Scelorchilus és un gènere d'ocells de la família dels rinocríptids (Rhinocryptidae) Integrat per espècies natives del sud-oest del Con Sud d'Amèrica del Sud. Són denominades comunament tapaculs.[1]
Etimologia
El nom genèric Scelorchilus deriva del grec antic «skelos»: “cama”, i «orkhilos»: en referència als caragolets de la família Troglodytidae.[2]
Característiques
Són ocells majorment terrestres, que viuen en el sotabosc. Allí furguen la terra amb les fortes potes a la recerca d'aliment: insectes, aràcnids, i mol·luscos, dieta que complementen amb petits llangardaixos. Davant un possible perill, fugen corrent en comptes de fer-ho volant. Marquen territori amb forts i característics reclams vocals. Són ocells relativament grossos, fan de 18,5 a 19,5 cm de llargària, distintives i d'atractiu patró de plomatge.[3] Habiten en el centre i sud de Xile,[4] i el sud-oest de l'Argentina.[5][6]
Taxonomia
Aquest gènere va ser descrit originalment per l'ornitòleg estatunidenc Harry Church Oberholser, l'any 1923.[7]
Els estudis de genètica molecular d'Ericson et al., 2010[8] confirmen la monofilia de la família Rhinocryptidae i suggereixen l'existència de dos grans grups dins d'aquesta, de forma molt general, el format per les espècies de major grandària, al qual pertany el present, i l'integrat per les espècies menors. Ohlson et al. 2013 proposen la divisió de la família en dues subfamílies. El present gènere pertany a una subfamília Rhinocryptinae (Wetmore, 1930), al costat de Pteroptochos, Liosceles, Psilorhamphus, Acropternis, Rhinocrypta i Teledromas.[9]
Segons la Classificació del Congrés Ornitològic Internacional (versió 14.2, 2024) aquest gènere està format per dues espècies:[10]
Referències
- ↑ «Scelorchilus». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 24 desembre 2024].(català)
- ↑ Jobling, James A. «The Key to Scientific Names: SCELORCHILUS» (en anglès). Birds of the World. [Consulta: 24 desembre 2024].
- ↑ Ridgely, Robert S.; Tudor, Guy. Field guide to the songbirds of South America: the passerines. 1. ed. Austin, TX: Univ. of Texas Press, 2009. ISBN 978-0-292-71748-0.
- ↑ Araya M, Braulio; Millie H, Guillermo. «GUIA DE CAMPO DE LAS AVES DE CHILE [2a ed. 9561106832]» (en anglès). 5a. ed. p. 290. EDITORIAL UNIVERSITARIA, 01-08-1992. [Consulta: 24 desembre 2024].
- ↑ de la Peña, Martín Rodolfo. Citas, observaciones y distribución de aves argentinas. Santa Fe, Argentina: Ediciones Biológica, 2012, p. 770. ISBN 978-987-27043-6-0.
- ↑ Narosky, Tito; Yzurieta, Darío. Aves de Argentina y Uruguay, Guía de identificación /Birds of Argentina & Uruguay, a Field Guide (en castellà). 16a. ed.. Buenos Aires: Vázquez Mazzini editores, 2010, p. 432. ISBN 978-987-9132-27-2.
- ↑ Peterson, Alan P. «World Birds Taxonomic List: Genera and species with citations.» (en anglès). Zoonomen Nomenclatural data, 2013. [Consulta: 24 desembre 2024].
- ↑ Ericson, Per G. P.; Olson, Storrs L.; Irestedt, Martin; Alvarenga, Herculano; Fjeldså, Jon «Circumscription of a monophyletic family for the tapaculos (Aves: Rhinocryptidae): Psiloramphus in and Melanopareia out» (en anglès). Journal of Ornithology, 151, 2, 4-2010, pàg. 337–345. DOI: 10.1007/s10336-009-0460-9. ISSN: 2193-7192.
- ↑ Ohlson, Jan I.; Irestedt, Martin; Ericson, Per G. P.; Fjeldså, Jon «Phylogeny and classification of the New World suboscines (Aves, Passeriformes)». Zootaxa, 3613, 1, 07-02-2013. DOI: 10.11646/zootaxa.3613.1.1. ISSN: 1175-5334.
- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Antthrushes, antpittas, gnateaters, tapaculos, crescentchests – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v14.2, 17-08-2024. [Consulta: 24 desembre 2024].
| Bases de dades taxonòmiques | |
|---|
.svg){kind=icon}
