Sergei Fomin

Sergei Fomin

Biografia
Naixement	(ru) Сергей Васильевич Фомин 9 desembre 1917 Moscou (Rússia)
Mort	17 agost 1975 (57 anys) Vladivostok (Rússia)
Sepultura	Cementiri Armeni de Moscou ^55° 45′ 59″ N, 37° 33′ 19″ E
Formació	Institut Steklov de Matemàtiques (1941–1943) Universitat Estatal de Moscou (1934–1939)
Tesi acadèmica	О конечных инвариантных мерах в динамических системах  (1942 )
Director de tesi	Andrei Kolmogórov
Activitat
Camp de treball	Àlgebra abstracta, topologia, grup de Lie, matemàtiques i anàlisi funcional
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Estatal de Moscou (1945–1975) Exèrcit Roig (1940–1945)
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Carrera militar
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Obra
Estudiant doctoral	Victor Maslov, Dmitri Zhelobenko i Evgeni Maikov
Família
Pares	Vasili Emilianovitx Fomin

Sergei Fomin (rus: Сергей Васильевич Фомин) (Moscou, 9 de desembre de 1917 - Vladivostok, 17 d'agost de 1975) va ser un matemàtic soviètic.

Vida i Obra

Fomin va néixer a Mosocu el desembre de 1917, cinqué fill d'un professor de medicina de la universitat de Moscou.[1] El matemàtic Serguei Txapliguin, que era amic de la família, ja va descobrir en el nen unes habilitats matemàtiques inusuals i el 1934, amb només setze anys, ja va ser admès a la universitat de Moscou per estudiar matemàtiques. Es va graduar el 1939 i va començar immediatament el postgrau sota la supervisió d'Andrei Kolmogórov.[2] En començar la Segona Guerra Mundial és reclutat a l'Exèrcit Roig, però és destinat a Kazan, població a la que s'havia traslladat l'Institut Steklov de Matemàtiques i el 1942, en plena guerra, defensa la seva tesi doctoral.[3] Acabada la guerra, el 1945 va ocupar una plaça de professor a la universitat de Moscou, que va mantenir fins a la seva sobtada mort l'agost de 1975 a Vladivostok, mentre oarticipava en una universitat d'estiu.[4]

Tot i ser membre del Partit Comunista de la Unió Soviètica, el 1968 va ser un dels signants de la coneguda com carta dels noranta-nou; una carta signada per més d'un centenar de matemàtics rellevants, en la qual es demanaven explicacions a les autoritats polítiques i sanitàries sobre l'irregular internament psiquiàtric del matemàtic dissident Iessenin-Volpin. Malgrat la repressió que va patir per aquest fet, el seu nom no va ser eliminat com editor de la prestigiosa revista Uspekhi Matematicheskikh Nauk.[5]

Fomin va publicar un centenar de treballs científics.[6] Els seus camps de treball més importants van ser la topologia i els sistemes dinàmics. El seu llibre de text sobre teoria de funcions i anàlisi funcional, escrit conjuntament amb Kolmogórov, és un clàssic en la matèria. A partir de 1959, també va fer recerca en el camp de la biologia matemàtica.[7]

Referències

1. Александров et al., 1976, p. 199.
2. Александров et al., 1976, p. 199-200.
3. Александров et al., 1976, p. 200.
4. Боголюбов et al., 1975, p. 2.
5. Schappacher, 2022, p. 241.
6. Александров et al., 1976, p. 208-212.
7. Александров et al., 1976, p. 205.

Bibliografia

• Александров, П. С.; Гельфанд, И. М.; Колмогоров, А. Н.; Майков, Е. В.; Маслов, В. П.; Олейник, О. А.; Синай, Я. Г.; Смолянов, О. Г.; Тихомиров, В. М. «Памяти Сергея Васильевича Фомина» (en rus). Успехи математических наук, Vol. 31, Num. 4(190), 1976, pàg. 199-212. ISSN: 0042-1316.
• Боголюбов, Н. Н.; Хохлов, Р. В.; Александров, П. С.; Колмогоров, А. Н.; Тихонов, А. Н.; Трапезников, В. А.; Франк, Г. М.; Гельфанд, И. М.; et al. «Сергей Васильевич Фомин (некролог)» (en rus). Успехи математических наук, Vol. 30, Num. 5(185), 1975, pàg. 2. ISSN: 0042-1316.
• Schappacher, Norbert. Framing Global Mathematics (en anglès). Springer, 2022. ISBN 978-3-030-95682-0. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Sergei Fomin» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Тихомиров, В.М. «Фомин Сергей Васильевич». Летопись Московского университета, 2016. [Consulta: 13 novembre 2022]. (rus)
• ««Чудо, что математическая модель описывает реальный мир» В МГУ прошла конференция «Бесконечномерный анализ и теория управления»». Лента.Ру, 2018. [Consulta: 13 novembre 2022]. (rus)