Segalers

Segalers

Tipus	partida rural
Localització
Entitat territorial administrativa	la Seu d'Urgell (Alt Urgell)
42° 20′ 50″ N, 1° 27′ 30″ E

Segalers és una partida del municipi de la Seu d'Urgell situada a la riba esquerra del riu Segre, a la plana de la Seu. L'accés és creuant el pont de la Palanca i a través dels camins de Segalers i la Bastida d'Hortons.[1] El topònim prové del llatí "secale", sègol, més el sufix llatí "-arius".[2] Apareix repetidament en documents d'Urgell, als anys 1055, 1068, a partir del 1073 en la forma actual i els anys 1076, 1091 i 1101,[3] fent referència a un lloc proper a la Seu, entre la Seu, Nabiners i Alàs.[4][5]

En destaca el rec de l'Olla i Segalers de l'any 1818, que pren l'aigua del riu Segre al municipi d'Alàs i Cerc, a la Quera (a l'estret de les Cabanotes), i finalitza al riu d'Estaó.[6] La partida té quatre finques qualificades de zona de sòl protegit de valor agrícola-ramader, totes elles anteriors a l'any 1956,[7] i són explotacions agràries que han estat importants al municipi, entre d'altres: Cal Pinell i Cal Fiter.[8]

Nom	Coordenades	Raons per la preservació
Cal Guilla	mediambientals i paisatgístiques
Casa Ametlla	mediambientals i paisatgístiques
Cal Pinell	històriques, mediambientals i paisatgístiques
Cal Fiter	històriques

Cal Guilla

Segalers, 4. Accés des del camí de Segalers. Format per dos edificacions, un dedicat a habitatge i un a ús agrícola. Daten de l'any 1954. Construïts amb murs de càrrega d'obra de fàbrica i forjats de biguetes de formigó i revoltó ceràmic.[9]

Casa Ametlla

Segalers, 8. Accés des d'un camí provinent del camí de Segalers. Format per una edificació d'un volum dedicat a habitatge i ús agrícola. Daten de l'any 1950 i 1960 respectivament. Construït amb murs de càrrega d'obra de fàbrica i de maçoneria no concertada i forjats de biguetes de formigó i revoltó ceràmic. La zona de paller i cobert amb murs de càrrega d'obra de fàbrica i sostres de bigues de fusta.[10]

Cal Pinell

Cal Pinell, des del camí de la Bastida.

Segalers, 2. Accés des del camí de Segalers. Format per un conjunt d'edificacions, dos destinats a habitatges i dos a ús agrícola, l'edifici d'habitatges més recent (1976) no s'inclou al catàleg. L'altre habitatge i una de les edificacions agrícola daten de l'any 1850, l'altre edifici agrícola data del 1970. L'edifici d'habitatges del 1850 construït amb murs de càrrega de maçoneria no concertada i forjats de bigues i empostat de fusta.[11]

Cal Fiter

Segalers, 9. Accés des del camí de la Bastida. Format per un antic habitatge, quadres i un paller. Data de l'any 1949. Està construït amb murs de càrrega d'obra de fàbrica i maçoneria no concertada i forjats de bigues i empostat de fusta i de biguetes de formigó i revoltó ceràmic.[12]

Referències

1. «La Bastida». Parc del Segre. Arxivat de l'original el 2012-05-07. [Consulta: 17 maig 2012].
2. Bastardas 1992, pàg. 328.
3. Bastardas 1992, pàg. 329.
4. Bastardas 1992, pàg. 330.
5. Trias Ferri, Laura. Índex lèxic i conceptual dels "Orígenes históricos de Catalunya" de Josep Balari i Jovany. Edicions Universitat Barcelona, 2009. ISBN 8447533395. 
6. «Segalers». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
7. «Edicte de 21 de setembre de 2011, sobre acords de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Lleida referents al municipi de la Seu d'Urgell.». DOGC 6004. Entitat Autònoma del DOGC, 14-11-2011. [Consulta: 16 maig 2012].^[Enllaç no actiu]
8. «Segalers». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
9. Partida Segalers, pàg. 1-6.
10. Partida Segalers, pàg. 7-12.
11. Partida Segalers, pàg. 13-21.
12. Partida Segalers, pàg. 22-25.

Bibliografia

• Bastardas i Rufat, Maria Reina. La formació dels col·lectius botànics en la toponímia catalana. Universitat de Barcelona, 1992. 
• «Pla Especial del Catalàleg de masies i cases rurals de la Seu d'Urgell: Partida Segalers». Ajuntament de la Seu d'Urgell, 2011. [Consulta: 17 maig 2012].^[Enllaç no actiu]

Mapa de tots els punts
OSM
Descarrega format KML