La serralada del Mar (serra do Mar en portuguès brasiler)[1][2] és un sistema muntanyós litoral brasiler. S'estén al llarg de 1.500 quilòmetres, paral·lela a la costa, des de l'estat de Rio de Janeiro (límit est) fins a l'estat de Santa Catarina (límit sud). El punt més alt de la serralada és el Pic Major de Friburg, de 2.366 metres d'altitud, que es troba dins de la Serra dels Orgues, al terme municipal de Nova Friburgo.[3]
L'efecte del clima i el moviment del sòl han fet que la serralada tingui una constitució bastant original, amb terrenys escarpats i muntanyes d'altitud variable. Està formada majoritàriament per roques cristal·lines, com granit i gneis, del precambrià.[4]
Té una història fisiogràfica molt llarga, on s'observa la conjugació de diversos esdeveniments paleoclimàtics en la seva evolució, que van ocórrer simultàniament amb fenòmens epirogenètics. Idò, el seu origen no té a veure amb la convergència de dues plaques tectòniques, fet pel qual no se la pot considerar una cordillera.[7][8]
Relleu
És un conjunt d'escarpes farbalades que suposen el límit oriental del massís atlàntic, orientat cap a la conca de Santos. S'estén de nord a sud pels estats de:[6]
São Paulo, amb un relleu més planer, amb altures d'entre 800 i 1.200 metres.
Paranà, on configura una cadena de muntanyes amb cims de fins 1.800 metres d'altitud.
Santa Catarina (extrem nord), on deixa d'existir com a unitat orogràfica, ja desfeta en diverses serres i muntanyes diferenciades, totes drenades pel riu Itajai.
La serralada del Mar està dividida en diferents serres menors. En destaquen, per exemple, la serra dels Orgues, de Bocaína, de les Araras o del Pilot (RJ), de Paranapiacaba o del Cafetal (SP), de la Capivara Grande, de la Graciosa o Negra (PA) i del Riu do Rastro o Geral (SC).[9][10]
Cims més alts
Les muntanyes més altes de la Serralada del Mar són les següents:[11]
Un dels grans valors de la Serralada del Mar són els seus boscos, coneguts com Mata Atlântica (bosc atlàntic). L'espai natural del bosc atlàntic forma un cinturó d'uns 100 quilòmetres d'ample (del litoral cap a l'interior), principalment en les regions sud i sud-est del Brasil, on el clima és subtropical humit, sense una estació seca i la pluviometria està dins d'un rang d'entre 1400 i 4000 mm anuals.[12] El sòl està compost preeminentment per latosols, litosols i podsols.[13]
Els boscos van des de les planes costaneres situades a 20 m d'altitud fins a les serres altes, d'entre 1.200 i 1.500 metres de mitjana, creant un notable gradient vegetacional, d'arbustos a boscos muntanyosos ben desenvolupats de tipus humit atlàntic i amb arbres emergents de més de 30 metres d'alçada.[14] La vegetació és rica en lleguminoses, sapotàcies i diverses espècies de lauràcies, a més de bromeliàcies, mirtàcies i melastomatàcies.[15][16][17]
A més de les afectacions que l'home causa sobre la biodiversitat, cal recordar que tot el litoral brasiler i, en especial, les seves muntanyes, estaven poblades per indígenes. Bona part de la serralada del Mar estava poblada per guaranís. Amb la colonització i la posterior expansió de les ciutats, la construcció d'infrastructures de transport, l'explotació dels terrenys, etc., el seu hàbitat natural quasi ha desaparegut, existint poques reserves on preservar la seva cultura ancestral.[21]
Protecció
Trenc d'alba al Parque Estadual Serra do Mar.
Araucàries al Parque Nacional da Serra da Bocaina.
L'ecorregió de la Serra do Mar ocupa una extensió superior a la de la pròpia serralada, ja que arriba als estats d'Espírito Santo al nord i de Rio Grande do Sul, al sud, que comparteix l'ecosistema de la mata atlântica.[22]
S'estan duent a terme diferents projectes de protecció de la biodiversitat, entre elles les creacions de diversos parcs naturals, com el Parc Estatal Serra do Mar a São Paulo, creat l'any 1985, amb 332.000 ha protegides o el Parc Nacional de la Serra de Bocaína, inaugurat el 1971 i de 104.000 ha.[23][24]
Notes
↑Les altituds mostrades són de l'any 2007, anteriors a l'homologació que l'IBGE va fer el 2014.
↑«serra do Mar». Escola Britannica. Arxivat de l'original el 2019-07-18. [Consulta: 14 abril 2021].
↑Gaucher, C. & Frimmel, Hartwig & Germs, Gerard. (2010). Tectonic events and palaeogeographic evolution of southwestern Gondwana in the Neoproterozoic and Cambrian. Neoproterozoic- Cambrian Tectonics, Global Change and Evolution: Focus on Southwestern Gondwana. 295-316.
↑ 6,06,1Marques de Almeida, Fernando Flávio; Dal Ré Carneiro, Celso «Origem e evolução da serra do mar» (pdf). Revista Brasileira de Geociências, 6-1998. Arxivat de l'original el 2020-11-25 [Consulta: 17 abril 2021].
↑VELOSO, H. P.; RANGEL FILHO, A. L. R.; LIMA, J. C. A. (1991). Classificação da vegetação brasileira, adaptada a um sistema universal. Rio de Janeiro: IBGE – Instituto Brasileiro de Geografia e Estatística. Departamento de Recursos Naturais e Estudos Ambientais. Rio de Janeiro. 124 p.
↑Silva, A. F., and H.F. LEITÃO FILHO. 1982. Composição florística e estrutura de um trecho da Mata Atlântica de encosta no Município de Ubatuba (São Paulo, Brasil). Revista Brasileira de Botânica 5:43-52.
↑Lima, A.C. and R.R. Guedes-Bruni. 1997. Diversidade de plantas vasculares na Reserva Ecológica de Macaé de Cima. Pages 127-146 in H.C. Lima, and R.R. Guedes-Bruni, editors, Serra de Macaé de Cima: diversidade florística e conservação em Mata Atlântica. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Rio de Janeiro.
.jpg)
