|
Sheila Scott
Sheila Scott (Worcester, Worcestershire, 27 d'abril de 1922 – Londres, 20 d'octubre de 1988), va ser una aviadora anglesa que va batre més de 100 rècords d'aviació amb els seus vols de llarga distància, entre els quals un vol d'una volta i mitja al món, de 34.000 milles (55.000 km), el 1971. Amb aquest vol es convertia també en la primera persona a sobrevolar el pol Nord en un avió petit.[1][2] Primers anysNascuda com a Sheila Christine Hopkins, va tenir una infantesa difícil, escolaritzada en un internat a Worcester. Durant la Segona Guerra Mundial es va incorporar als serveis com a infermera en l'Hospital Naval de Haslar.[3][4] En 1943, va començar una carrera com a actriu com a Sheila Scott, un nom que mantindria fins i tot després de deixar els escenaris. Va actuar en teatre, cinema i televisió i també va treballar com a model (1945-1959).[1] Va estar casada entre 1945 i 1950 amb Rupert Bellamy.[5] Carrera com a aviadoraEl 1958 va aprendre a volar en solitari a l'aeròdrom de Thruxton després de nou mesos d'entrenament. El 1960, amb la seva llicència de pilot, va comprar el primer avió, un vell biplà de la Royal Air Force, i per pagar-lo treballà com a demostradora d'avions Cessna i Piper. Era un Thruxton Jackaroo (convertit Tiger Moth) G-APAM, que va tenir fins al 1964, amb el qual va guanyar diverses carreres, obtenint els trofeus De Havilland i Jean Lennox Bird d'aquell any.[6][7][8] L'abril de 1966 va comprar un Piper Comanche 260B G-ATOY que anomenà Myth Too, en el qual va establir noranta rècords mundials, entre els quals els vols entre Londres i Ciutat del Cap (1967), a través de l'oceà Atlàntic Nord (1967), l'Atlàntic Sud (1969) i d'equador a equador sobre el pol nord (1971).[7][8] El seu primer vol en solitari de volta al món va començar a Londres-Heathrow el 18 de maig de 1966 i va concloure el 20 de juny de 1966, després d'haver recorregut aproximadament 31.000 milles (49.890 quilòmetres) en 189 hores de vol en 34 dies.[9] El 1969–70 va volar en solitari per tot el món en el mateix avió per segona vegada.[10] Aquest avió va ser greument danyat l'any 1979 (després de vendre'l el 1971) i les restes es troben exposades a la col·lecció del National Museum of Flight, a l'aeròdrom d'East Fortune, a East Lothian, Escòcia. Més tard va fer servir un Piper Comanche 400 N8515P prestat, amb el qual va establir nous rècords.[1][11] El 1971 va comprar un Piper Aztec 250 G-AYTO bimotor que va anomenar Mythre, en el qual va completar el seu tercer vol de volta al món en solitari el mateix any.[12][13] Aquest avió va ser destruït en una inundació a la fàbrica Piper de Lock Haven el 1972.[14] Sheila Scott va escriure I Must Fly (1968) i On Top of the World (1973).[6] Va morir a l'edat de 66 anys al Marsden Reial Hospital, Londres, el 1988.[13] AfiliacionsVa ser la fundadora, i la primera governadora, de la branca britànica de les Ninety-Nines, una associació de dones pilots amb llicència, que havia estat creada per Amelia Earhart, i de les Whirly-Girls, una associació de dones pilots d'helicòpters.[13] Honors i premisVa ser nomenada Oficial de l'Orde de l'Imperi britànic (OBE) el 1968. Un dels edificis docents de la Universitat de Worcester porta el seu nom.[6][15] El 1967, Scott va ser guardonada com a guanyadora d'un Harmon International Aviation Trophy per haver establert un nou rècord de velocitat d'avió lleuger de 28.633 milles en solitari en 33 dies i 3 minuts.[16] Va rebre el premi Brabazon of Tara el 1965, el 1967 i el 1968. Va rebre el trofeu Britannia del Royal Aero Club of Britain el 1968 i la medalla d'or del Royal Aero Club el 1971.[13][17] Referències
Bibliografia
|
|||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
