|
Sara Jordà
Sara Jordà i Guanter (Figueres -ca 1895, Barcelona, 11 d'agost de 1938),[1] fou una protectora de persones perseguides durant la guerra civil espanyola per ser contràries al govern republicà. Pertanyia a una de les famílies més influents de Figueres de començaments del segle xx. Era filla de Tomás Jordà i Genover, que havia estat alcalde de Figueres els anys 1904 i 1905 i estava casada amb Josep Tutau i Estruch, net del ministre d'Hisenda de la Primera República Espanyola, Joan Tutau i Vergés.[2] Durant la guerra civil va ser membre del Socors Blanc, una organització creada el 1933 amb l'objectiu de proporcionar suport i assistència a partidaris del tradicionalisme i que durant la guerra va actuar de cinquena columna a la zona republicana. El desenvolupament de la guerra i la progressiva crida de les lleves va fer que el 1938 el nombre de desertors s'hagués elevat molt, i més en les zones frontereres com l'Alt Empordà.[3] En aquest context, Sara Jordà es va implicar en la lluita clandestina. Es va infiltrar en centres oficials de Girona per obtenir documentació falsa, signatures i segells, que lliurava a persones perseguides per salvar de la mort, i organitzava expedicions per fer travessar les muntanyes, camí de França. Descoberta la xarxa, va ser detinguda i afusellada al Fossat de Santa Helena del castell de Montjuïc amb altres 6 dones i 57 homes. Va ser condemnada a mort pel Tribunal d'Espionatge i Alta Traïció. Mor a l'edat de 43 anys i viuda.[1] El seu nom figura entre les "caigudes per Espanya" com a membre de la Sección Femenina de la Falange al llibre autobiogràfic de Pilar Primo de Rivera.[4] L'ajuntament franquista de Figueres li va dedicar el nom de la rambla principal de la ciutat, on tenia la seva residència. Aquesta via portà el seu nom entre el 1939 i el 1979, any d'ençà del qual es torna a dir simplement La Rambla.[5] Referències
|
||||||||||||||||||||
Portal di Ensiklopedia Dunia
