Severo Catalina del Amo

Severo Catalina del Amo

Biografia
Naixement	1832 Conca (Espanya)
Mort	1871 (38/39 anys) Madrid
Ministre de Marina
13 de febrer de 1868 – 23 d'abril de 1868
← Martín Belda y Mencía del Barrio Martín Belda y Mencía del Barrio →
Ministre de Foment
23 d'abril de 1868 – 30 de setembre de 1868
← Manuel Orovio Echagüe Manuel Ruiz Zorrilla →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Escriptor
Ocupador	Universitat Central
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola (1861–1871)
Família
Germans	Gabino Catalina y del Amo
Signatura
Llista Ministre de Foment d'Espanya 23 abril 1868 – 20 setembre 1868 ← Manuel Orovio Echagüe – Juan Bautista Topete → Ministre de Marina 13 febrer 1868 – 23 abril 1868 ← Martín Belda y Mencía del Barrio – Martín Belda y Mencía del Barrio → Diputat al Congrés dels Diputats Catedràtic d'universitat

Severo Catalina del Amo (Conca, 6 de novembre de 1832 -Madrid, 19 d'octubre de 1871) va ser un polític i escriptor espanyol, oncle de l'escriptor Mariano Catalina Cobo (1842-1913). Fou ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya i acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola

Biografia

Els primers estudis els va fer a Conca, i el 1845 es va traslladar a la Universitat Central de Madrid, on va cursar Dret i Filosofia i Lletres. En acabar la carrera, hi va obtenir la càtedra d'Hebreu. Molt aviat es va iniciar com a periodista, escriptor i polític. Va començar al periòdic local El Reformador Conquense i després, ja a Madrid, va col·laborar en publicacions com El Sur i El Estado (fundat per Ramón de Campoamor, que va prologar el seu assaig més famós, La mujer, que va arribar a ser reimprès 115 vegades en segle i mig) i a El Horizonte, del que va arribar a ser director. Tendint sempre a l'ala més conservadora de l'espectre, es casà amb Teresa Enriquez y Antolinez de Castro, de família noble. No va tenir descendència.

Va escriure un assaig força progressista sobre la condició femenina, per haver estat escrit per un moderat. En 1863 va aconseguir ser elegit diputat per Alcázar de San Juan i més tard per Conca fins a 1868.[1] En 1860 fou elegit membre de la Reial Acadèmia Espanyola.[2]

El 1864 fou nomenat Director General del Registre de la Propietat i Director General d'Instrucció Pública en 1866. Molt poc abans de la Gloriosa de 1868 va ocupar dues carteres ministerials, per molt poc temps, la de Marina i la de Foment al Govern de Luis González Bravo. Acompanyà Isabel II a l'exili i la sobirana li encarrega diverses missions confidencials, una d'elles a Roma. Tornà a Espanya en 1871, regnant Amadeu I d'Espanya, i va morir poc després.[3]

Obres

• La Mujer en las diversas relaciones de la familia y de la sociedad. Apuntes para un libro, Madrid, Imprenta de Luis García, 1858, varias ediciones, muy reimpreso hasta hoy.
• Obras completas, 1876-1877, 6 vols. Contienen:
  • La mujer
  • La verdad del progreso
  • Viaje de Sus Majestades a Portugal
  • La rosa de oro
  • Discursos literarios
  • Roma.

Referències

1. Fitxa del Congrés dels Diputats
2. Fitxa de la RAH
3. Severo Catalina a xtec.es

Enllaços externs

• Biografia a "alcarreños célebres"
• Obres de Severo Catalina a onlinebooks

Càrrecs públics
Precedit per: Martín Belda y Mencía del Barrio	Ministre de Marina (febrer-abril) 1868	Succeït per: Martín Belda y Mencía del Barrio
Precedit per: Manuel Orovio Echagüe	Ministre de Foment (abril-octubre) 1868	Succeït per: Manuel Ruiz Zorrilla
Premis i fites
Precedit per: Eugenio de Tapia García	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira A 1860-1871	Succeït per: Agustín Pascual González