Salif Keïta (futbolista malià)

Salif Keïta

Salif Keita, homenatjat en un mural a Mestalla poc abans de la seua mort.
Biografia
Naixement	6 desembre 1946 Bamako, Mali
Mort	2 setembre 2023 (76 anys) Bamako (Mali)
Alçada	1,76 m
Activitat
Ocupació	futbolista, actor
Esport	futbol
Posició a l'equip	Davanter
Clubs juvenils Anys Equip 1960–1963 Stade Malien de Bamako Clubs professionals Anys Equip 1963 Pionniers de Ouolofobougou 1963–1965 Real Bamako 1965–1966 Stade Malien 1966–1967 Real Bamako 1967–1972 AS Saint-Étienne 1972–1973 Olympique de Marseille 18 (10) 1973–1976 València CF 74 (23) 1976–1979 Sporting Lisboa 1979–1980 New England Tea Men Selecció nacional Anys Equip PJ (g) 1963–1972 Mali 28 (13)
Participà en
1972	Copa d'Àfrica de Nacions 1972
Llista Trajectòria   Equip 1964–1965 AS Real Bamako 1965–1966 Stade Malien 24 (12) 1966–1967 AS Real Bamako 26 (15) 1967–1972 AS Saint-Etienne 149 (125) 1972–1973 Olympique de Marsella 18 (10) 1973–1976 València CF 74 (23) 1976–1979 Sporting CP 63 (32) 1979–1980 New England Tea Men 39 (17) 1979–1980 Jacksonville Tea Men 39 (17)   Selecció nacional 1963–1972   Mali 28 (13)

Salif Keïta Traoré (Bamako, 8 de desembre de 1946 - 2 de setembre de 2023) fou un futbolista malià.

Fou internacional amb Mali, on debutà el 1963 a l'edat de 16 anys. Jugà a diversos clubs de Mali fins que el 1967 fitxà pel AS Saint-Étienne francés. Com que arribà a França sense diners, hagué de traslladar-se des de l'aeroport fins al departament del Loira en taxi, diguent-li al conductor que el club li pagaria.[1] Va guanyar dos copes i tres lligues, i l'equip va incloure una pantera a l'escut en el seu honor.[1] El 1972 ingressà a l'Olympique de Marseille.

Un any després, el 1973 fitxà pel València CF on fou l'únic futbolista negre a la Lliga Espanyola aquella temporada.[2] Va ser conegut com La Pantera Negra,[1] i El Negre,[3] i va destacar tot i patir lesions i cert declivi que li impediren triomfar plenament,[1] queixant-se de no jugar com a mitjapunta sinó com a davanter.[4][3]

Acabà la seva carrera a Portugal i els Estats Units.

L'any 1970 fou nomenat Pilota d'Or africà. El 1994 creà un centre d'entrenament per a futbolistes a Mali que duu el seu nom. L'any 2005 fou nomenat president de la Federació Maliana de Futbol (FEMAFOOT) per un període de 4 anys.

És el padrí de dos futbolistes que jugaren al València CF, Momo Sissoko, i Seydrou Keita,[3][5] que va jugar també pel FC Barcelona.[6]

Pamarès

• Copa de Mali: 1964, 1966, 1967
• Lliga de França: 1968, 1969, 1970
• Copa de França: 1968, 1970
• Copa de Portugal: 1978

Referències

1. THB. «Salif Keita, la perla negra» (en castellà), 25-04-2013. [Consulta: 22 setembre 2022].
2. S.L, EDICIONES PLAZA. «#Exvalencianistas por el mundo: Especial Copa de África, por Ángel Fernández Carbonell (@angelisinside)» (en castellà). [Consulta: 22 setembre 2022].
3. «En el Día de África, recordamos la figura de varios futbolistas africanos que lucieron la elástica del Valencia CF». València CF. [Consulta: 22 setembre 2022].
4. «La perla negra de Mali no cuajó en el Valencia». As. [Consulta: 3 novembre 2007].
5. «Malí, cuna de figuras del futbol que no detiene el yihadismo» (en espanyol de Mèxic), 27-06-2015. [Consulta: 22 setembre 2022].
6. Curiosidades del fútbol. «Salif Keïta, primer Balón de Oro africano», 2012. [Consulta: 18 abril 2021].

Enllaços externs

• Perfil Arxivat 2008-07-06 a Wayback Machine.