Santi Baró i Raurell

Santi Baró i Raurell

Biografia
Naixement	1965 (59/60 anys) Olesa de Montserrat (Baix Llobregat)
Nacionalitat	Catalunya
Activitat
Ocupació	escriptor
Activitat	segle XX-XXI

Santi Baró i Raurell (Olesa de Montserrat, 1965) és un escriptor català.

Biografia

Als 16 anys va començar a treballar com a joier al taller de joieria dels seus pares. Tot i que volia ser dramaturg, influenciat per la seva participació des de ben petit a La Passió d'Olesa, va acabar fent d'escriptor, tasca per la qual ha rebut diversos premis. No va ser fins al 1995 que es va decidir a viure de les seves novel·les, i es va dedicar únicament a escriure durant dos anys.[1] Després d'un llarg període sense producció editorial, va publicar El noi que tenia mil anys (2004) i Nit de sang (2006). Aquesta darrera obra va obtenir el 2n Premi Juvenil Barcanova. A partir d'aleshores i gairebé de manera ininterrompuda, Santi Baró ha publicat una desena de novel·les, dues de les quals destinades a públic adult i amb certa notorietat: El rei d'Uruk, que quedà finalista del Premi Ramon Llull l'any 2008, i Tres en ratlla,[2] que relata premonitòriament les manifestacions de l'11 de setembre de 2012 a Barcelona. Actualment combina la seva feina d'escriptor amb la realització de diversos tallers d'escriptura per a nois i noies d'institut.

Obra

Santi Baró

• Amagats (2024, Edicions del Bullent)
• Aitana té 100K (2023, Andana)
• Boggiedown (2020, Fanbooks)
• La filla de la tempesta (2019, Grup62)
• Memorias de un cadáver (2016, SM)
• El noi de la novel·la (2016, Bromera)
• L'efecte Calders (2016, La Galera)
• El Informe Ahnenerbe (2016, Ediciones B)
• La luna de hielo (2016, SM)
• El darrer conte de Les mil i una nits (2016, Baula)
• Fario (2014, Cruïlla)
• (text) Les Aventures de l'Abella indepe (2014)
• Extra, el noi que parlava amb els esperits (2013, Oxford)
• Tres en Ratlla (2012, Random House)
• La Gran O (2011, Cruïlla)
• El Secret de la marea (Barcanova)
• La lluna de gel (2010, Barcanova)
• El retorn a la terra (2010, Estrella Polar)
• Paisatge sobre tela (2010, Barcanova)
• Un contra onze (2010, Cruïlla)
• L'Home que es posava vermell (2010, edicions paper d'estrassa)
• El rei d'Uruk (2008, Random House Mondadori)
• Nit de sang (2006, Barcanova)
• El noi que tenia mil anys (2004, Barcanova)
• Joc de dames (1998, El Bullent)
• No vaig tenir temps de plorar (1998, El Mèdol)
• Temporada de caça (1996, Columna)
• Des de les seves estones lluïdes (1995, ajuntament d'Ascó)

Premis

• Premi Joaquim Ruyra 2015[3]
• Premi de novel·la juvenil Gran Angular 2011[4] i 2014 [5]
• Premi de novel·la Barcanova juvenil 2010[6]
• Premi de novel·la Esport i Ciutadania 2009[7]
• Finalista Gran Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull 2008[8]
• Finalista Premi Barcanova de novel·la infantil i juvenil 2006[9]
• Premi de novel·la Sant Just 1997[10]
• Premi de novel·la Vila d'Ascó 1996 i 1997[11]
• Finalista Enric Valor 1996

Referències

1. «Biografia al web de l'editorial Barcanova». Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015. [Consulta: 9 desembre 2013].
2. «Entrevista a Propera parada: cultura». [Consulta: 9 desembre 2013].
3. «Pep Puig, Víctor Obiols i Empar Moliner, protagonistes de La Festa de les Lletres Catalanes», 14-12-2015. [Consulta: 14 desembre 2015].
4. «Premi Gran Angular». Editorial. [Consulta: 9 desembre 2013].
5. «L'escriptor Santi Baró guanya el XXIV premi Gran Angular, amb 'Fario'». Ara.cat, 26-09-2014 [Consulta: 13 octubre 2014].
6. «Premi de novel·la juvenil Barcanova». Editorial. Arxivat de l'original el 2 de juliol 2013. [Consulta: 9 desembre 2013].
7. «Premi Esport i Ciutadania». [Consulta: 9 desembre 2013].
8. «Notícia a La Xarxa». [Consulta: 9 desembre 2013].
9. «Esment a Llibreria Pedagògica». Arxivat de l'original el 2 de febrer 2014. [Consulta: 9 desembre 2013].
10. «Notícia al web de l'arxiu de Sant Just Desvern». Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 9 desembre 2013].
11. «Recopilatori cultural de l'Ajuntament d'Ascó». Arxivat de l'original el 1 de febrer 2014. [Consulta: 9 desembre 2013].