Sicardis de Montsoriu

Sicardis de Montsoriu

Biografia
Mort	1103 ^(Gregorià)
Família
Família	Montsoriu
Cònjuge	Umbert de Sesagudes
Fills	Guillem Umbert I de Montseny, Bernat Umbert, Guisla Umbert
Pare	Amat de Montsoriu
Germans	Ermessenda de Montsoriu Arbert de Montsoriu

Sicardis de Montsoriu ( - 1103 ^(Gregorià)) va ser una dama catalana dels inicis de la Baixa edat mitjana, senyora de Lloret de Mar.[1]

Orígens familiars

Sicardis era filla d'Amat de Montsoriu[2][1] i Sança. Era doncs, pertanyent al llinatge dels Montsoriu, vescomtes de Girona.

8. Guinguís

4. Sunifred

9. Jerosòlima Gudrielda

2. Amat de Montsoriu

5. Aurúcia

1. Sicardis de Montsoriu

3. Sança

Núpcies i descendents

Es va casar amb Umbert Odó, baró del Montseny. Si bé la data no és segura, Pons i Guri la situa anterior a 1045,[2] i Mallorquí afina fins al 1041.[1] Del matrimoni en varen sortir 4 fills, dels quals en destaquen:

• Guillem Umbert I de Montseny, hereu de la baronia.
• Bernat Umbert, bisbe de Girona.
• Guisla Umbert, qui heretà el castell de Palafolls i es casà amb Bernat Gausfred.
• Udalard Umbert

Fets destacats

Amb la seva germana Ermessenda, es van repartir l'herència vescomtal, quedant per a Sicardis el domini sobre la vila de Lloret de Mar a partir de 1032. Domini que no es feu efectiu fins al seu casament amb Umbert Odó, el 1041.[1]

Des de la mort del seu marit Umbert el 1071, Sicardis va anar a residir al castell de Lloret. Sota el seu auspici, el bisbe de Girona Guifré va consagrar l'església de Sant Joan del castell de Lloret el 23 de gener de 1079. A part de les delmes concedides pel bisbe a l'església, Sicardis li va fer donatiu de diverses terres i vinyes. El mateix fet es va repetir amb la consagració de l'església de Sant Romà, actual ermita de les Alegries.[1]

Testament

Sicardis va fer redactar testament el mateix any de la seva mort, el 1103, des del castell de Lloret. En aquest deixava en herència a parts iguals el castell de Lloret al seu fill Bernat Umbert, aleshores bisbe de Girona, i al seu gendre Bernat Gausfred, casat amb Guisla Umbert. El testament marcava com a condició que a la mort d'aquests, el castell passés a mans de la canònica de la seu i els descendents de Gausfred. Així, la possessió del castell quedaria dividida entre el poder eclesiàstic i el seglar fins que el 1165 Bernat de Palafolls (descendent de Gausfred) va empenyorar la seva meitat del castell i la totalitat del mateix va passar a mans del bisbat de Girona.[1]

Referències

1. Mallorquí, Elvis «El terme de Lloret de Mar del segle xi al XVIII: una aproximació cartogràfica». Quaderns de la Selva, 13, 2001, p. 67-82 [Consulta: 11 agost 2016].
2. Pons i Guri, Josep Maria «El castell de Montpalau. Pervivència de la jurisdicció d'un castell abandonat» (article). , p. 524 [Consulta: 5 novembre 2015].