Simplesita

Simplesita
Fórmula química	Fe^2+₃(AsO₄)₂·8H₂O
Epònim	associació
Classificació
Categoria	arsenats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.CE.45
Nickel-Strunz 9a ed.	8.CE.45
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/C.10 – Anhang
Dana	40.3.8.1
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 7.87Å, b = 9.41Å, c = 4.72Å, α = 99.92°, β = 97.38°, γ = 105.96°
Color	verd prada a blau indi
Exfoliació	perfecta
Fractura	desigual
Duresa (Mohs)	2,5
Lluïssor	vítria, nacrada als plans d'exfoliació
Color de la ratlla	blanca blavenca
Densitat	3,0
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.635 nβ = 1.668 nγ = 1.702
Birefringència	δ = 0,067
Angle 2V	mesurat: 87°, calculat: 88°
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Sym
Referències	[1]

La simplesita és un mineral de la classe dels arsenats, que pertany i dona nom al grup simplesita de minerals.[2] Va ser anomenada així per Johan Friedrich August Breithaupt l'any 1837 del grec sin, amb, i plesiazein, agrupar-se, degut a la seva relació amb altres minerals.

Característiques

La simplesita és un arsenat de ferro, que cristal·litza en el sistema triclínic. Forma cristalls petits i allargats, generalment imperfectes. Es poden trobar agregats esfèrics d'estructura radial. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 2,5. És un mineral dimorf de la parasimplesita, amb la qual pot aparèixer formant intercreixements. El ferro (Fe^2+) que conté es pot oxidar a un grau significatiu a Fe^3+ (ferrisimplesita) amb un canvi adjunt en el color i propietats òptiques anàlogues a la vivianita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la simplesita pertany a «08.CE: Fosfats sense anions addicionals, amb H₂O, només amb cations de mida mitjana, RO₄:H₂O sobre 1:2,5» juntament amb els següents minerals: chudobaïta, geigerita, newberyita, brassita, fosforrösslerita, rösslerita, metaswitzerita, switzerita, lindackerita, ondrušita, veselovskýita, pradetita, klajita, bobierrita, annabergita, arupita, barićita, eritrita, ferrisimplesita, hörnesita, köttigita, manganohörnesita, parasimplesita, vivianita, pakhomovskyita, cattiïta, koninckita, kaňkita, steigerita, metaschoderita, schoderita, malhmoodita, zigrasita, santabarbaraïta i metaköttigita.

Formació i jaciments

Es troba en zones d'oxidació dels dipòsits hidrotermals que contenen arsènic. Sol trobar-se associada a altres minerals com: escorodita, roselita, farmacosiderita, parasimplesita, eritrita i annabergita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina Atrevida (Vimbodí i Poblet, Conca de Barberà).[3]

Grup de la simplesita

El grup de la simplesita de minerals és un grup de fosfats i arsenats triclínics integrat per tres espècies, molt relacionat amb el grup vivianita.[2]

Espècie	Fórmula
Ferrisimplesita	Fe^3+₃(AsO₄)₂(OH)₃·5H₂O
Metaköttigita	(Zn,Fe,Fe)₃(AsO₄)₂·8(H₂O,OH)
Simplesita	Fe^2+₃(AsO₄)₂·8H₂O

Referències

1. «Symplesite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 gener 2015].
2. «Symplesite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 gener 2015].
3. Viñals, J.; Bareche,E.y Coca, J. «Mines de Catalunya, Vimbodí (II)». Mineralogistes de Catalunya, 4, 1990, pàg. 213-227 [Consulta: 5 febrer 2024].

Enllaços externs

• Galeria d'imatges de simplesites (anglès)