Síndrome del destret respiratori neonatal

Síndrome de la dificultat respiratòria neonatal

Tipus	insuficiència respiratòria, síndrome del destret respiratori neonatal i malaltia
Especialitat	pediatria i obstetrícia
Clínica-tractament
Medicació betametasona, poractant alfa ^(en) i monòxid de nitrogen
Patogènesi
Causa de	asfíxia neonatal
Classificació
CIM-11	KB23.0
CIM-10	P22.0
CIM-9	769
CIAP	A94
Recursos externs
OMIM	267450
DiseasesDB	6087
MedlinePlus	001563
Patient UK	infant-respiratory-distress-syndrome
MeSH	D006819
Orphanet	70587
UMLS CUI	C0020192
DOID	DOID:12716

Raig X amb la síndrome del destret respiratori neonatal.

La síndrome del destret respiratori neonatal o síndrome de la dificultat respiratòria neonatal o malaltia de la membrana hialina és el dèficit de surfactant pulmonar que ocasiona problemes en els pulmons immadurs del nadó. Els primers símptomes apareixen en les primeres hores de vida extrauterina.[1]

La síndrome no sempre es pediàtrica, ja que es pot donar també en adults. En aquests casos, les causes poden ser mot diverses: traumatisme pulmonar, sobredosi de drogues, infeccions (especialment per micoplasmes),[2] embolisme gras, aspiració, estat de xoc, etc.[3]

Factors de risc

Entre els factors que afecten a l'estat de desenvolupament pulmonar en néixer s'inclouen la prematuritat, la diabetis materna i factors genètics (raça blanca, història de síndrome del destret respiratori en germans i sexe masculí). Les malformacions toràciques, com una hèrnia diafragmàtica, també poden augmentar el risc de dèficit de surfactant. Els factors que poden alterar de forma greu la producció, alliberació o funció del surfactant inclouen l'asfíxia perinatal en nounats prematurs i la cesària sense treball de part.[4]

Diagnòstic

En el nounat prematur amb Síndrome de Distrés Respiratori s'observaran símptomes que inclouen taquipnea, retraccions, aleteig nasal, respiració sibilant (amb só de xiulet), cianosi, edema pulmonar i perifèric.[5]

Tractament

Tractament preventiu

L'administració de tractament prenatal amb corticoides a totes les dones embarassades a les 24-34 setmanes de gestació que corrin un risc elevat de donar a llum prematurament en els 7 dies següents.

Tractament secundari

• Administració de surfactant
• Oxigenoteràpia
• Suport respiratori

1. Pressió positiva contínua de les vies respiratòries (en anglès: Continuous Positive Airway Pressure o CPAP)[6]
2. Ventilació mecànica

Tractament complementari

• Control de temperatura
• Restricció de líquids
• Manipulació mínima[7]

Complicacions

Agudes

• Fuites d'aire
• Infecció
• Hemorràgia intracranial
• Problemes cardíacs

A llarg termini

• Displàsia broncopulmonar
• Problemes relacionats amb la prematuritat: deteriorament del desenvolupament neurològic i retinopatia de prematuritat.[8][9]

Referències

1. Hansen T, Corbet A. "Trastornos de la transición". En: Taeusch HW, Ballard RA, Avery ME. Enfermedades del recién nacido. 6 ed. Buenos Aires: Editorial médica Panamericana; 1993. P. 529-546.
2. Shah DC, Muthiah MM «Adult respiratory distress syndrome due to mycoplasma pneumonia» (en anglès). Postgrad Med J, 1996 Abr; 72 (846), pp: 241-242. PMC: 2398437. PMID: 8733538 [Consulta: 1r agost 2017].
3. King, EG «Adult respiratory distress syndrome» (en anglès). Can Fam Physician, 1971 Nov; 17 (11), pp: 58-59. PMC: 2370258. PMID: 20468702 [Consulta: 1r agost 2017].
4. Pérez Molina JJ, Blancas Jacobo O, Ramírez Valdivia JM. "Enfermedad de membrana hialina: mortalidad y factores de riesgo maternos y neonatales". [Sitio en Internet]. México: Ginecología y Obstetricia de México; 2006. [Consulta: 14 d'octubre de 2013] URL disponible en: http://www.medigraphic.com/pdfs/ginobsmex/gom-2006/gom067d.pdf
5. Coto Cotallo GD, López Sastre J, Fernández Colomer B, García López N, Campuzano Martín S. Recién nacido a término con dificultad respiratoria: enfoque diagnóstico y terapéutico. En: Delgado Rubio A. "Protocolos diagnósticos y terapéuticos de neonatología en pediatría". [Sitio en Internet]. España: Asociación española de pediatría; 2002. P. 262-278. [Consulta: 14 d'octubre de 2013] URL disponible en: http://www.ceince.edu.bo/descargas/neonatologia-completo.pdf Arxivat 2017-05-16 a Wayback Machine.
6. Wall E, Crew AD, Varkonyi PI «Continuous positive airway pressure breathing (CPAP). Apparatus for use in neonates or adults» (en anglès). Anaesthesia, 1975 Gen; 30 (1), pp: 67-72. PMID: 123128 [Consulta: 31 juliol 2017].
7. Coto Cotallo GD, López Sastre J, Fernández Colomer B, García López N, Campuzano Martín S. Recién nacido a término con dificultad respiratoria: enfoque diagnóstico y terapéutico. En: Delgado Rubio A. Protocolos diagnósticos y terapéuticos de neonatología en pediatría. [Sitio en Internet]. España: Asociación española de pediatría; 2002. P. 262-278. [Consulta: 14 d'octubre de 2013] URL disponible en: http://www.ceince.edu.bo/descargas/neonatologia-completo.pdf Arxivat 2017-05-16 a Wayback Machine.
8. Honrubia D, Stark AR. "Síndrome de distress respiratorio". En: Cloherty JP, Eichenwald EC, Stark AR. Manual de cuidados neonatales. 4 ed. Barcelona: Editorial Masson; 2005. P. 395-404.
9. Rojas Feria P, Pavón Delgado A, Rosso González M, Losada Martínez A. "Complicaciones a corto plazo de los recién nacidos pretérmino tardíos". [Sitio en Internet]. Sevilla: Elsevier; 2010. [Consulta: 14 d'octubre de 2013] URL disponible en: http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S1695403311002530