|
Sima Samar
Sima Samar (en persa: سیما سمرر, Jaghori, província de Gazni, 3 de febrer de 1957) és una metgessa, defensora dels drets humans i de la dona, activista i treballadora social en fòrums nacionals i internacionals, que treballà en el Ministeri d'Afers de la Dona de l'Afganistan des de desembre del 2001 fins al 2003. Fou presidenta de la Comissió Independent de Drets Humans d'Afganistan i, del 2005 al 2009, relatora especial de les Nacions Unides sobre la situació de drets humans a Darfur, Sudan. El 2011, formà part del Partit Veritat i Justícia. El 2012, va rebre el Right Livelihood Award per "la seua llarga i valenta dedicació als drets humans, sobretot als drets de les dones, en una de les regions més complexes i perilloses del món".[1] BiografiaObtingué el títol en medicina de la Universitat de Kabul el 1982, i fou la primera dona hazara a fer-ho, i té 4 doctorats honoraris.[1] Treballà en un hospital estatal de Kabul; uns mesos després, però, es va veure forçada a fugir al seu nadiu Jaghoori per la seua seguretat, i hi assistí a pacients en les remotes àrees centrals d'Afganistan. El 1984, el règim comunista arrestà al seu espòs, i Samar i el seu fill fugiren cap al Pakistan. Hi treballà com a metgessa en l'ala per a refugiats en un hospital de la missió de l'ONU. Preocupada per la manca de centres de salut per a dones refugiades afganeses, creà el 1989 l'Organització Shuhada i la Clínica Shuhada a Quetta, el Pakistan. L'Organització Shuhada dona atenció mèdica a dones i xiquetes afganeses, entrenament de personal mèdic i educació. Se n'han obert sucursals de la clínica en tot Afganistan. Després de viure com a refugiada més d'una dècada, Samar retorna a Afganistan al 2002 per a assumir un lloc en l'Administració Transicional Afganesa dirigida per Hamid Karzai. En el govern interí, fou presidenta interina del Ministeri d'Afers de Dones. Hi hagué de renunciar després d'haver estat amenaçada de mort i assetjada per qüestionar lleis islàmiques conservadores, en concret la llei xaria, durant una entrevista al Canadà amb un diari de llengua persa. Durant la Loya Jirga del 2003, alguns grups religiosos islàmics conservadors feren publicitat en un diari local anomenant a Samar la Salman Rushdie d'Afganistan. Fou la cap de la Comissió Independent de Drets Humans d'Afganistan. I una de les quatre dones que aparegueren en el documental del 2004 de Sally Armstrong, Filles de l'Afganistan (Daughters of Afghanistan).En el documental, es mostra el treball de Sima Samar en el Ministeri d'Afers de Dones i la seua posterior caiguda del poder. Samar es nega públicament a acceptar que les dones hagen de romandre recloses a casa i s'oposa obertament a l'ús del burca, fet obligatori primer pels primers mujahidins fonamentalistes i després pels talibans. També ha fet públic el fet que moltes dones afganeses sofreixen osteomalàcia, l'afebliment dels ossos a causa d'una dieta inadequada. Usar burca redueix l'exposició al sol i empitjora la situació de les dones amb osteomalàcia. PremisHa rebut nombrosos premis internacionals per la seua tasca en favor dels drets humans i la democràcia, entre els quals s'inclouen:[2]
Referències
Enllaços externs A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sima Samar
|
||||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
