Somorgollaire comú

Somorgollaire comú

Uria aalge
Somorgollaire en plomatge nupcial
Enregistrament
Dades
Pes	108 g
Envergadura	0,707 m
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	22694841
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Aves
Ordre	Charadriiformes
Família	Alcidae
Gènere	Uria
Espècie	Uria aalge Pontoppidan, 1763
Distribució

El somorgollaire comú (Uria aalge) és una de les espècies d'ocell marí de la família dels àlcids. El seu nom vulgar es fa extensiu a l'altra espècie del seu gènere i també a les del gènere Cepphus.

Morfologia

• En terra el somorgollaire sembla un petit pingüí amb les parts superiors molt fosques, gairebé negres, i les inferiors blanques i una postura molt erecta.
• Fan 38 - 46 cm de llargària, amb una envergadura de 61 - 73 cm.
• El bec és fosc i fi i esmolat.
• La cua és fosca, curta i arrodonida. Alguns individus de l'Atlàntic Nord, coneguts com "embridats", presenten un cercle ocular blanc i una línia blanca cap arrere.
• En hivern el plomatge no canvia a penes, excepte per la gola i galtes blanques i una línia fosca darrere de l'ull. Els individus meridionals són més clars que els boreals.

Hàbitat i distribució

Somorgollaire en plomatge d'hivern

El somorgollaire és una espècie pelàgica que passa la major part del temps al mar, fent desplaçaments cap a terra en època de reproducció. Nia en illes, zones escarpades i penya-segats, a les costes de l'Atlàntic i el Pacífic Nord, al nord d'Alaska, Colúmbia Britànica i cap al Sud fins al centre de Califòrnia i el nord del Japó. En el cas de les costes de l'Atlàntic Nord des de l'illa de Labrador, fins Nova Escòcia i Noruega, cap al sud fins a Portugal. Algunes aus són residents permanents, però durant l'hivern, les més septentrionals emigren cap al sud per trobar aigües lliures de gel, a Nova Anglaterra, el sud de Califòrnia i la Mediterrània occidental. L'albirament als Països Catalans es produeix de manera ocasional.[1]

Alimentació

Busca el seu aliment "volant" sota l'aigua utilitzant les seves poderoses ales. S'alimenta principalment de petits peixos gregaris, a més d'alguns crustacis, cucs marins i calamars. Sovint es submergeix a 30 m de profunditat, però no hi registres de més de 150 m

Reproducció

Somorgollaire

Sol niar en colònies molt denses, on pot un únic ou directament sobre la roca o a terra. Els ous tenen forma de pera, de manera que giren sobre si mateixos quan són pertorbats, i difícilment cauen pel precipici. Els colors i dibuix són variats, probablement per ajudar els adults a reconèixer-los.

Als 16 – 30 dies de nàixer, els pollets es deixen caure a l'aigua, encara que no són capaços de volar, allà el mascle l'alimenta i l'ensenya a bussejar i pescar fins als dos mesos, en què el jove s'emancipa. Aixecarà el vol unes dues setmanes més tard.

Llistat de subespècies

Se n'han descrit 5 subespècies:[2]

• Uria aalge aalge (Pontoppidan, 1923), des de l'est del Canadà fins Islàndia, Escòcia, Noruega meridional i el Mar Bàltic.
• Uria aalge albionis (Witherby, 1923), des de les Illes Britàniques fins a la península Ibèrica.
• Uria aalge californica (Bryant,H, 1861), des del nord de l'Estat de Washington fins Califòrnia.
• Uria aalge hyperborea (Salomonsen, 1932), des de Noruega septentrional fins a les illes Svalbard i nord-oest de Rússia.
• Uria aalge inornata (Salomonsen, 1932), des de Korea i el Japó, a la llarga del Mar de Bering fins l'oest d'Alaska i sud-oest del Canadà.

Referències

1. Distribució i moviments migratoris del somorgollaire a GROMS^[Enllaç no actiu] Rev. 19-05-2010
2. Classificació dels caradriformes amb subespècies a ZOONOMEN Rev. 19-05-2010