Santiago Güell i Grau

Santiago Güell i Grau

Biografia
Naixement	1869 Vilafranca del Penedès (Alt Penedès)
Mort	1955 (85/86 anys) Barcelona
Alcalde de Vilafranca del Penedès
Activitat
Ocupació	arquitecte
Moviment	Modernisme català

Santiago Güell i Grau (Vilafranca del Penedès 1869 - Barcelona 1955)[1] va ser un dels arquitectes més actius al Penedès entre 1892 i 1920, amb una evolució estilística que comença amb l'eclecticisme i passa pel modernisme i el noucentisme, però sense abandonar del tot els trets eclèctics.[2] A més, va ser regidor[1] i alcalde de Vilafranca el 1909[1][3] i el 1922.[3]

Va néixer a Vilafranca fill d'un ferroviari, i el 1892, amb 23 anys, obtingué el títol d'arquitecte a Barcelona.[2] De 1893 a 1904 i de 1910 a 1918 va ser arquitecte municipal de Vilafranca.[1] Entre les seves obres hi ha nombroses cases burgeses, però també algunes de populars, i també obres industrials i algun edifici públic.[2]

Els seus primers edificis es relacionen amb els corrents predominants a l'arquitectura catalana de finals del segle xix, l'eclecticisme i l'historicisme, que Santiago Güell combina fins i tot amb algun primer element modernista.[2] D'aquesta època destaca el pati de l'Ajuntament de Vilafranca.[2]

A partir del 1900 comença a fer aproximacions al modernisme, estil que predomina a la seva obra fins cap al 1910, tot i que és un modernisme moderat, poc agosarat i decoratiu.[2] En aquest estil, Güell se situa entre la primera generació de modernistes (Domènech i Muntaner, Gaudí, etc.) i la darrera (Raspall, Jujol, etc.).[2]

A partir del 1910 el seu estil canvia i incorpora elements noucentistes sense abandonar els modernistes, amb un resultat que voreja l'eclecticisme. En aquesta etapa destaca l'Asil Inglada Via, de 1916.[2] Finalment, a partir de 1920 la seva arquitectura ja és plenament noucentista.[2]

Obres

Casa Claramunt

Casa Miró

Casa Elies Valero

Casa Tomàs

Casa Maria Raurell

A Vilafranca del Penedès:

• Pati de l'Ajuntament de Vilafranca (1893)[4]
• Casa Lluís Trabal (1893)[2]
• Magatzem Cortina i Cia (1896)[2]
• Casa Francesc Feliu (1897)[2]
• Casa Joan Berger (1897)[5]
• Casa Torrents i Miret (1899)[6]
• Remunta d'un pis a la casa Josep Olivella (1899)[7]
• Casa Josep Cerdà (1900)[2]
• Casa Isidre Hill (1900)[2]
• Casa Pere Colet (1901)[2]
• Casa Antoni Girona (1902)[2]
• Casa Joan Rovira (1903)[2]
• Magatzems de Magí Figueres (1904)[8]
• Casa Maria Claramunt (1905)[9][10]
• Casa Ramona Quer (1906)[11]
• Casa Josepa Florit (1907)[2]
• Casa Josep Batlle (1907)[2]
• Casa Lídia Vallès (1907)[2]
• Casa Miró (1905)[12]
• Casa Elies Valero (1910)[13]
• Casa Pere Martí (1910)[2]
• Magatzem de Ramon Soler i Colet (1911)[2]
• Mercat de Gallines i Menuts (projecte 1911, inaugurat 1913),[14] ara casa de la Festa Major de Vilafranca[2]
• Ampliació i reforma de l'Electra Vilafranquina (1911)[15]
• Casa Josepa Sala (1912)[2]
• Ca n'Aixelà (1912)[2]
• Casa Josep Martí (1912)[2]
• Casa Ramon Tomàs (reforma del 1913)[16]
• Casa Joan Soler (1913)[2]
• Casa Carme Ferrer (1913)[2]
• Magatzem de Josep Freixedes (1913)[2]
• Magatzem de Joan Rosich i Tutusaus (1913)[2]
• Casa Josep Badia (1914)[2]
• Casa Jaume Güell (1914)[2]
• Casa Maria Raurell (1914)[2]
• Casa Jaume Sabaté (1914)[2]
• Magatzem de Salvador Farrera i Vidal (1915)[2]
• Casa Ramon Escasany (1916)[2]
• Asil Inglada Via (1916)[2]
• Magatzem de Ramon Rossell (1919)[2]
• Magatzem de Francesc Esteve i Capella (1919)[2]
• Magatzem de Jean Mory i Cia (1920)[2]
• Casa Canyelles (1924)[2]
• Casa Oliveras (1925)[17]
• Casa Hill (1925)[2][18]
• Casa Saumell (1926)[2]

A Sant Sadurní d'Anoia:

• Casa Lluís Mestres[19]

A Santa Margarida i els Monjos:

• Casa Bolet[20]

Referències

1. «Ruta Europea del Modernisme : Autors». [Consulta: 15 novembre 2020].
2. Zaballa Madrid, Ramon Ignacio; Rafael Marañón González, director. «Adaptació i canvi d'ús d'un antic magatzem de vi a equipament municipal de caràcter cultural». Projecte final de carrera d'arquitectura tècnica.. Barcelona: Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona, 01-06-2011. [Consulta: 28 gener 2015].
3. «Històric d'alcaldes». Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Arxivat de l'original el 2017-08-29. [Consulta: 15 novembre 2020].
4. «Ajuntament de Vilafranca - Casa de la Vila». Ajuntament de Vilafranca del Penedès. [Consulta: 28 gener 2015].
5. «Casa Berger». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
6. «Casa Torrents i Miret». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
7. «Casa Olivella». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
8. «Magatzem de Magí Figueres i Galofré». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
9. «Casa Claramunt». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
10. «Casa Claramunt». Ajuntament de Vilafranca del Penedès. [Consulta: 28 gener 2015].
11. «Casa de Ramona Quer i Via». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
12. «Casa Artur Inglada - Casa Miró». Ajuntament de Vilafranca del Penedès. [Consulta: 29 gener 2015].
13. «Casa Elias Valero». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
14. «Mercat de Gallines i Menuts». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
15. «Electra Vilafranquina». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
16. «Casa Tomàs». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
17. «Casa Oliveras». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
18. «Casa Hill». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 10 gener 2015].
19. «Casa Lluís Mestres». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 abril 2012].
20. «Casa Bolet». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 3 setembre 2015].

Vegeu també

• Categoria:Obres de Santiago Güell i Grau