Setge d'Algesires

Setge d'Algesires

Guerra de l'Estret
Setge d'Algesires Setge d'Algesires
Regne de Granada
Tipus	setge i batalla
Data	1342 - 1344
Coordenades	36° 07′ 39″ N, 5° 27′ 14″ O
Lloc	Al-Yazira al-Jadrā
Estat	taifa of Algeciras and Ronda ^(en)
Resultat	victòria cristiana
Bàndols
Regne de Granada Corona de Castella Corona d'Aragó Regne de Portugal Regne de França Regne d'Anglaterra
Comandants
Gil de Albornoz Enric de Grosmont

El setge d'Algesires fou una de les batalles de la Guerra de l'Estret que tingué lloc entre 1342 i 1344.

Antecedents

Al-Yazira al-Jadrā (Algesires) va ser la primera ciutat fundada pels àrabs a la península Ibèrica, l'any 711

El 21 de setembre de 1292, Tarifa fou conquerida als benimerins després d'un setge pel rei Sanç IV significant el trencament del pacte amb Muhàmmad II al-Faqih en no cedir la plaça al regne nassirita.[1] Alonso Pérez de Guzmán fou nomenat governador. El 1294 els benimerins es van presentar a la ciutat i la van assetjar però el setge va fracassar i va restar cristiana.

El 1340 Abu-l-Hàssan Alí travessà al nord de l'estret i intentà recuperar Tarifa, cosa que feu que els reis Alfons XI de Castella i Alfons IV de Portugal marxessin de Sevilla en auxili de Tarifa.[2] Derrotats els musulmans a la batalla del riu Palmones, el rei del Marroc fugí vers Algesires, des d'on retornà al seu regne, i el de l'Emirat de Gharnata passà a Marbella i després a la seva capital.

El setge

Gil de Albornoz, arquebisbe de Toledo va dirigir el 1344 el setge de la ciutat per Alfons XI de Castella, amb la col·laboració de la Corona d'Aragó, que va aportar un estol comandat per Pere de Montcada i de Lloria i Mateu Mercer,[3] i el Regne de Portugal, i contingents anglesos i francesos comandats per Enric de Grosmont.[4]

En l'etapa final del setge, Aragó va tenir en aigües de la Badia d'Algesires un total de vint galeres, que amb les 56 galeres castellanes i genoveses i les 40 naus de Castella representaven una considerable força naval.[5]

Amb les aigües de l'estret en mans cristianes des de la batalla del riu Salado,[6] i la impossibilitat de rebre reforços de Ceuta, Tànger o Gibraltar després de la derrota nassarita a la batalla del riu Palmones (1343) i sense poder ser dominada per Abu l-Hasan Ali de Fes, la ciutat es va rendir el març de 1344.[7]

Es considera el primer setge en el qual es va usar artilleria, i ho fou pels defensors.[4]

Conseqüències

La presa d'Algesires tancà la guerra de l'Estret i suposà un pas decisiu en la Guerra de Granada, al dotar al Regne de Castella del principal port de la costa nord de l'Estret de Gibraltar i la ciutat seria a partir de llavors la base principal d'actuació dels exèrcits cristians.

Referències

1. Rábade Obradó, María del Pilar; Ramírez Vaquero, Eloísa; Utrilla Utrilla, Juan F. La dinámica política (en castellà). Akal, 2005, p. 131. ISBN 8470904337. 
2. García Valdecasas, José Guillermo. Las artes de la paz (en castellà). CEEH, 2007, p. 472. ISBN 8493606014. 
3. Ferran Soldevila, Història de Catalunya^[Enllaç no actiu], v.1, p.468
4. Richard Fletcher, La España mora, p. 181 (castellà)
5. Torremocha Silva, Antonio «Relaciones comerciales entre la corona de Aragón y Algeciras a mediados del siglo XIV». UNED. Tiempo y Forma, Serie III, Historia Medieval, 13, 2000, p.440. Arxivat de l'original el 2012-03-03 [Consulta: 26 setembre 2010]. Arxivat 2012-03-03 a Wayback Machine.
6. Ferrer i Mallol, Maria Teresa. La frontera amb l'Islam en el segle xiv cristians i sarraïns al país València. Editorial CSIC, 1988, p. 148. ISBN 8400068149. 
7. Antonio Torremocha Silva, El fenómeno urbano portuario en el estrecho medieval, a La ciudad en al-andalus y el Magreb (castellà)

Bibliografia

• Crónica de Alfonso Onceno. Francisco Cerdá y Rico. Madrid: Imprenta de Don Antonio de Sancha, 1787, Segunda edición, p. 630 pp.. 
• Poema de Alfonso Onceno, Alicante, Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2008. Reproducción digital de la ed. facsímil de Tomás Antonio Sánchez, Poetas castellanos anteriores al siglo XV, Madrid, Rivadeneyra, 1864, págs. 477-551. (Biblioteca de Autores Españoles, 58).
• Montero, Francisco María. Historia de Gibraltar y su campo. Barbard College Library. Cádiz: Imprenta de la revista médica, 1860, p. 454. 
• Lafuente Alcántara, Miguel. Historia de Granada, Tomo 1. París: Baudry, Librería europea, 1852. 
• De Castro y Rossy, Adolfo. Historia de Cádiz y su provincia. Cádiz: Imprenta de la Revista Médica, 1858, p. 826. 
• Torremocha Silva et al., Antonio. Al-Binya, La Ciudad Palatina Meriní de Algeciras. Algeciras: Fundación municipal de cultura José Luis Cano, 1999. ISBN 978-84-89227-20-0. 
• Delgado Gómez, Cristóbal. Algeciras, pasado y presente de la ciudad de la bella bahía. Algeciras: Gráficasal, 1971. ISBN 978-84-400-2196-0. 
• Santacana y Mensayas, Emilio. Antiguo y moderno Algeciras. Algeciras: Tipografía El Porvenir, 1901. ISBN 84-88556-21-7. 
• Torremocha Silva, Antonio. Algeciras, Entre la Cristiandad y el Islam. Instituto de Estudios Campogibraltareños, 1993. ISBN 84-88556-07-1. 
• García Jiménez, Guillermo. Capricho árabe. Algeciras: Alba S.A., 1989. ISBN 84-86209-22-6. 
• Olmedo, Fernando. Ruta de los almorávides y almohades: De Algeciras a Granada por Cádiz, Jerez, Ronda y Vélez-Málaga: gran itinerario cultural del Consejo de Europa. Fundación El legado andalusì, 2006. ISBN 84-96395-13-8. 
• de Igartuburu, Luis. Manual de la provincia de Cádiz: Trata de sus límites, su categoría, sus divisiones en lo Civil, Judicial, militar i eclesiástico para la Protección I Seguridad Pública. Imprenta de la revista médica, 1847. 
• García Torres, Vicente. Instrucción para el pueblo: Colección de tratados sobre todos los conocimientos humanos, 1851. 
• Sayer, Frederick. The History of Gibraltar and of Its Political Relation to Events in Europe. Saunders, 1862. 
• Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Imprenta del diccionario geográfico, 1849. 
• Jiménez-Camino Álvarez, Rafael y Tomassetti Guerra, José María «“Allende el río…” sobre la ubicación de las villas de Algeciras en la Edad Media». Boletín de arqueología yazirí, 1, 2005.
• Torremocha Silva, Antonio «Cerco y defensa de Algeciras». Centro de estudios moriscos de Andalucía, 2004.
• Mohammed Razouk «Observaciones acerca de la contribución meriní para la conservación de las fronteras del Reino de Granada». Actas del Congreso la frontera Oriental Nazarí como sujeto histórico (s. XIII-XIV).
• Rojas Gabriel, Manuel «Guerra de asedio y expugnación castral en la frontera con Granada». Guerra y frontera en la Edad Media peninsular, Revista da Facultade de Letras, 1, 1972. ISSN 0871-164X.