Shorty és un cràter d'impacte de la Lluna situat a la vall de Taurus-Littrow. El 1972, els astronautes de la missió Apollo 17 el van visitar. Té una mida d'aproximadament 110 metres de diàmetre i 14 m al punt més profund.
«
|
El cràter Shorty té 14 metres de profunditat. Segons les nostres investigacions al cràter i més endavant examinant les fotografies, l'impacte que el va formar va penetrar, en ordre, les capes següents: la regolita al dipòsit d'allau, el dipòsit d'allau, la regolita present sobre un flux de lava basàltica, la capa d'aquesta lava basàltica que cobria i protegia les capes de vidre taronja i negre, les capes de vidre esmentades, la regolita present sobre una segona capa de lava volcànica i finalment, la part superior d'aquesta segona capa de lava. Les aglomeracions de vidre taronja i negre i els fragments de basalt s'estenen al llarg de tota la manta de fragments aixecada després de l'impacte que envolta el cràter Shorty.
|
»
|
— Harrison H. Schmitt, pilot del mòdul lunar de la missió Apollo 17. Cita de la pàgina web de LROC[1]
|
-
Localització del lloc d'allunatge de l' Apollo 17
A l'est de Shorty hi ha Victory, Camelot i el lloc d'allunatge de l'Apollo 17. Al sud-est hi ha Brontë. Al sud-oest hi ha Lara i Nansen-Apollo.
-
Explorant el cràter Shorty durant la missió Apollo 17 a la Lluna. El sòl taronja es va trobar a la dreta del rover, a la base del petit turó a la vora del cràter.
-
Sòl taronja trobat al costat de Shorty, que va resultar ser un vidre piroclàstic ric en titani
Denominació
El cràter va rebre el nom del personatge «Shorty» de la novel·la de 1967 de Richard Brautigan Trout Fishing in America, així com per honrar el gènere de la història curta (en anglès, short story) amb una referència particular a J. D. Salinger.
-
Mapa planimètric de l'Estació Geològica 4 inclosa la vora de Shorty
-
Secció transversal esquemàtica del cràter Shorty amb escala vertical exagerada
La denominació té el seu origen en els topònims utilitzats en el full a escala 1/50.000 del Lunar Topophotomap amb la referència 43D1S1 Apollo 17 Landing Area.
Referències
- (WGPSN), IAU Working Group for Planetary System Nomenclature. «Gazetteer of Planetary Nomenclature. 1:1 Million-Scale Maps of the Moon» (en anglès). UAI / USGS, 13-02-2013. [Consulta: 6 abril 2016].
- Andersson, L. E.; Whitaker, E. A.,. NASA Catalogue of Lunar Nomenclature (en anglès). NASA RP-1097, 1982.
- Blue, Jennifer. «Gazetteer of Planetary Nomenclature» (en anglès). USGS, 25-07-2007. [Consulta: 2 gener 2012].
- Bussey, B.; Spudis, P.. The Clementine Atlas of the Moon (en anglès). Nueva York: Cambridge University Press, 2004. ISBN 0-521-81528-2.
- Cocks, Elijah E.; Cocks, Josiah C.. Who's Who on the Moon: A Biographical Dictionary of Lunar Nomenclature (en anglès). Tudor Publishers, 1995. ISBN 0-936389-27-3.
- McDowell, Jonathan. «Lunar Nomenclature» (en anglès). Jonathan's Space Report, 15-07-2007. [Consulta: 2 gener 2012].
- Menzel, D. H.; Minnaert, M.; Levin, B.; Dollfus, A.; Bell, B. «Report on Lunar Nomenclature by The Working Group of Commission 17 of the IAU» (en anglès). Space Science Reviews, 12, 1971, pàg. 136.
- Moore, Patrick. On the Moon (en anglès). Sterling Publishing Co, 2001. ISBN 0-304-35469-4.
- Price, Fred W. The Moon Observer's Handbook (en anglès). Cambridge University Press, 1988. ISBN 0521335000.
- Rükl, Antonín. Atlas of the Moon (en anglès). Kalmbach Books, 1990. ISBN 0-913135-17-8.
- Webb, Rev. T. W.. Celestial Objects for Common Telescopes, 6ª edición revisada (en anglès). Dover, 1962. ISBN 0-486-20917-2.
- Whitaker, Ewen A. Mapping and Naming the Moon (en anglès). Cambridge University Press, 2003. 978-0-521-54414-6.
- Wlasuk, Peter T. Observing the Moon (en anglès). Springer, 2000. ISBN 1-85233-193-3.
Vegeu també
|