|
Sebastià Badia i Gibert
Sebastià Badia i Gibert (Badalona, 1824-1888) fou un polític badaloní. Alcalde de Badalona durant el Sexenni Democràtic, diverses vegades en el període de 1868-1874. Fou un maçó destacat, presidí la Lògia Betulo i el 1880 fou un dels fundadors de la Gran Lògia Catalana. En fou Gran Mestre Adjunt, en grau 33è.[1] Just després de la revolució Gloriosa de 1868, que va fer caure la monarquia d'Isabel II, a Badalona es va constituir un comitè revolucionari per un grup de personalitats de la ciutat que gaudien de solvència moral.[2] Arribat el general Joan Prim el 3 d'octubre a la vila, es va nomenar un ajuntament interí, del qual Badia en fou nomenat alcalde.[2] El desembre es van celebrar eleccions a Badalona, per primera vegada per sufragi universal –masculí– però només votaren 1.632 persones del total de 2.685 del cens.[3] Badia va esdevenir el primer alcalde electe després de la revolució. Al capdavant del nou consistori hagué de fer front a una gran inestabilitat polític i una crisi econòmica general, que afectà a Badalona en diversos graus,[1] però també una època en què sorgeixen noves coses a la ciutat, com el Teatre Zorrilla[4] o el setmanari El Eco de Badalona, fundat el 1868, del qual Badia en va ser redactor, però que tindrà una curta durada, car tancà l'any següent.[5] El seu mandat també visqué constants canvis polítics, passant pel regnat d'Amadeu I, monarca al qual va rebre a la ciutat el 22 de desembre de 1871, i li oferí un dinar a la casa consistorial, per després realitzar visites a diferents indústries ubicades a Badalona.[6] Badia va rebre d'Amadeu la Creu de primera classe de l'Orde del Mèrit Militar,[1] per haver recolzat a les autoritats i a l'exèrcit durant les insurreccions carlines i republicanes a Catalunya durant el 1869.[7] Després de l'abdicació d'Amadeu I, en el primer any de la Primera República, el 1873 Badia és nomenat capità d'un batalló de voluntaris,[8] encarregat de la defensa del sistema republicà. Fou segrestat, encara durant el seu mandat, pels carlins el juny de 1874,[1] per no haver satisfet a les demandes econòmiques imposades a l'ajuntament, i va ser dut a Òrrius, on un jove Leopold Botey, conegut seu, el va reconèixer i va aconseguir que el rector Miquel Ballarà intercedís per Badia davant dels carlins i l'ajudés a tornar a Badalona.[9] Referències
Bibliografia
|
||||||||||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
