Sant Hilari (Vilanova del Camí)

Infotaula edifici Sant Hilari
Dades
Tipus	Església
Construcció	1803
Construcció	segle XIX
Característiques
Estil arquitectònic	Neoclassicisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Vilanova del Camí (Anoia)
Localització	C. Major de Vilanova del Camí (Anoia)
41° 34′ 17″ N, 1° 38′ 22″ E
IPA
Identificador	IPAC: 6136
Bé integrant del patrimoni cultural català Id. IPAC 6136

Sant Hilari és una església parroquial al nucli de Vilanova del Camí (Anoia) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'actual església parroquial de Vilanova del Camí fou beneïda el 1805. S'aixecà en el lloc de l'antiga capella, ja existent en el 1300 i que el 1779 deixà d'ésser sufragània de la parròquia de la Pobla de Claramunt i esdevingué independent. Fins al 1937 pertanyé al Bisbat de Barcelona, d'on fou segregada per a incardinar-se al Bisbat de Vic.[1]

El temple actual fou construït el 1803, ocupant el lloc destinat a l'antiga capella. És d'estil clarament neoclàssic i molt gran per a l'època en què fou construït. Consta d'una sola nau amb vuit capelles laterals, totes d'iguals dimensions menys dues de més petites, una d'elles destinada a baptisteri, i situades sota el cor. Volta de canó, tota emblanquinada de color blanc. A la part exterior veiem el campanar en el cantó sud-oest, de planta quadrangular, que en la part superior es converteix en octogonal. Façana absolutament llisa amb una portalada entre dues columnes i rosassa. Coberta a dues aigües, de teules. Construcció de pedra i arrebossada. Restauracions després de les destrosses de la Guerra Civil Espanyola.[1]

Notes

1. «Sant Hilari». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2015].