Sherlock Holmes Baffled
Sherlock Holmes Baffled (literalment, Sherlock Holmes perplex) és un curtmetratge de cinema mut en blanc i negre dels Estats Units dirigit per Arthur Marvin el 1900 i enregistrat oficialment el 1903. És la primera adaptació cinematogràfica coneguda del detectiu Sherlock Holmes, creat per l'escriptor britànic Arthur Conan Doyle.[1] La inclusió del personatge Holmes fa que l'obra sigui també la primera pel·lícula de misteri coneguda.[1][2] A la pel·lícula, un lladre, que pot aparèixer i desaparèixer a voluntat, roba una sèrie d'objectes a Holmes i tots els esforços del detectiu per capturar-ho fracassen.[3] Sherlock Holmes Baffled fou originàriament produïda per a mutoscopis el 1900 i enregistrada el 1903;[3] dura només 30 segons. No es coneix el nom dels actors. Considerada durant anys una pel·lícula perduda, va ser redescoberta el 1968 gràcies als seus fotogrames impresos en paper arxivats a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.[4] ArgumentDesprés del títol, un lladre amb el rostre cobert introdueix en una gran bossa els objectes que hi ha damunt una taula. Sherlock Holmes entra al saló i descobreix l'intrús, però en encarar-se al rapinyador aquest desapareix. Holmes inicialment intenta ignorar el fet tot seient i encenent una cigarreta, però el lladre torna a aparèixer i el detectiu intenta apoderar-se del sac d'objectes robats. Treu una pistola de la butxaca del seu barnús i dispara a l'intrús, que torna a desaparèixer indemne. Quan Holmes aconsegueix els objectes robats, la bossa desapareix de les seves mans i torna a les del lladre, que desapareix immediatament a través d'una finestra. En aquest moment la pel·lícula acaba abruptament mostrant a Holmes amb una evident expressió de perplexitat.[1][3] ProduccióLa pel·lícula va ser produïda per l'American Mutoscope and Biograph Company, coneguda com a Biograph, amb la intenció d'ésser reproduïda en un mutoscopi, un dispositiu cinematogràfic arcaic, patentat per Herman Casler el 1894.[5] El mutoscopi, de la mateixa manera que el cinetoscopi de Thomas Edison, no es projectava en una pantalla i les imatges només podien ser vistes per una persona a la vegada. Més barat i simple que la invenció d'Edison, el sistema del mutoscopi ràpidament va dominar el mercat de pel·lícules Peep show, incorporades a màquines que podien activar-se amb monedes.[6] El mutoscopi funcionava amb el mateix principi que un folioscopi, amb unes imatges individuals que estaven impreses en unes targetes flexibles i unides a una estructura circular que es podia fer girar amb les mans.[7] Les targetes eren il·luminades per una sèrie de bombetes que hi havia a dins de la màquina, un sistema desenvolupat pel germà d'Arthur Marvin, Henry, un dels fundadors de la companyia Biograph. Les primeres màquines depenien de la llum natural reflectida.[8] Per evitar violar les patents d'Edison, les càmeres Biograph de 1895 a 1902 usaven un format de pel·lícula gran, de 60 mil·límetres d'amplada, amb una àrea d'imatge de 2 × 2½ polzades, quatre vegades més gran que la pel·lícula de 35 mm d'Edison.[9] Les pel·lícules Biograph no estaven perforades, sinó que la mateixa càmera foradava cada costat de la targeta segons eren exposades a una velocitat de 30 imatges per segon.[10][11] Sherlock Holmes Baffled mesura 86,56 metres de llarg, amb un total de 30 segons de durada, tot i que aquesta, en la pràctica, podia variar, ja que la velocitat d'exposició depenia de l'acció manual de l'usuari.[12] El director de Sherlock Holmes Baffled fou Arthur W. Marvin (maig de 1859 - 18 de gener de 1911), un operador de càmera contractat per Biograph,[13] que va rodar prop de 418 pel·lícules entre 1897 i 1911, especialment vodevils. Després va ser conegut per treballar com a operador de càmera per a les primeres pel·lícules mudes de D. W. Griffith.[13] No es coneix el nom dels actors que interpreten a Holmes i al lladre.[14] Fins al 1903, les pel·lícules produïdes per Biograph eren fonamentalment reals, documentals on es filmaven persones, llocs i esdeveniments reals, però Sherlock Holmes Baffled és un dels pocs exemples de pel·lícules narratives i còmiques produïdes a l'estudi de la companyia a Broadway, a Nova York.[3] D'acord amb Sherlock Holmes Handbook, de Christopher Redmond, la pel·lícula es va rodar el 26 d'abril de 1900.[15] Julie McKuras afirma que va ser estrenada al maig del mateix any;[3] però, malgrat estar en circulació, no va ser enregistrada fins al 24 de febrer de 1903, data consignada a la targeta de drets d'autor de la pel·lícula.[16] Alguns autors daten la pel·lícula l'any 1905, degut probablement a la confusió amb un altre enregistrament, Adventures of Sherlock Holmes; or, Held for Ransom, produïda per Vitagraph en aquell any.[17] RedescobrimentLa pel·lícula es va donar per perduda durant molts anys fins que el 1968 Michael Pointer, un historiador de les pel·lícules de Sherlock Holmes, va identificar una còpia en paper a l'arxiu de la Biblioteca del Congrés dels Estats Units.[4] Com que, fins al 1912, les pel·lícules no quedaven emparades per les lleis de drets d'autor, els estudis enviaven les còpies en paper a la Biblioteca del Congrés per poder enregistrar les seves obres. Aquestes còpies es fabricaven fent servir paper d'alta sensibilitat de la mateixa amplada i longitud que la mateixa pel·lícula; d'aquesta manera, es creava una col·lecció d'imatges fixes, un mètode emprat tant per l'Edison Company com per la Biograph.[18] L'enregistrament va romandre durant anys custodiat a la Biblioteca com una pel·lícula de 16 mm.[19] AnàlisiL'argument de Sherlock Holmes Baffled no té cap relació amb qualsevol de les històries recollides a l'anomenat «Cànon holmesià» d'Arthur Conan Doyle; sembla que el nom es va usar exclusivament per la seva popularitat.[20] Rodada des del mateix angle d'un escenari, la intenció de la pel·lícula era probablement servir com un exemple dels trucs cinematogràfics i els efectes especials que es podien realitzar; particularment l'stop trick descobert pel director francès Georges Méliès quatre anys abans, el 1896.[21] Va marcar l'inici de la tendència dels primers directors de cinema de mostrar al protagonista en situacions còmiques; en aquest cas, algú que recorda el personatge Holmes queda «perplex» i superat per un lladre, al contrari de la situació habitual descrita en les novel·les, on el detectiu sempre demostra la seva habilitat.[3] William K. Everson, en el seu llibre The Detective in Film, destaca que Sherlock Holmes Baffled, igual que altres pel·lícules mudes de trama detectivesca, «s'encaren a la dificultat de no poder conduir un interrogatori prolongat o una sèrie de deduccions orals... l'èmfasi es posa aleshores en l'acció física, no en les descobertes del rastrejador de la literatura».[22] La primera adaptació fidel i seriosa del personatge de Conan Doyle va ser la de la pel·lícula de William Gillette, Sherlock Holmes, estrenada el 1916.[23] Michael Pointer ha suggerit que l'aparença i vestit de l'actor anònim a Sherlock Holmes Baffled eren una imitació de la interpretació de Gillette a l'obra de teatre Sherlock Holmes,[24] que va debutar al Teatre Garrick de Broadway el 6 de novembre de 1899.[25] A l'article original sobre el redescobriment, Michael Pointer afirma que «es tracta d'una pel·lícula de trucs antiga, clarament produïda per ésser vista en un mutoscopi o una altra màquina de Peep Show. Encara que és una peça petita i quasi trivial, té un valor històric, ja que es tracta del primer ús conegut del personatge de Sherlock Holmes en una pel·lícula».[4][26] Per extensió, també és la primera pel·lícula rodada de detectius,[1][2] l'inici de les abundants adaptacions del personatge de Conan Doyle al llarg de la història del cinema.[15] Referències
|
Portal di Ensiklopedia Dunia