So Ends Our Night

So Ends Our Night

Fitxa
Direcció	John Cromwell
Protagonistes	Fredric March Margaret Sullavan Frances Dee Glenn Ford
Producció	David L. Loew
Guió	Talbot Jennings a partir d'una novel·la de Erich Maria Remarque
Música	Louis Gruenberg
Fotografia	William H. Daniels
Muntatge	William Reynolds
Productora	Columbia Pictures
Distribuïdor	United Artists i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units
Estrena	1941
Durada	117 minuts
Idioma original	anglès
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	drama
Lloc de la narració	París
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor banda sonora dramàtica (1942)

So Ends Our Night és una pel·lícula estatunidenca dirigida per John Cromwell, estrenada el 1941. El guió és l'adaptació, per Talbot Jennings, de la novel·la Els Exiliats d'Erich Maria Remarque.

Una temptativa valenta el 1941 de denunciar l'horror del règim nazi a Alemanya, abans de saber-se l'Holocaust i abans que els Estats Units no entressin en guerra.

Argument

Josef Steiner és un alemany que no comparteix els ideals del nazisme i per això ha de fugir. A Viena coneix Ludwig, pròfug de Praga també sense documents. Junts fugen de la capital austríaca i arriben a Praga on Ludwig coneix Ruth. Són obligats a fugir de nou, aquest cop la meta és París on potser podran reconstruir una nova vida. Josef s'assabenta que la seva dona està ingressada s l'hospital i decideix de tornar a veure-la una darrera volta, sabent no obstant que s'arrisca a ser detingut.[1]

Repartiment

• Fredric March: Josef Steiner
• Margaret Sullavan: Ruth Holland
• Frances Dee: Marie Steiner
• Glenn Ford: Ludwig Kern
• Anna Sten: Lilo
• Erich von Stroheim: Brenner

Nominacions

• Oscar a la millor banda sonora per Louis Gruenberg

Referències

1. «So Ends Our Night». The New York Times.