|
Sopar de Burns
 El sopar de Burns (en anglès, Burns supper, o en scots, Burns Nicht) és una festa que se celebra, a Escòcia i Irlanda del Nord, cada 25 de gener per a commemorar el naixement de l'escriptor escocès més venerat, el poeta del segle xviii Robert Burns. Se celebra a la nit, ja que no és un dia festiu. És tradició fer sonar la gaita, llegir poemes, beure whisky i menjar el producte nacional, una mena de botifarró de civada i carn (de xai o de cérvol) anomenat haggis.[1] De primer plat és típic menjar una sopa d'eglefí, un peix blanc, fumat que es diu cullen skink.[2] És, juntament amb el dia de Sant Andreu (patró d'Escòcia), la festa més important del país.[1] Aquesta festa va començar a celebrar-se ja al segle xviii, primer per a commemorar la seva mort, i més tard es va passar a la data del seu naixement. La celebració pot ser formal o informal, segons la preferència dels qui hi participen. Existeixen també clubs de Burns tant a Escòcia com arreu del món, oberts per escocesos que viuen a altres països. La roba típica de el sopar de Burns és el kilt. Vegeu tambéReferències A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sopar de Burns
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
