Senyoria de MezièresLa senyoria de Mezières fou una jurisdicció feudal de França a l'Anjou. La senyoria fou donada a Lluís d'Anjou, fill il·legítim de Carles d'Anjou IV comte del Maine, per cessió paterna datada a Poitiers el 10 de març de 1465, ratificada el 10 d'agost de 1473. Lluís fou legitimat a Amboise el maig del 1468 i fou senescal i governador del Maine i conseller i camarlenc de Carles VIII de França (1482). Es va casar amb Anna de la Trémoille, filla de Lluís I de la Trémoille vescomte de Thouars, príncep de Talmont, etc. Lluís va morir la primavera del 1489 i va tenir quatre fills dels quals dos van morir joves (un noi i una noia) i un altre era una noia; l'herència fou per l'altra fill Renat d'Anjou (1483-1521) que fou baró de Mezières i el 1510 senescal del Maine, casat amb Antonieta de Chabannes senyora de Saint-Fargeau, filla de Joan de Chabannes comte de Dammartin amb la que va tenir sis fills:
Nicolas, marques de Mezières, va morir el 18 de febrer de 1568. Va tenir cinc fills dels que tres van morir joves, i un quart, l'hereu Nicolas, abans de 1568. Només restava una filla, Renata d'Anjou (+1597) que va recollir la successió com a marquesa de Mezières i comtessa de Saint-Fargeau. Es va casar el 1566 amb Francesc de Borbó, el príncep delfí d'Alvèrnia, fill de Lluís II de Borbó duc de Montpensier. Va heretar del seu pare el [1582] el ducat de Montpensier i el principat de Dombes i fou creat duc de Châtellerault el 26 de novembre de 1583 (registrat el 13 de març de 1584). El marquesat de Mezières va passar en endavant a les possessions dels Monpensier. Referències |
Portal di Ensiklopedia Dunia