|
Sempreverd
El sempreverd (Myoporum laetum) és una planta amb flors catalogada a la família de les escrofulariàcies endèmic de Nova Zelanda, incloent les illes Chatham. És un arbust de creixement ràpid, fàcilment distingible d'altres espècies del seu gènere pels punts transparents a les fulles visibles a contrallum. M. laetum fou formalment descrit el 1786 per Georg Forster a Florulae Insularum Australium Prodromus.[2][3] L'epítet específic (laetum) és una paraula llatina que significa "feliç".[4] Arreu del territori espanyol està catalogada com a espècie exòtica invasora. Entre altres, això implica que està prohibit comercialitzar-la i introduir-la al medi natural. Tampoc es poden reintroduir exemplars que hagin estat extrets de la natura.[5] Morfologia,_backlit.jpg)  El sempreverd és un arbre o mata perennifòlia de creixement ràpid capaç d'assolir una alçada de 10 metres amb un tronc de fins a 3 decímetres de diàmetre, o estendre's fins a 4 metres. Sovint adopta una forma cupular en les formes més petites però amida que envelleix i creix aquesta forma es desdibuixa degut al trencament de les branques. En els espècimens més vells l'escorça és gruixuda, tortuosa i solcada. Les fulles són lanceolades, amidant normalment 52-125 mil·límetres de longitud; i 15-30 d'amplària. Aquestes presenten molts punts translúcids a les fulles i als marges amb el marge serrat aproximadament a partir de la meitat exterior.[1][6][7] Les flors són blanques amb taques morades i agrupades en conjunts de 2 a 6 en tiges de 7-15 mil·límetres de llargada. Tenen cinc sèpals ovats i 5 pètals puntejats units a la base per formar una campana tubular de 3,5-4.5 mil·límetres de llargada. Els lòbuls dels pètals mesuren 4,5-5,5 mil·límetres de llargada amb un diàmetre de flor de 15-20 mil·límetres. Hi ha quatre estams que estenen lleugerament més enllà del tub dels pètals i l'ovari és super amb dos lòculs. La floració ocorre entre la meitat de la primavera i la meitat de l'estiu originant un fruit que és una drupa vermella brillant de 6-9 mil·límetres de llargada.[1][6] EcologiaEl sempreverd creix molt bé a les àrees costaneres de Nova Zelanda incloent-hi les Illes Chatham. Creix en boscos baixos, de vegades en posicions pures, altres amb associació amb altres espècies com Rhopalostylis sapida.[1] Myoporum laetum és una planta resistent que creix a la majoria de sòls però que necessita sol directe. També tolera l'exposició a esprais de sal propis dels ambients propers a la mar.[8] Pot reproduir-se tant de llavors com d'esqueixos durs.[6] M. laetum ha estat introduït a molts altres països com ara Portugal, Sud-àfrica i Namíbia.[1] És considerada una espècie invasora pel California Exotic Pest Plant Council.[9] A la Península Ibèrica es conrea amb freqüència a les Illes Balears, Catalunya, País Valencià, Múrcia, Andalusia, Extremadura, Ceuta, Portugal, Illes Canàries i en general en zones de clima càlid o suau. Està naturalitzat en vores de camins i erms del litoral, on sovint s'estén com a planta invasiva.[10] Es conrea com a planta ornamental o per a formar tanques a les províncies més càlides, on substitueix l'olivereta. UsosEls māori freguen les seves fulles sobre la seva pell per a repel·lir mosquits i flebòtoms.[11] ToxicitatLes fulles d'aquest arbre contenen una toxina hepàtica, dita ngaione, que pot causar malalties o la mort en bestiar com cavalls, ovelles i porcs.[12] Llegenda māoriSegons una llegenda māori, es pot veure un arbre de sempreverd a la lluna:[13]
Notes
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg){kind=icon}
Portal di Ensiklopedia Dunia
