimoniatge al qual l'acusarien de cometre adulteri amb un jove, per la qual cosa seria condemnada a mort.[6] Susanna els va respondre:

«	Estic agafada per tots cantons! Perquè, si faig això, m'és la mort; i, si no ho faig, no m'escaparé pas de les vostres mans. Però em val més de caure a les vostres mans, sense haver-ho fet, que no pas de pecar davant el Senyor.	»
— La Bíblia, Daniel, 13, 22-23 [1]

Els dos jutges van complir la seva amenaça i acusaren Susanna. Al judici, davant el prestigi dels testimonis, Susanna va ser condemnada a mort. Quan anava a ser executada, el jove Daniel va detenir l'execució, i va defensar Susanna. Demanà d'interrogar per separat als dos jutges que l'havien acusat i, sense haver-se posat d'acord, els dos es van contradir en respondre: com que havien dit que havien sorprès els suposats adúlters sota un arbre, Daniel els demanà quin arbre era i mentre que un va dir que era una acàcia, l'altre digué que era un roure. Davant l'evidència de la calúmnia, Susanna es va salvar i els dos jutges van ser condemnats.

En les arts

El 1858, l'esculptor gironí Joan Figueras i Vila va quanyar un tercer premi a l'Exposició Nacional de Belles Arts de Roma amb una estàtua de guix La Casta Susanna.[7][8] El 1910 es va estrenar l'opereta Die keusche Susanne (‘la casta Susanna») amb música de Jean Gilbert (1879-1942) i un llibret de Georg Okokowki i Alfred Schönfeld.[9][10] El Museu de Belles Arts d'Alacant exposa l'oli sobre tela de Francesc Mauri i Montaner La Casta Susanna de 1885.[11]

• 
  Susanna al bany, per Albrecht Altdorfer, 1526 (Múnic, Alte Pinakothek).
• 
  Susanna i els vells, per Heinrich Aldegrever, 1555.
• 
  Susanna i els vells, per Tintoretto, 1555-56.
• 
  Susanna i els vells per Paolo Veronese, ca. 1550 (París, Louvre).
• 
  Judici de Susanna, per Frans Francken, s. XVII (Irkustk Museum).
• 
  Susanna i els vells, per Artemisia Gentileschi.

Referències

1. Daniel. «Susanna (Dn. 13,1 - 13,64)». La Bíblia. La Bíblia traduïda pels Monjos de Montserrat. [Consulta: 19 gener 2025].
2. Flaugier, Josep Bernat. «Paròdia de la casta Susanna». Museu Nacional d'Art de Catalunya, 06-08-2018. [Consulta: 19 gener 2025].
3. López, Francesc J. «La Bíblia, font d'inspiració de pintors: la casta Susanna». Llima, 29-03-2016. [Consulta: 19 gener 2025].
4. Ferre, Josep Lluís; San Ramon, Vicent «La casta Susanna i uns jutges calents.». Saó, la revista degana en valencià, 05-08-2024.
5. Graupera i Graupera, Joaquim «"Els valors femenins medievals a partir de les advocacions de les parròquies del Baix Maresme"». Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, 10, 2016, pàg. 75–87. ISSN: 2462-3296.
6. «Dilluns V de Quaresma –». Abadia de Montserrat, 22-03-2021. [Consulta: 19 gener 2025].
7. «El Mausoleu d'Àlvarez de Castro». Monuments i edificis de Girona. Pedres de Girona. [Consulta: 19 gener 2025].
8. Subriachs, Judit. «L’escultura del Realisme». Art de Catalunya. Grup Enciclopèdia. [Consulta: 19 gener 2025].
9. Monzó, Quim. «La casta Susanna (opereta)». La Vanguardia, 16-06-2014. [Consulta: 19 gener 2025].
10. «Die keusche Suzanne». Liceu, 1914. [Consulta: 19 gener 2025].
11. Maura i Montaner, Francesc. «La casta Susanna – 1885». Museu de Belles Arts d'Alacant.

Enllaços externs

• «Susanna i els vells», 2011.