Sly |
| Forma musical | òpera  |
|---|
| Compositor | Ermanno Wolf-Ferrari |
|---|
| Llibretista | Giovacchino Forzano |
|---|
| Llengua original | italià |
|---|
| Data de publicació | segle XX |
|---|
| Gènere | òpera |
|---|
| Parts | 3 actes |
|---|
| Personatges | Cook/third servant (en)  , Count of Westmoreland (en) , Country judge (en) , Dolly (en) , Eighth nobleman (en) , Fifth nobleman/doctor (en) , First maid (en) , First nobleman/Moor (en) , Fourth nobleman/Chinese man (en) , John Plake (en) , Landlady (en) , Pageboy (en) , Rosalina (en) , Second maid (en) , Second nobleman/Indian (en) , Servant boy (en) , Seventh nobleman (en) , Sixth nobleman (en) , Sly (en) , Snare/first servant (en) , Soldier/second servant (en) , Third maid (en) i Third nobleman/old servant (en) |
|---|
|
| Estrena | 29 setembre 1927 i 29 desembre 1927 |
|---|
| Escenari | La Scala de Milà, |
|---|
| Director musical | Ettore Panizza |
|---|
|
| Estrena al Liceu | 4 de juny de 2000[1] |
|---|
|
Sly, ovvero La leggenda del dormiente risvegliato és una òpera en tres actes amb música de Ermanno Wolf-Ferrari i llibret en italià de Giovacchino Forzano, basat en el pròleg a l'obra de William Shakespeare La feréstega domada (la versió alemanya del llibret, Sly, oder Die Legende vom wiedererweckten Schläfer, va ser traduïda per Walter Dahms). A diferència de les altres òperes de Wolf-Ferrari, aquesta és una tragèdia. Es va estrenar a La Scala de Milà el 29 de desembre de 1927 amb Aureliano Pertile i Mercè Llopart.
El 2000 es va estrenar a Catalunya al Gran Teatre del Liceu cantada per Josep Carreras, en el que va suposar el seu retorn al teatre després de set anys de forçada absència.[1]
Personatges
| Personatge
|
Tessitura
|
Repartiment de l'estrena, 29 de desembre de 1927
(Director: Ettore Panizza)
|
| Sly
|
tenor
|
Aureliano Pertile
|
| Dolly
|
soprano
|
Mercè Llopart
|
| Comte de Westmoreland
|
baríton
|
Luigi Rossi-Morelli
|
| John Plake
|
baix
|
Ernesto Badini
|
| Patge
|
soprano
|
Cesira Ferrani
|
| Rosalina
|
soprano
|
Anada Conti i Iris Adami-Corradetti
|
| Propietària
|
mezzosoprano
|
Anada Mannarini
|
| Jutge de camp
|
tenor
|
Palmiro Domenichetti
|
| Nen servent
|
tenor
|
Luigi Nardi
|
| Primer noble/Moro
|
tenor
|
Giovanni Azzimonti
|
| Segon noble/Indi
|
tenor
|
Emilio Venturini
|
| Tercer noble/Vell criat
|
tenor
|
Nello Palai
|
| Cambra noble/Xinès
|
sota-baríton
|
Aristide Baracchi
|
| Cinquè noble/doctor
|
baríton
|
Giuseppe Nessi
|
| Sisè noble
|
baix
|
Antonio Laffi
|
| Setè noble
|
baix
|
Giacomo Carboni
|
| Vuitè noble
|
baix
|
Salvatore Baccaloni
|
| Primera donzella
|
mezzosoprano
|
Maria Neveso
|
| Segona donzella
|
mezzosoprano
|
Gina Pedroni
|
| Tercera donzella
|
mezzosoprano
|
Olga De Franco-Arduini
|
| Snare/primer criat
|
baix
|
Luigi Spartaco Marchi
|
| Soldat/segon criat
|
baix
|
Giuseppe Menni
|
| Cuiner/tercer criat
|
baix
|
Amleto Galli
|
Enregistraments
Els creadors dels principals papers, inclòs Aureliano Pertile, mai van gravar res de l'òpera, encara que Ernesto Badini (el primer John Plake) i Palmiro Domenichetti van gravar el duetto dei beoni. La Canzone dell'orso la va fer Nino Piccaluga, qui va cantar l'obra a Torí i Trieste, mentre que tots dos i No, non sono un buffone van ser gravats per altres diversos cantants incloent a Francesco Merli i Alessandro Valente.
Referències
